Sortida de Palamós a Castell

Dimecres dia 24 de setembre es va fer la excursió de Palamós al poblat ibèric de platja castell.

Van sortir de Palamós en Miquel, l'Hèctor, en Félix, la Roser, en David, l'Òscar i en Jordi cap a platja del castell passant per las caletes i las casetes dels antics pescadors.

El dia no era del tot bo: estava ennuvolat i gairebé no vam veure el sol.

Era un camí de ronda de bon fer per qualsevol persona. Aproximadament vam trigar unes dues hores a arribar al poblat ibèric del Castell. Allà vam poder veure i gaudir de les restes arqueològiques i d'unes magnífiques vistes del mediterrani i la seva costa. Un cop després vam baixar a la platja del Castell i uns quants de nosaltres ens vam banyar. Allà mateix vam parar per fer un mos. La tornada fins a Palamós va ser ràpida.

SORTIDA CULTURAL AL MUSEU THYSSEN DE SANT FELIU DE GUIXOLS

El passat dimecres dia 10, la vigília de la Diada, la festa nacional de Catalunya un grup d’usuaris del Centre de Dia acompanyats per els monitor anaren de sortida cultural a Sant Feliu de Guíxols al l’emplaçament cultural del Monestir al costat de l’església on cada any a l’estiu s’instal·la provisionalment el museu Thyssen que cada any es diferent ja que canvia els quadres i els pintors. Aquest any ja es la tercera edició.
Al arribar a Sant Feliu vam anar a fer un cafè al bar de la plaça on solem anar a Sant Feliu. Tot seguit vàrem anar cap al Monestir, o sia cap al museu. L’exposició ens va agradar molt, a mi personalment és l’any que m’ha agradat més i això que les dels altres anys també m’havien agradat molt. Em va agradar molt ja que era sobre una temàtica que a mi m’apassiona que es la dels paisatges, era de pintura paisatgística. També m’agradaven els quadres dels pintors que eren a l’exposició com els de en  Paul Gauguin del que m’agraden molt els seus paisatges de la Polinèsia i el seu estil postimpressionista.
Personalment a mi l’exposició em va agradar molt i als companys que els hi vaig preguntar també. Tothom estava molt content. Per tots va ser una experiència molt apassionant, amena, interessant i fructífera.
JOSEP CUARTERO

v concurs de spots sobre salut mental

Us volen fer saber que el Centre  de Dia de Salut Mental del Gironès-Pla de l'Estany participarem en el V concurs d'espots publicitaris sobre salut mental que arrenca el mes octubre sota el lema "Dóna la cara per la salut mental".
http://www.concursespot.org/el-concurs/

VIATGE D'ESTIU A LA MANGA DEL MAR MENOR

La passada setmana entre el dilluns dia 9 i el divendres dia 13 varem anar, com fem cada any el mes de juny de viatge d'estiu, aquest any varem anar a la zona de la Manga del Mar Menor a la provincia de Múrcia. Va ser un viatge una mica diferent dels altres ja que a diferencia dels altres que sempre hi anavem amb avió en aquest per raons de proximitat hi varem anar amb tren i l'últim tram amb autocar, cosa que a mi personalment em va agradar més ja que a l'hora d'embarcar són mitjans molt menys pesats que amb l'avió i en els que al contrari d'aquest pots disfrutar més ja que pots gaudir més de les vistes i dels paisatges.

