Des del bloc us desitgem un Bon Nadal i unes bones festes

SORTIDA A L'ERMITA DE SANTA BÀRBARA

 

Durada: 2,30 hores

Dia de la sortida: 20 de novembre

Dificultat: Mitja/Baixa

Participants: Enric, Fèlix, Jordi, Miquel,Quico, Pere

 

Vam sortir de Can Ninetes i vam anar amb cotxe fins a Anglès. Allà vàrem fer la pujada d'una pista  ample de fàcil accés, durant el transcurs vam veure castanyes, avellanes, pins i alzines. En alguns arbres hi havia marques de GR (Gran Recorregut) de color blanc i vermell que feien d'indicadors del camí. Després vam trobar una taula de pícnic. Més endavant, al mig del camí, hi havia una casa. Al costat de las casa abandonada  hi havia un mirador on es veia tot Anglès, la catedral i els Pirineus nevats. Vam dinar en el mirador. Baixant més avall vam trobar un tancat amb tres gossos i dos cavalls i després vam seguir caminant fins arribar a la furgo. Anant cap a Girona vam parar a fer un cafè a Bescanó. Ens ho vam passar molt bé.

SORTIDA CULTURAL AL CAIXA FORUM

El divendres passat, dia 15 de novembre, un grup d'usuaris del Centre de Dia de Salut Mental del Gironès, acompanyats per el monitor Joan Rius, vàrem anar al Caixa Fòrum a visitar una exposició amb visita guiada de quadres del Museu del Prado titulada “ Els objectes parlen “. El nom es devia a que l'exposició tractava sobre els objectes que  han sigut i són  fonamentals en la nostra vida. Hi havia quadres de bodegons, retrats en que la persona duia un objecte que era el que destacava a la pintura, pintures relacionades amb la mitologia en que l'objecte hi era com una cosa metafòrica, etc. L'exposició es dividia en quatre seccions temàtiques: “La clave esta en el objeto”, “Los objetos nos retratan”, “Un mensaje escondido” y el “Coleccionismo”. Hi havia obres de diferents artistes i de diferents escoles pictòriques i artístiques: l'escola espanyola, l'escola italiana, l'escola francesa i l'escola flamenca, emmarcades dins el marc cronològic que va del segle XVI fins a finals del segle XIX. L'exposició va ser molt interessant i no va ser molt bonica, va ser preciosa. Em va agradar tant que ja he aconsellat a tres persones que la vagin a veure. La visita guiada va ser també molt interessant, amena, instructiva i ben feta. Tothom va quedar molt satisfet no només de l'exposició sinó també de la visita guiada. Ha sigut una de les exposicions més boniques i meravelloses que he vist a la meva vida i aconsello a tothom que hi vagi.

 

JOSEP CUARTERO
20-11-2013

 

L’Hospital Santa Caterina acull dues exposicions centrades en l’accés a l’aigua com a determinant de la salut.

L’Hospital Santa Caterina acull dues exposicions centrades en l’accés a l’aigua com a determinant de la salut.

" EL SOMNI "

 

Una opera en dotze plats, un banquet amb dotze actes. Presentació de dotze plats i dotze vins lligats amb les quatre estacions de l'any i preparats per un restaurant de Girona, el millor restaurant del mon: " El celler de can Roca ". Un espectacle visual i de so al monestir de Sant Pere de Galligans.

Vam seure en una taula rodona amb dotze comensals i al nostre darrera teníem quatre   plafons grans. Entre els plafons i la taula es projectava l'espectacle visual que estava acompanyat  per musica.

Va ser una exposició completament diferent de totes les que hem vist. Un cop acabada l'exposició vàrem anar a veure el magnífic claustre de Sant Pere de Galligans i després vàrem  donar per finalitzada aquesta magnifica i diferent sortida cultural.

Cliqueu per més informació sobre "El Somni"
 

18-10-2013

 

GLORIA SABRIA

 

JOSEP CUARTERO

 

Excursió a Sant Aniol d'Aguja

El dia 2 d’octubre en Miquel, en Francisco, la Lola, en Jordi, en Fèlix i la Roser vàrem anar d’excursió a Sant Aniol d’Aguja. Vàrem deixar la furgoneta a Sant Miquel de Sadernes i vam iniciar el recorregut que ens portava fins a Sant Aniol.
En el camí vàrem travessar el pont de Valentí i la riera de Sant Aniol, tot seguint les marques de la línea groga que ens marcaven el camí.
 

