ESTOY
Estoy repletita de
Lunas llenas.
Estoy repletita de
Llanto sin consuelo.
Estoy llenita de noches
Sin sueño.
Tu pelo ya no juega
Entre mis manos, ya no
Juega con el agua de mi
Fuente.
Quiero vivir, no vivo.
Quiero soñar con miles
De días de sol llenitos de
Risas y juegos, donde estés
Tú.
CARRETERA A VENUS
MAR ADE3NTRO
veLA AL VIENTO
ARBOLA EL SUEÑO ETERNO
QUE ES TU POEMA
TITANICS
GEOGRAFO DE SUEÑOS
HE ENCONTRADO LA REALIDAD
DONDE MENOS LA ESPERABA
EL MAR : EL MAR
ERA UN NAVIO DE ALBAS
Y DE SOLES
Y LA LINEA JAGUAR DEL HORIZONTE
PERO SUBITAMENTE EMPEZE
A SOSPECHAR DEL MAR
EL MAR ERA UN DESASTRE
DE HURACANES Y TIFONES
UN PEZ QUE SE RIE
DE MIS INTENTOS DE COGERLO
POR LA COLA
PARA REFORZAR MI DESPRECIO
ME EMBARQUE EN LA NOCHE ATLANTICA
EN LA OSCURIDAD
UN HIELO VINO A ROMPER
LA PANZA DEL LEVIATAN
NO FATIGUES MAS MIS OIDOS
CON PALABRAS VANAS
A CUATRO MIL METROS
DE PROFUNDIDAD
COMO UN NIÑO EN EL VIENTRE
DE SU MADRE
MAR ADE3NTRO
veLA AL VIENTO
ARBOLA EL SUEÑO ETERNO
QUE ES TU POEMA
TITANICS
GEOGRAFO DE SUEÑOS
HE ENCONTRADO LA REALIDAD
DONDE MENOS LA ESPERABA
EL MAR : EL MAR
ERA UN NAVIO DE ALBAS
Y DE SOLES
Y LA LINEA JAGUAR DEL HORIZONTE
PERO SUBITAMENTE EMPEZE
A SOSPECHAR DEL MAR
EL MAR ERA UN DESASTRE
DE HURACANES Y TIFONES
UN PEZ QUE SE RIE
DE MIS INTENTOS DE COGERLO
POR LA COLA
PARA REFORZAR MI DESPRECIO
ME EMBARQUE EN LA NOCHE ATLANTICA
EN LA OSCURIDAD
UN HIELO VINO A ROMPER
LA PANZA DEL LEVIATAN
NO FATIGUES MAS MIS OIDOS
CON PALABRAS VANAS
A CUATRO MIL METROS
DE PROFUNDIDAD
COMO UN NIÑO EN EL VIENTRE
DE SU MADRE
SE QUE EL MAR ES LA
FELICIDAD
Arena y sal.
Olas traviesas
que acarician
mi
cuerpo.
Pisadas leves
en
tus suaves
ondas.
Te mueves
alegre
bajo el sol de
la
mañana,
llenando
de gozo mi
corazón
herido.
Niños,
ancianos, mujeres
gozan de tu
acento
sureño.
Risas que
pueblan las
almas que ves
en tus
sueños de
verano.
Veranos
eternos, inviernos
ventosos,
frios, halos
de sueños y
gozosas miradas.
Amo tus tenues
atardeceres,
como amo tus
lunas llenas.
Amo la
infancia perdida,
tu eterno
fluir.
Amo tu brisa,
amo tu aroma.
Arena y sal.
Rosa Maria
Martín
______________________________
Dibuixos:
Dibuix No 1
Dibuix No 2
Dibuix No 3
Rosa Maria Martín
__________________________
ESPERANZA
No alcanzo a
entender como pude
ser feliz.
No alcanzo a entender
como hubo dias de
alegres miradas.
Hoy todo es oscuro
y frio como un invierno
que no se acaba.
Sufro; y mi sufrimiento
amarga el sabor dulce
de la infancia perdida.
Deseo la esperanza como
se desea el amor eterno.
Deseo la esperanza que no
llega y la paz que me
niega su cobijo.
Vuelve a mí y te daré
mi mano.
Vuelve a mí y te daré
el alma entera.
Sufro. No te veo y
te espero esperanza querida.
Vuelve a mí y te daré
fruta madura.
Vuelve a mí
y llena el
vaso vacio
esperanza soñada.
Rosa
Maria Martín
________________________________________
GIRONA: LA NOSTRA CIUTAT ESTIMADA
La
nostra ciutat Girona es una petita ciutat molt bonica al nord-est de
Catalunya a prop de la frontera amb França, a prop dels Pirineus, molt a
prop del mar Mediterrani i bastant a prop de Barcelona. Es la ciutat
dels quatre rius: el Ter, l’Onyar –que passa per el centre-, el Guell i
el Galligans. Es una ciutat molt tranquila –no arriba als 100.000
habitants- i administrativament capital de la provincia del mateix nom.