Vam sortir dilluns cap a les vuit del matí de l'estació de Girona amb AVE cap a Barcelona on vam arribar al cap de mitja hora a l'estació de Sants on al cap d'una hora a dos quarts de deu varem sortir amb Talgo Euromed en direcció a Alacant. El viatge va ser llarg pero divertit al poder gaudir de les vistes i més per la meva part a partir de Valencia per avall al no haver-hi passat mai i ser la primera vegada que ho veia si be era era un paisatge molt sec, abrupte i inhospit. Després de més de quatre hores de viatge vàrem arribar a Alacant on ja ens esperava el l' autocar que ens portaria a La Manga via Elx. En el tren haviem dinat entrepans que ens hàviem emportat de casa ja que encara no podiem dinar a l'hotel. A Elx vam poder admirar els atractius túristics de la ciutat entre ells el seu famos palmeral al cim d'un trenet túristic. El palmeral d'Elx és el més gran d'Espanya i un dels més grans del món i es patrimoni mundial de la humànitat, a mi personalment em va agradar molt, el que em va agradar més de la ciutat ilicitana. Acabada la visita vàrem tornar a agafar l'autocar i vàrem iniciar l'etapa final del nostre llarg recorregut cap a La Manga del Mar Menor a on arribariem cap al vespre finalitzant el nostre viatge.

La Manga d'entrada em va agradar molt, es veia aigua per tots costats: per la dreta les aigues del mar Mediterrani que aquella hora eren d'un blau profund i fort i a l'esquerra les aigues de l'albufera del Mar Menor, l'albufera murciana; el Mar Menor és l'albufera i la Manga del Mar Menor és l'istme que esta entre les aigues, es a dir on estava el nostre hotel i per tant nosaltres. El nostre hotel, l'hotel Cavanna, era meravellos. Tenia quatre estrelles, una gran piscina en forma de caracola, un buffet lliure molt complert i variat, un gran menjador en que a un costat, - a on ens va tocar nosaltres - tenia unes precioses vistes a l'albufera bellesa que al vespre s'accentuava, Internet, unes habitacions magnifiques amb vistes al mar o a l'albufera, ball cada vespre i un servei magnific en tots els sentits. En definitiva tot el referent a l'hotel va ser perfecte, a mi a més em va toca una habitacío amb vistes al mar i vaig quedar encantat.

Un cop arribats, ens vam instal·lar i vam sopar i després cansats del viatge vam anar a dormir i al dia seguent vam anar amb tranport públic fins a Cartagena, aquell dia ja vam poder constatar que el transport public de la comunitat autonoma de Múrcia és molt dolent. A Cartagena ens arribariem fins al port passant per el centre i el casc antic de la ciutat que es la seva zona comercial. Es veu clarament que es una ciutat portuaria i militar naval. Al port els nostres companys varem anar a donar una volta amb una barcassa i a visitar al museu naval, jo vaig decidir acompanyar al meu company d'habitacio en Toni Contreras que volia quedar amb una seva tia que viu prop de Cartagena per veure-la pero al final no va poder ser i vam anar a donar un tomb per carrer més comercial de Cartagena La Calle Mayor. Després vam tornar a l'estació, ens vam retrobar amb els nostres companys i vam tornar a l'hotel, vam dinar i la tarda va ser lliure: jo i en Toni ens vam quedar descansant a l'habitació que per alguna cosa estavem de vacances. Tot seguit vam sopar, i després alguns entre ells jo ens vam quedar a veure el ball i fins i tot - en gran part obligat per els monitors - vaig ballar una mica. Un cop finalitzat el ball ens vam anar a dormir i vam donar per finalitzada la jornada.

Al dia següent iriem amb ferry per la Manga fins a un poble de l'altra costat de l'albufera, el poble de Santiago de la Ribera. Va ser un viatge molt bonic, era una hora de sol i les aigues del mar eren d'un blau clar i cristal·li. Arribats al poble vam anar a veure el seu mercat ja que era dimecres que es el dia del mercat setmanal del poble i es un mercat anomenat a la zona, i vam poder veure que la seva fama ho era en rao ja que era un mercat gran i molt complert i variat. Acabada la nostra jornada al poble tornàriem a embarcar amb el ferry i tornada a l'hotel cap a dinar. Després de dinar tindriem la tarda lliure en la que jo i en Toni ens dedicariem a descansar com l'anterior. Al vespre després de sopar jo iria una estona a Internet per després anar a dormir acabant aixi el dia. El dijous dia 12 vàrem anar a la platja, a la platja del mar Mediterrani es a dir de la del Mar Major, jo primer vaig caminar arran de l'aigua i després em vaig banyar i malgrat que era el primer bany de la temporada i que soc molt fredolic no em va costar gaire posar-m'hi ja que l'aigua no estava freda i la platja és molt plana siguent una experiencia inolvidable i saludable. A la tarde després de dinar vàrem anar a veure el Cabo de Palos i el poble del mateix nom. En el cap hi ha molta vista i com en a molts caps té un far, el poble em va agradar molt no m'ho pensava, va ser una grata sorpresa, la zona del port on hi havia bars en un dels quals ens vam parar a pendre em va encantar, em va donar la sensació de que que era una imatge treta d'una postal. Acabada la visita vam tornar a l'hotel, vam sopar i vam anar a dormir.