Al cap d’una hora vàrem arribar a Sant Aniol d’Aguja. Quan vàrem arribar, ens vàrem trobar dues persones treballant en la rehabilitació del refugi.
La dificultat de l’excursió és mitja i el temps total és de quatre hores i mitja. Si hi sumem el desplaçament es tarda sis hores i mitja.
Vàrem disfrutar molt.
Us recomanem aquesta ruta!!

Les cales del alt Empordà

 

 

SORTIDA A ROSES

         El passat dia 25 de octubre vàrem fer una sortida,

el CAP. NURFEU,

 vàrem anar a la sortida en Miquel, en Jordi, en Kiko, en Pere,

 en Francesc,la Rosa i en Félix.

 

 

 

 

 

 

 

Vàrem anar fins a Roses, seguidament varem agafar la carretera que ens porta a

la Cala Monjoí.

 

 

 

 

Prèviament vàrem fer una parada al

 Sepulcre més antic de Catalunya,  3000 a.c.

 

 

 

 

 

 

 

Un cop a la Cala Monjoí, iniciem el recorregut a peu a la Cala Ferrosa, Cala Nurfeu, Cala Pelosa,

i continuem a Cala Monjoí. 

 

 

 

 

 Cala Monjoí









 

                                  Cala Pelosa

 

Cala Ferrosa

Alex Romero

 

 

 

 

Dia Mundial de la Salut mental 2013

 

Aquí teníu  els actes  Dia Mundial de la Salut mental, que fan aquí a Girona aquest any.

 

 

 

 

 

Alex Romero



Volem compartir amb vosaltres aquesta web ja que ens sembla molt interessant la informació que ens ofereix.
Associació Emilia Barcelona

SORTIDA A LA XOCOLATA TORRAS DE BANYOLES

 

El passat divendres dia 3 de maig al matí  els usuaris del Centre de Dia del Gironès i el Pla de l’Estany que tenim l’activitat de sortides culturals vàrem anar dins l’àmbit d’aquesta activitat d’excursió a la fabrica de la xocolata Torras que es troba a Banyoles. A les 11:00 h. vàrem agafar l’autobús TEISA que fa la línia Girona- Banyoles a la parada més propera al Centre de Dia, la parada dels jutjats on para l’autobús d’aquesta línia.  Cap a les 11:30 h. vàrem arribar al nostre destí. De la parada a la fabrica nomes vam haver de creuar la carretera ja que aquesta esta enfront de la parada. Un cop allà ens va rebre amb molta amabilitat una senyora de la fàbrica que ens va fer passar a una sala on ens va posar un vídeo que si be era infantil – la fabrica es visitada per molts estudiants de primària – estava molt ben fet, molt ben explicat i era molt amè i didàctic sobre la xocolata Torras. Després ens va donar una xocolatina Torras a cadascun de xocolata negra que tothom va trobar molt bona i després vàrem passar a veure la zona de la elaboració de la xocolata. Si be no hi vam poder entrar ja que sempre al entrar gent podria contaminar el producte ho vam poder veure des de un entresol que quedava al cim de la sala de fabricació a través d’unes finestres de vidre. Vam veure tot el procés d’elaboració: des de quan es feia el cacau desfet fins quan sortia la rajola de xocolata solida i envasada. Em va agradar molt menys el fet de que es llences xocolata que era bona. No ho vaig trobar be, no esta be llençar cap tipus de menjar i menys en el context de crisis actual. També em va agradar molt veure clavades a la paret de l’entresol tots els envoltoris que han tingut els diferents tipus de xocolata Torras al llarg de la seva història. Quan vam sortir vam anar a la botiga de la fabrica on tothom va comprar xocolata. N’hi havia de molts tipus i estava molt be de preu ja que al vendre’s a la fabrica sense intermediaris costava menys del que et podia costar en una botiga o supermercat. Després vàrem caminar una estona fins a l’entrada del nucli urbà de Banyoles on vam anar a un bar a prendre un cafè o una beguda. Després vam agafar l’autobús i vam tornar cap a Girona cap al migdia i aquí es quan es va acabar aquesta sortida.

En definitiva va ser una sortida molt bonica i instructiva i tothom s’ho va passar molt be i hi va quedar molt satisfet. També va ser una sortida molt dolça ¡ mai millor dit!

