Espai d'art

ESTOY

Estoy repletita de

Lunas llenas.

Estoy repletita de

Llanto sin consuelo.

Estoy llenita de noches

Sin sueño.

Tu pelo ya no juega

Entre mis manos, ya no

Juega con el agua de mi

Fuente.

Quiero vivir, no vivo.

Quiero soñar con miles

De días de sol llenitos de

Risas y juegos, donde estés

Tú.

CARRETERA A VENUS
MAR ADE3NTRO
veLA AL VIENTO
ARBOLA EL SUEÑO ETERNO
QUE ES TU POEMA



TITANICS


GEOGRAFO DE SUEÑOS
HE ENCONTRADO LA REALIDAD
DONDE MENOS LA ESPERABA
EL MAR :  EL MAR
ERA UN NAVIO DE ALBAS
Y DE SOLES
Y LA LINEA JAGUAR DEL HORIZONTE
PERO SUBITAMENTE EMPEZE
A SOSPECHAR DEL MAR
EL MAR ERA UN DESASTRE
DE HURACANES Y TIFONES
UN PEZ QUE SE RIE
DE MIS INTENTOS DE COGERLO
POR LA COLA
PARA REFORZAR MI DESPRECIO
ME EMBARQUE EN LA NOCHE ATLANTICA
EN LA OSCURIDAD
UN HIELO VINO A ROMPER
LA PANZA DEL LEVIATAN
NO FATIGUES MAS MIS OIDOS
CON PALABRAS VANAS
A CUATRO MIL METROS
DE PROFUNDIDAD
COMO UN NIÑO EN EL VIENTRE
DE SU MADRE

SE QUE EL MAR ES LA FELICIDAD

LA PLAYA

Arena y sal.

Olas traviesas

que acarician mi

cuerpo.

Pisadas leves en

tus suaves ondas.

Te mueves alegre

bajo el sol de la

mañana, llenando

de gozo mi corazón

herido.

Niños, ancianos, mujeres

gozan de tu acento

sureño.

Risas que pueblan las

almas que ves en tus

sueños de verano.

Veranos eternos, inviernos

ventosos, frios, halos

de sueños y gozosas miradas.

Amo tus tenues atardeceres,

como amo tus lunas llenas.

Amo la infancia perdida,

tu eterno fluir.

Amo tu brisa, amo tu aroma.

Arena y sal.

Rosa Maria Martín

______________________________

Dibuixos:

                                                    Dibuix No 1

                                                    Dibuix No 2

                                                   Dibuix No 3

Rosa Maria Martín

__________________________

ESPERANZA

No alcanzo a

entender como pude

ser feliz.

No alcanzo a entender

como hubo dias de

alegres miradas.

Hoy todo es oscuro

y frio como un invierno

que no se acaba.

Sufro; y mi sufrimiento

amarga el sabor dulce

de la infancia perdida.

Deseo la esperanza como

se desea el amor eterno.

Deseo la esperanza que no

llega y la paz que me

niega su cobijo.

Vuelve a mí y te daré

mi mano.

Vuelve a mí y te daré

el alma entera.

Sufro. No te veo y

te espero esperanza querida.

Vuelve a mí y te daré

fruta madura.

Vuelve a mí

y llena el

vaso vacio

esperanza soñada.

                                                       Rosa Maria Martín

________________________________________

GIRONA: LA NOSTRA CIUTAT ESTIMADA

La nostra ciutat Girona es una petita ciutat molt bonica al nord-est de Catalunya a prop de la frontera amb França, a prop dels Pirineus, molt a prop del mar Mediterrani i bastant a prop de Barcelona. Es la ciutat dels quatre rius: el Ter, l’Onyar –que passa per el centre-, el Guell i el Galligans. Es una ciutat molt tranquila –no arriba als 100.000 habitants- i administrativament capital de la provincia del mateix nom.