Girona
té un casc antic molt important amb un barri –call- jueu molt bónic i
important. Girona que va ser un dels més importants centres jueus
d’Occident a l’Edat Mitjana té el call jueu més ben conservat del mon
–en part es finançat per l’ambaixada d’Israel-, i actualmente candidat a
ser patrimoni mundial de la humanitat de la UNESCO. Si bé els seus
moments de màxim esplendor van ser entre els segles XII i XV – al segle
XV en concret l’any 1492 tots els jueus van ser expulsats d’Espanya per
els Reis Católics, acabant-se el call- arribant a la població de 800
persones ja es tenen noticies del call gironi l’any 888 en el que es diu
en que ja hi vivien 25 families jueves.
El
Call jueu té varis llocs a destacar com el carrec de la Força que es
pot dir que es l’eix central del call i que es un carrer estret i de
pujada cap a la Catedral que condueix a l’estret, i romantic com tots
els carrers del call. Entre els carrers de la Força i un altre carrer
molt bónic del call, el carrer de Sant Llorenç es trova el centre
Bonastuc ça Porta que porta el sobrenom del rabi i metge jueu gironi del
segle XII Mossé ben Nahman que era conegut com a Bonastruc ça Porta. El
centre que havia sigut la sinagoga del call es ara el Museu de Història
dels Jueus de Girona on té a més d’una biblioteca de temes jueus i un
magnific pati interior amb uns magifics i bonics jardins de cultura
jueva conservats des de l’época del call varies sales on es mostra la
vida quotidiana, les costums i la cultura entre altres dels jueus del
call.
Del
casc antic de Girona cal destacar també la Catedral de Santa Maria,
l’emblemàtic temple de la ciutat. Catedral amb predomini d’estil gotic:
la seva única nau es gotica amb la nau gótica més ampla del mon: 22,98
m. d’ amplada. Començada a construir al segle XI a l’epoca del romànic
no es va acabar fins al segle XVIII a l’època del barroc. D’estil
romanic conserva el seu claustre del segle XII i una torre del segle XI,
d’estil barroc conserva la seva façana. A un dels seus costats es trova
l’antic Palau Episcopal actualmente el Museu d’Art de Girona. Molt a
prop de la Catedral, una mica més avall es trova l’Església de Sant
Felix un altre monument emblemàtic de la ciutat. Aquesta església es va
començar a construir al segle XII i es va acabar el segle XVII. Es va
construir en honor al mártir Sant Felix i en ella es trova el sepulcre
gotic de Sant Narcis el patró de Girona. D’estil predominantment romànic
es va completar la seva construcció amb naus i cobertes gotiques. La
seva façana igual que la de la catedral es d’estil bàrroc. Al casc antic
de Girona hi han altres esglésies com la de Sant Pere de Galligants
situada al començament del camí que va a la vall de Sant Daniel a pocs
metres a l’esquerra de la Catedral de Santa Maria. L’esglesia es un
àntic monestir, una antiga abadia benedictina. En queden l’esglesia i el
seu claustre. Tota la construcció es una edificació romànica del segle
XII formada per tres naus: 1 central i 2 laterals. Des de l’any 1857 es
la seu del Museu d’Arqueologia de Catalunya. Una altra construcció que
cal destacar del casc àntic de la ciutat es la seva Muralla. La Muralla
de Girona es va construir degut a la situació estrategica de Girona com a
ciutat fronterera i ser per tant ciutat de pas dels exercits defensors i
invasors cap a altres terres. Va ser construïda per Emilius Maximus al
segle IX i es una construcció d’estil carolingi. Actualment esta
restaurada, la seva restauració va començar el segle XIV. Té 50 metres
d’altura i 930 de perímetre. La muralla es oberta al públic i s’hi pot
accedir per 4 llocs diferents i des de ella – sobretot des de els seus
torreons – es poden divisar unes magnifiques vistes de la ciutat.
De
la ciutat de Girona cal destacar també la seva gastronomia que esta
indiscutiblement representada per el restaurant “ El Celler de Can Roca “
que durant dos anys va estar considerat el millor restaurant del mon i
actualment es troba en un dels llocs més destacats de la gastronomia
mundial. Girona té molts bons restaurants molts dels quals tenen
estrelles Michelin i el seus plats mes famosos son els especialitzats
amb el peix, la carn, la cuina mediterranea i la cuina d’autor.
Aixi
es Girona. Una bonica i una gran ciutat, potser no gran en habitants
però si en bellesa, historia i qualitat de vida i es en tot això que
esta la essència de la verdadera grandesa.
JOSEP CUARTERO
13-06-2016
____________________________
El dibuix No 1 sembla una caricatura d'en Picasso.
ResponEliminaEl dibuix No 2 sembla un sonambul
El dibuix No 3 sembla una noia que vol decorar l'arbre de nadal.