 

JOSEP CUARTERO PAYRET

VIATGE A LANZAROTE:

 

El passat dia 17 de juny un grup d'usuaris del Centre de Dia acompanyats d'algun monitor vàrem anar de viatge a l'illa volcànica de Lanzarote, a l'arxipèlag de les illes Canàries. Vam sortir de Girona amb autobús fins a l'aeroport de Barcelona, on vàrem agafar, amb una mica de retard tot s'ha de dir, un avió que ens va dur a l'illa, a  la qual arribaríem al cap d'unes tres hores de vol. Un cop a Lanzarote un autobús ens va portar al nostre hotel situat al poble de Playa Blanca, al sud de l'illa. Per el camí vàrem començar a conèixer l'illa. Vam veure que tot era volcànic i negre i àrid, el paisatge era totalment inhòspit, aquesta monotonia només era trencada per algunes cases blanques, color del que han de ser i són totes les cases de l'illa,  que estaven en grups o més aïllades. La seva blancor ressaltava profundament sobre la intensa negror del paisatge. També hi havia alguna vinya en què la verdor de les  fulles dels seus ceps ressaltava també molt sobre el paisatge negre que l'envoltava i es pot dir que era la única verdor que hi havia a l'illa. A les vinyes cada cep estava protegit del vent per una petita paret de pedra. La vinya que em va agradar més de les que vaig veure va ser la que és més coneguda, la de la Guerra, una negror molt fosca i intensa contrastava profundament amb una verdor també intensa de les fulles dels seus ceps. A mesura que ens endinsàvem cap al sud, el paisatge es tornava encara més àrid i inhòspit. Quan vaig arribar a l'hotel la primera impressió que vaig tenir va ser molt bona, tenia dos nivells en el que hi havien dos piscines molt grosses, em van agradar tan que fins i tot jo que no sóc de banyar-me, m'hi vaig banyar un dia. Als costats hi havien les habitacions que eren uns bungalows amb una sala d'estar-menjador-cuina a l'entrada, un lavabo a darrera i una habitació amb dos llits al costat esquerre. Eren uns bungalows molt complerts. L'hotel de nom Sun Royal també tenia un bar, un supermercat, una saleta amb ordinadors amb connexió a Internet  i un menjador on es servia bufet lliure i en el que el menjar era bo i abundant. En definitiva era un hotel molt complert i jo em vaig quedar molt content. Durant els cinc dies que vam estar a l'illa ens vam dedicar a conèixer-la i anar a la platja. El primer dia vam anar de botigues al poble de Caleta Blanca, un barri marítim que pertany al municipi de Yaiza. Al dia següent, al segon dia vàrem anar al poble de Yaiza el cap del municipi situat més a l'anterior. És un poble petit però bastant bonic amb les cases blanques típiques de Lanzarote. Al dia següent vam anar en un autobús llogar per el Centre de Dia a recórrer i conèixer tota l'illa. Vam anar a l'altre extrem, al nord, la part més bonica de l'illa on la negror es més fosca i menys àrida i hi ha més vinya i vegetació. Vàrem anar al poble de Orzola a fer un cafè i a on vam veure el ferry que surt diàriament en direcció a l'illa de La Graciosa, l'illa habitada de Canàries més petita i menys poblada. Després amb l’autobús vàrem anar més amunt al mirador on es veu l'illa de La Graciosa. Al mirador hi havia una vista espectacular i molt bonica de La Graciosa, es pot dir que la vam veure més bé que si hi haguéssim anat amb el ferry. Es veia l'illa que era desèrtica, però no tenia la negror de Lanzarote. Fora de dos agrupament de casetes blanques que estaven arran de mar, que estaven separats entre si i en el que un era molt petit la resta de l'illa era completament inhòspita i desèrtica. Em va semblar però una illa molt bonica. Al fons hi havia una petita muntanya volcànica que em va agradar molt.  A mi La Graciosa em va agradar molt. És una illa molt salvatge, només te uns 600 habitants que excepte algunes persones que tenen un restaurant o lloguen habitacions de la seva casa particular als turistes es dediquen com a element de vida a la pesca, element que abans d'arribar el turisme era exclusiu en tots els habitants de l'illa. No hi ha carreteres ni camins asfaltats i l'únic mitjà de transport que s'hi pot anar és amb vaixell. Després vàrem marxar amb l’autobús direcció sud cap al poble de Teguise, vam passar per una carretera de moltes corves i per una vall molt bonica que potser és el lloc més verd de tota l’illa amb moltes palmeres i que es diu  la “ vall de les mil palmeres “ ja que aproximadament hi ha unes mil palmeres. Tot seguit vàrem arribar a Teguise. El poble és molt bonic i una guia turística el cataloga com un dels pobles més bonics d’ Espanya. És un poble pintoresc amb les cases típiques d’estil canari. Allà vàrem comprar un entrepà que va ser el nostre dinar i després vàrem marxar en direcció sud cap al Parc Nacional de Timanfaya. És un parc completament negre, té una part remoguda per la lava i una altra part més llisa, per a mi la més bonica que, deixant apart que es de diferent color, fa pensar amb el desert del Sàhara. Allà uns quants entre ells jo vàrem muntar en dromedaris. Jo no les tenia totes i havia moments en què el dromedari es movia, que em pensava que cauria, i també tenia lumbàlgia, però finalment tot va anar bé i els dromedaris ens varen portar a fer una passejada en la qual vam veure unes molt boniques vistes panoràmiques del parc. Tot seguit vàrem anar amb l’autobús a la part més alta del volcà al punt del parc on hi ha el restaurant on ens varen fer les típiques demostracions amb el foc com la de que surt foc de la terra del parc. Després vam tornar a l’autobús i vàrem fer un recorregut per tot el parc. Vam veure uns paisatges preciosos o almenys diferents: terra negra, terra remoguda per la lava, volcans i cràters inactius. Va ser una experiència molt interessant i gratificant. Acabada aquesta excursió vàrem tornar a l’hotel. Al dia següent vàrem anar amb transport públic a Arrecife la capital insular, una ciutat petita i senzilla amb un bonic passeig marítim. Vàrem anar al centre on hi ha moltes botigues i alguns varen aprofitar per anar de compres. Encara que la ciutat sigui petita, al ser capital d’una illa molt turística, el seu centre té moltes botigues. Acabades les compres vàrem tornar amb autobús públic cap a l’hotel. A la tarda uns quants varen anar a la platja i uns altres ens vam quedar a descansar a l’hotel. Els que van anar a la platja van anar a una platja molt bonica de nom “ la playa de los papagayos “ i al ser una platja molt verge alguns es van banyar despullats. Jo que em vaig quedar a l’hotel vaig aprofitar per banyar-me a una de les piscines de l’hotel, piscines que em van agradar molt des de que les vaig veure per primera vegada fins al punt que jo, que no m’agrada banyar-me, m’hi vaig arribar a banyar. Al dia següent divendres era l’últim dia. Al matí vam aprofitar per fer les maletes i després de dinar vàrem marxar cap a l’aeroport de l’illa, on vam agafar un avió que ens va portar a l’aeroport del Prat de Barcelona. A l’aeroport de Barcelona ens esperava un autobús particular que ens va portar a Salt i a Girona donant per finalitzat un viatge que va ser molt divertit i una experiència molt interessant i gratificant, no només per el viatge i el turisme sinó també, i sobretot per això, per la companyonia que hi va haver amb els companys i els monitors.

