VIVENCIA, Como
`NACE´ esta `IDEA´, del ---=Centre
de Rehabilitación Psicosocial del Gironés i Pla de l’Estany=---
.__El
CENTRE__ “ SE ESPABILA”
en
“BUSCAR y ENCONTRAR
la IDEA y DESARROLLARLA” , para la
`-ACTUAL edición del 2015´- “concurso
VI” -D’ESPOTS PUBLICITARIS D’OBERTAMENT-.
Empezamos a reunirnos un grupo d’usuarios formando el
grupo básico y a partir de ahí, surgió “la
pluja d’ideas” con el inicio hacia las diferentes etapas que se plantean
para presentar al VI concurso d’espots publicitarios d’Obertament.
Primeramente, salió el ---
“concepto-definición”--- de la
*Buena Música* ---&
con armonía y melodía &--- para trabajarla en el video concurso de la VI edició d’Espots
Publicitaris de Obertament.
Y en definitiva -se
decidió- por –desarrollar-
“el video hace referente a un Servidor que escribe este escrito.
Que trata de la argumentación de las aspiraciones que tiene `- froi-´ (Froilán).
Se trata del `Hobby ´ de –-escribir--- un libro.
Y encontrar la --“mitja
taronje”--.
Mencionando que tengo 60 años y que que hace 40
tengo una enfermedad mental, ---“me siento capaz de conseguirlo”.
SORTIDA
D’ESTIU A PEÑISCOLA
La passada setmana, entre el dilluns 15 de juny i el
divendres 19 de juny un grup d’usuaris del Centre de Dia acompanyats de quatre
monitors vàrem anar de sortida d’estiu al poble turístic de Peníscola a la província
de Castelló de la Plana, – es el tercer poble de la província venint de
Catalunya - , a la Comunitat Valenciana a la Costa dels Tarongers.
Vam sortir dilluns al matí de Girona a la plaça Poeta
Marquina ( Bar Núria ) amb autocar i després de passar per Salt a recollir els
usuaris de Salt ens vàrem dirigir cap al nostre destí que primerament no era
Peñiscola sinó Morella molt més a l’interior, al Maestrat molt a prop de la
frontera de la província de Terol a l’Aragó. Morella igual que Peñiscola és un
dels pobles més bonics d’España on teníem previst dinar en un restaurant i
fer-hi una visita. Morella queda molt lluny i molt aïllat, i s’ha d’anar per
una carretera de moltes corbes en el que a partir d’un tram no hi ha
absolutament res, ni cap poble ni cap casa.
També va ser a partir d’un tram que
va començar a ploure i al arribar a Morella pedregava fort. És a partir d’un
punt on comença a veure´s per el camí alguna casa de pagès, ramats d’ovelles;
en definitiva senyals de vida que a mesura que et vas acostant al poble van
augmentant. Finalment es veu la bella vista panoràmica del poble de Morella
emmurallat i d’amunt d’un turó. Baix del turó hi ha la part nova del poble.
Nosaltres ens dirigirem a dalt, a la part vella, a la vila medieval, al casc
antic de Morella. Enmig de fortes pedregades l’autocar va aparcar davant un
cobert quasi al costat de l’entrada principal del poble a la muralla i tot
seguit vàrem anar a corre-cuita esquivant la pluja i les pedregades com vam poder
a dinar al poble. Després de dinar vàrem anar a donar un tomb per veure el
poble malgrat la pluja, es pot dir que va ser una visita passada per aigua.
Malgrat la climatologia adversa vam l’excursió gaudir de per la vila de
Morella, un poble típic medieval, pintoresc, molt bonic i que amb raó mereix el
qualificatiu d’estar a l’associació dels “ Pobles més bonics d’España “, un
poble en el que sembla que s’ha parat el temps i del que tothom, jo inclòs, va
quedar encantat. Al estar dalt d’un turo fa pujada i a dalt de tot hi ha un
mirador amb una esplèndida, bonica i bella vista panoràmica del Maestrat.
Malgrat tot la visita va quedar enterbolida per la pluja però així és el temps
que no és tria. Després de deixar el mirador vàrem iniciar la baixada i vam
tornar al aparcament a agafar l’autocar per anar cap al nostre destí final: Peñiscola.