Girona té un casc antic molt important amb un barri –call- jueu molt bónic i important. Girona que va ser un dels més importants centres jueus d’Occident a l’Edat Mitjana té el call  jueu més ben conservat del mon –en part es finançat per l’ambaixada d’Israel-, i actualmente candidat a ser patrimoni mundial de la humanitat de la UNESCO. Si bé els seus moments de màxim esplendor van ser entre els segles XII i XV – al segle XV en concret l’any 1492 tots els jueus van ser expulsats d’Espanya per els Reis Católics, acabant-se el call- arribant a la població de 800 persones ja es tenen noticies del call gironi l’any 888 en el que es diu en que ja hi vivien 25 families jueves.

El Call jueu té varis llocs a destacar com el carrec de la Força que es pot dir que es l’eix central del call i que es un carrer estret i de pujada cap a la Catedral que condueix a l’estret, i romantic com tots els carrers del call. Entre els carrers de la Força i un altre carrer molt bónic del call, el carrer de Sant Llorenç es trova el centre Bonastuc ça Porta que porta el sobrenom del rabi i metge jueu gironi del segle XII Mossé ben Nahman que era conegut com a Bonastruc ça Porta. El centre que havia sigut la sinagoga del call es ara el Museu de Història dels Jueus de Girona on té a més d’una biblioteca de temes jueus i un magnific pati interior amb uns magifics i bonics jardins de cultura jueva conservats des de l’época del call varies sales on es mostra la vida quotidiana, les costums i la cultura entre altres dels jueus del call.

Del casc antic de Girona cal destacar també la Catedral de Santa Maria, l’emblemàtic temple de la ciutat. Catedral amb predomini d’estil gotic: la seva única nau es gotica amb la nau gótica més ampla del mon: 22,98 m. d’ amplada. Començada a construir al segle XI a l’epoca del romànic no es va acabar fins al segle XVIII a l’època del barroc. D’estil romanic conserva el seu claustre del segle XII i una torre del segle XI, d’estil barroc conserva la seva façana. A un dels seus costats es trova l’antic Palau Episcopal actualmente el Museu d’Art de Girona. Molt a prop de la Catedral, una mica més avall es trova l’Església de Sant Felix un altre monument emblemàtic de la ciutat. Aquesta església es va començar a construir al segle XII i es va acabar el segle XVII. Es va construir en honor al mártir Sant Felix i en ella es trova el sepulcre gotic de Sant Narcis el patró de Girona. D’estil predominantment romànic es va completar la seva construcció amb naus i cobertes gotiques. La seva façana igual que la de la catedral es d’estil bàrroc. Al casc antic de Girona hi han altres esglésies com la de Sant Pere de Galligants situada al començament del camí que va a la vall de Sant Daniel a pocs metres a l’esquerra de la Catedral de Santa Maria. L’esglesia es un àntic monestir, una antiga abadia benedictina. En queden l’esglesia i el seu claustre. Tota la construcció es una edificació romànica del segle XII formada per tres naus: 1 central i 2 laterals. Des de l’any 1857 es la seu del Museu d’Arqueologia de Catalunya. Una altra construcció que cal destacar del casc àntic de la ciutat es la seva Muralla. La Muralla de Girona es va construir degut a la situació estrategica de Girona com a ciutat fronterera i ser per tant ciutat de pas dels exercits defensors i invasors cap a altres terres. Va ser construïda per Emilius Maximus al segle IX i es una construcció d’estil carolingi. Actualment esta restaurada, la seva restauració va començar el segle XIV. Té 50 metres d’altura i 930 de perímetre. La muralla es oberta al públic i s’hi pot accedir per 4 llocs diferents i des de ella – sobretot des de els seus torreons – es poden divisar unes magnifiques vistes de la ciutat.

De la ciutat de Girona cal destacar també la seva gastronomia que esta indiscutiblement representada per el restaurant “ El Celler de Can Roca “ que durant dos anys va estar considerat el millor restaurant del mon i actualment es troba en un dels llocs més destacats de la gastronomia mundial. Girona té molts bons restaurants molts dels quals tenen estrelles Michelin i el seus plats mes famosos son els especialitzats amb el peix, la carn, la cuina mediterranea i la cuina d’autor.

Aixi es Girona. Una bonica i una gran ciutat, potser no gran en habitants però si en bellesa, historia i qualitat de vida i es en tot això que esta la essència de la verdadera grandesa.

JOSEP CUARTERO

13-06-2016

____________________________