 

Setmana de la Salut i l'Exercici Físic

 Caminada 12 abril 2013 Ajuntament de Salt 

 

 

La caminada ha estat per dins de Salt i ha durat 20 minuts. Primer ens han fet fer uns estiraments abans de la sortida. Tot seguit hem començat la sortida a les 11:00 del matí. Hem voltat per Salt i cadascú ha anat amb els seus amics i ha anat parlant de les seves coses. Només hi havia un monitor del Centre de Dia. També hi havia una coordinadora que es diu Montserrat i els monitors dels estiraments. Aquests últims han posat musica als estiraments. Hem fet tot tipus d'estiraments. Han vingut usuaris del Centre de Dia de Girona que els altres divendres a la mateixa hora fan sortides culturals, usuaris d'altres centres de dia i usuaris interns a la residencia “ La Llar “ i al hospital psiquiàtric de Salt. En total hem sigut unes 25 persones. Quedem tots a la porta del parc hospitalari Martí Julià que es on hi ha l'hospital psiquiàtric. Quan hem tornat a l'hospital hem acabat els estiraments i ens han donat una beguda, una fruita i una bossa molt maca. FRANCESC

Us presentem algunes de les fotos de la preparació de l'exposició de flors que fem al centre de dia

Camino de Santiago

14/3/2013

El camino de Santiago lo hicimos gente del centro de día. Eramos nueve, dos monitores y siete usuarios.