El segon dia també va ser una jornada molt bonica. Vam agafar un tren turístic reservat per a nosaltres i vam anar a fer un recorregut amb vistes panoràmiques per el poble i els voltants. Vam veure el casc antic del poble, la vila vella situada en una península amb les seves emblemàtiques cases blanques i el seu més emblemàtic castell, que es pot dir amb tota la raó que és l’emblema de Peñiscola; un castell ple de història, el castell on es va refugiar i on va morir molt vell el papa d’origen aragonès, - antipapa en realitat –, Benet XIII, un cop va ser deposat per el Concili de Constança, conegut com el “ Papa Luna “ al pertànyer al llinatge aristocràtic aragonès dels Luna. Vam veure també els voltants dels poble on es veien esplèndides vistes panoràmiques de la vila vella des de diferents angles i també de la Costa dels Tarongers ( “Costa del Azahar” ), amb uns esplèndids i preciosos penya segats i un mar preciós; en definitiva una costa molt verge, pura i sobretot molt bonica. De tornada el tren ens deixaria al centre de Peñiscola a l’entrada del casc antic i aniríem a donar un tomb i a conèixer la vila vella. Jo ja hi havia estat una vegada però aquest cop vaig tenir oportunitat de veure-ho més bé i em va agradar i hi vaig gaudir-hi molt i vaig arribar a dalt de tot al castell. Després de la visita a la vila vella vam tornar a peu a l’hotel per a dinar, i després jo i el meu company cansats vam anar a l’habitació i ens hi vam quedar tota la tarda “fent panxing” al llit, que per alguna cosa estàvem de vacances. A l’hora de sopar vam anar a sopar, i després al contrari que la majoria del grup que va sortir a “fer el toc” vam tornar a l’habitació on jo vaig poder mirar una de les series de TV que no em perdo mai i que m’agrada molt: “El Príncipe” que estava en un punt molt interessant, i que una de les monitores la Rosa també va anar a mirar ja que tampoc se la perd mai. I així es va acabar la segona jornada d’aquest meravellós viatge.
Poca estona després d’haver arrancat el tren per
tornar cap a Benicarló sortint de Valencia però encara a la perifèria de la
ciutat sobtadament se’n va anar la llum i el tren és va parar. Evidentment els
passatgers ens vam alarmar, a més les portes i les finestres estaven ben
tancades, no es podien obrir i si s’havia de sortir incloent per una causa
extrema de moment no és podia. A més l’aire condicionat també havia marxat i
amb les portes tancades encara feia més calor, molta calor. Finalment va venir el
revisor del tren que ens va dir de que hi havia hagut una falta de tensió cosa
que evidentment feia que no hi hagués llum i que per tant tots els trens de la
zona no poguessin circular. En definitiva, un desastre. Després el revisor ens diria
que la pèrdua de tensió es devia a que havien robat el cable d’alta tensió i
que això havia paralitzat fins que ho arreglessin la línia ferroviària de la
zona. Ens va tranquil·litzar en el sentit de que ens va dir de que no hi havia
perill de res, de que ho estaven arreglant i que si es tardava molt a
solucionar-ho se’ns posaria a la nostra disposició un tren dièsel i que per
accedir-hi – estàvem al mig d’una via – ens posarien una rampa, i a més de que
farien venir uns tècnics a obrir les portes per el tema de la calor si bé per
seguretat ningú podia sortir. Cal dir que vam estar una hora ben bona parats i
quant ja ens acabaven de dir que ens evacuàvem la llum va tornar i vam poder
continuar el viatge al mateix tren sense cap més interrupció i amb tota
normalitat, això si amb molt de retard. Jo finalment vaig poder localitzar als
monitors del Centre de Dia que abans al ser a la platja tenien el mòbil apagat
i que al saber que tot estava arreglat ja es van quedar tranquils i a casa que
al haver-li’ls trucat abans ja ho sabien i que sense haver-se alarma’t perquè
tampoc havia passat cap catàstrofe també van quedar tranquils. Al arribar a Benicarló
vaig agafar un taxi que em va portar cap a l’hotel a Peñiscola on recordaria l’anècdota
de forma divertida amb els companys i monitors. Tot seguit vam sopar i jo i en
Toni vam anar a l’habitació i jo miraria un dels capítols d’una de les meves
series preferides “Sin Identidad” que està en els seus últims capítols i està
més interessant que mai i després m’aniria a dormir posant fi a la tercera
jornada del viatge, una jornada que va ser molt moguda, intensa i agitada.
JOSEP
CUARTERO
04-08-2015