Finalment va arribar divendres dia 13 el dia de la tornada. Vam fer les maletes, vam esmorsar i a dos quarts de dotze vam agafar l'autocar que ens portaria cap a Alacant per desprès allà seguint el mateix recorregut que a l'anada però a l'inversa agafar el Talgo Euromed que ens portaria cap a Barcelona. Aixi ho vam fer i un cop arribats a Alacant i si be a l'hotel ens havien preparat un picnic per dinar com que el viatge era llarg vam dinar en un Pans Company de l'estació d'Alacant i després de dinar passades les tres varem agafar el tren cap a Barcelona a on vam arribar passades les set de la tarda tinguent el temps just per agafar l'AVE arribant a Girona a les vuit dela tarda donant per finalitzat el viatge que com tots els viatges del centre de dia va ser un viatge magnific, molt divertit, amè, entretingut però sobretot fructifer i enriquidor envers les relacions i la companyonia entre els usuaris i tambe entre els usuaris i els monitors.

JOSEP CUARTERO

 

18-06-2014

TOT RECORDANT FRANCESC VALERA

Després de les irreparables pèrdues de en Francesc Caparros i de en Julio Rodriguez hem de lamentar al centre una altra irreparable, sentida i sobtada pèrdua, la d’un altre usuari del Centre de Dia i també de Pisos en Francesc Valera que ens va deixar sobtadament el passat mes de juny, la setmana que la majoria dels usuaris del centre érem de viatge a La Manga del Mar Menor, i el centre estava tancat; motiu per el qual la seva mort en principi va passar desapercebuda, una mort discreta tal com va ser la seva vida. 

Quines coses puc dir d’en Francesc?  Em puc dic tantes que en unes ratlles no hi cabrien ni de bon tros, i encara no soc de les persones que el coneixien més i per tant em podrien escriure més. A manera de resum diré que era molt bona persona, que malgrat les seves múltiples dificultats, apart de la malaltia mental tenia un problema de sobrepès i diabetis, tenia una gran capacitat d’esforç i superació. Era molt amic dels seus amics, estava molt estretament unit a un seu amic i company de pis, en Santi Marquès. Sempre anaven junts, eren carn i ungla, eren com germans. La seva mort sobtada el va afectar molt però ell mai va perdre les seves ganes de lluitar i de viure la vida, la prova es que aquell mateix any se’n va anar a la sortida cultural de Bilbao. Aquí tenim una mostra del que he dit abans de la seva capacitat d’esforç i de superació. Era una persona excepcional que si no hagués existit l’haurien d’haver inventat. Et trobarem a faltar. Estic segur que allà on ara has anat t’has retrobat  amb en Santi i que tots dos us heu posat molt contents i que estareu junts per tota la eternitat. Dóna-l’hi records de part nostre. A veure si alguna nit ens saludes a través de les estrelles. Gràcies per haver existit. Gràcies.