 

Salimos un día del mes de noviembre en tren dirección a Galícia. Estuvimos toda la noche viajando. Por la mañana llegamos a Lugo. Fuimos a un pueblo, allí desayunamos y después tuvimos que hacer 25 kilómetros a pie y lloviendo. Nos pusimos la capelina e hicimos el camino, era un camino rural y de carros que tenía muchas piedras, muchos riachuelos y ganado.

Llegamos al hostal, estábamos molidos y dejamos las cosas en la habitación para irnos a cenar.

La segunda marcha era de 26 kilómetros, nos levantamos a las siete y después de desayunar empezamos la marcha. Ese día no llovía, caía una pizca de agua e íbamos andando, pasando pueblecitos, encontrando gente de campo, payeses. Paramos a comer un bocadillo y después nos quedaban 9 kilómetros. A las 13.30h llegamos al hostal.

El tercer día fue mas duro, teníamos que andar 31 kilómetros. Nos levantamos a las siete y tras desayunar comenzamos a andar, nos esperaban 9h de camino, fue muy duro. Pasamos por campos, valles, dehesas, ruido sonoro de campos y tras andar 15 kilómetros nos pusimos a comer caldo Gallego, callos, bistec con patatas, rape y pastel. Después reanudamos la marcha. Nos faltaban cuatro horas pero poco a poco, haciendo paradas para beber, llegamos después de dejar a nuestras espaldas 31 kilómetros.

El cuarto día fue de 19 kilómetros y el quinto de 22. Llegamos el ultimo día a Santiago de Compostela a las cuatro y cinco de la tarde. Fuimos a recoger el diploma y por la noche fuimos a cenar y dormir pero antes de eso fuimos a ver el botafumeiro y visitar Santiago. Era muy bonita la catedral y las calles llenas de tiendas, había mucha gente que vendía figuras y colgantes

Por Miguel Ángel

Poesía la desesperanza

La Rosa Maria ens obsequia amb una de les seves poesies plenes de sentiments i bellesa.

Powered by Issuu

Publish for Free

 

Aquí tenint una noticia on surtin diguien sobra la dificultat dels malalts mentals per tenir feina.

 

EL PSIQUIÀTRIC JA NO ES UN LLOC PER ESTAR-HI TOTA LA VIDA

Gracies al extraordinari treball dels professionals de la Xarxa de Salut Mental de Girona s'han aconseguit grans avenços positius per el bon desenvolupament i l'integració a la societat de les persones que tenen una malaltia, trastorn o discapacitat mental.
Tot seguit compartim una noticia del Diari de Girona que parla d'aquests avenços amb tots vosaltres.
http://www.diaridegirona.cat/portada/2012/10/10/girona-ensorra-parets-del-manicomi/585465.html

http://www.diaridegirona.cat/portada/2012/10/10/girona-ensorra-parets-del-manicomi/585465.html

GIRONA: TEMPS DE FLORS 2013

El Centre de Dia de Salut Mental del Gironès-Pla de l'Estany te el plaer de comunicar-los la seva participació en l'exposició Girona: Temps de flors 2013 com fa cada any. Esperem estar a l'altura del que ens demaneu, assolir els nostres objectius i que els hi agradi la nostra participació i el nostre treball. Gracies.

 

 La segona fotografia és

 l'avantprojecte del treball

 que volem fer a l'exposició.

Partit de futbol a Figueres

El Dilluns vam fer un partit de futbol contra el el centre de dia de Figueres vs centre de dia del Girones, el centre de dia de girona van guanya 1 - 15. Felicitem el dos equips per el bon partit!!


Aqui tenim unes fotos dels dos  equips de  figueres i  girona

 

Mr. Big - Stranger In My Life (Live from the living room)

No t'ho pots deixar perdre, us oferim stranger in my life de Mr.Big

desde  lùnyar el magazine de la esquizofrènia.
Paranoies inolblidables.
una malaltia alguna cosa desconeguda.
salut mental .com
tratornos vipolares
tota la informació al magazine

Us oferim unes poesies de la nostre companya Rosa Maria

Powered by Issuu

Publish for Free

Us presentem el enllaç dels espectacles que es fan a Girona i Salt. Us comuniquem que els colectius amb risc d'exclusió tenen un descompte en el preu de l'entrada. APROPA CULTURA

Chris Isaak Wicked Game

la chica qe sale en este vídeo es guapísima

Manual de recuperació dels problemes de salut mental.

Bon dia lectors, uns companys del Centre han elaborat un manual de recuperació dels problemes de salut mental. Enhorabora Josep i Anna Mª per la feina i gràcies per compartir-la!

Powered by Issuu

Publish for Free