JOSEP CUARTERO

15-07-14

SORTIDA CULTURAL AL CAIXA FORUM A L'EXPOSICIÓ DE LES MOMIES DE L'ÁNTIC EGIPTE

El passat divendres dia 16 un grup d'usuaris del Centre de Dia acompanyats per una monitora, la Roser Serrallonga vàrem anar al Caixa Forum a veure l'exposicio que hi havia sobre les momies de l'àntic Egipte i que tant hàviem sentit parlat. La visita va ser guiada i molt ben explicada. No només era de momies també hi havien altres objectes relacionats amb la cultura funeraria i de la mort d' Egipte com els anomenats  quatre vasos canopis que eren representats per els caps dels quatre fills del Déu Horus de l'Ántic Egipte en forma d'un cap de persona, un cap de falcó, un cap de chacal i un cap de babui. Aquests vasos eren molt importants ja que en ells es guardaven les visceres del difunt ( l'estómac, el fetge, els pulmons i els intestins ), cada viscera era guardada en un vas diferent. A l'exposició també hi havien figures de falcons i de gats que eren animals considerats sagrats a la civilització de l'Ántic Egipte i estan molt presents en la seva simbologia.. Al final al pis d'abaix vàrem veure una momia en el seu estat natural, era una momia embalsamada de veritat i per a mi i crec que per a tots va ser una mica impactant; al seu costat hi havien els seus sarcofags i parlo en plural perque se li posaven més d'un.  Despres d'això es va acabar l'esposició que va ser molt interessant, amena, entretinguda, instructiva i fins i tot una mica impactant.

JOSEP CUARTERO

21-05-2015

 

Ruta de la Mina del Nen Jesús: Sant Miquel ( Celrà )

Varem anar de Girona a Celrà amb tren i un cop allà vam caminar en direcció a la Font de les Escales, vam travessar la Riera de Mas Valls i vam passar per davant de la font de'n Burré. Tot seguit vam caminar per un caminet ple d'arbres, pollancres, castanyers...Vam seguir caminant una estona més i vam arribar a les mines. Després vam continuar caminat cap amunt i arribarem fins al punt de Sant Miquel i a partir d'aquí varem iniciar la caminada de tornada cap al poble de Celrà i un cop allà en tren cap a Girona.. L'excursió ens ha agradat molt encara que ha fet una mica de calor. Ens ho hem passat molt be i ara fins a fer-ne i gaudir-ne una altre. 30-04-2014

EN RECORD DE JULIO RODRIGUEZ

La setmana passada quan no feia ni dos mesos de la trista pèrdua del nostre company Francesc Caparrós,  hem hagut de lamentar una altra  irreparable, prematura, sobtada i trista  pèrdua en la persona d'en Julio Rodríguez, un càncer fulminant de pulmó ha acabat amb la seva vida en un mes, ha sigut tan ràpid, fulminant i imprevisible que s'ha mort sense que ell hagi tingut temps de reaccionar davant la malaltia. Personalment no puc dir gaires coses sobre en Julio, no el coneixia gaire, no havíem coincidit molt apart de que era una persona molt tancada, reservada i callada amb una personalitat que es prestava a que el coneguessis poc. De totes formes puc dir que era d'aquestes persones que encara que semblessin que no s'adonaven gaire compte de les coses era dels que estaven més al cas de tot, cosa que ja sol passar amb aquest tipus de persones que no diuen mai gaire res. Moltes vegades semblava que no hi era  i hi era com aquella pluja que va caiguen sense fer fressa o com aquelles persones grises que sembla que no veuen res i veuen més que tothom. Per a mi aquestes persones són les més llestes i ell era una d'aquestes persones, per a mi era un home llest. Era per tant també molt observador, a vegades se't quedava observant callat i semblava que t'endevinava el pensament. Com ja he dit era una persona callada i tancada per això vaig valorar molt una vegada que em va preguntat com estava el dia següent d'haver-me trobat jo molt malament i ansiós en una mala temporada que estava jo passant. Em consta que li agradava molt anar a pescar, una vegada me'l vaig trobar pescant al port de Sant Feliu de Guíxols al qual jo hi anava a passejar. Malgrat ser un home solitari i no tenir família pròpia crec que estava molt unit als seus germans, com vam anar a Sevilla es va trobar amb un seu germà que feia molt de temps que no veia, el va conèixer de seguida i es va posar molt content i ara quan s'ha mort vaig veure que els seus germans l'hi havien posat una esquela al diari El Punt. Esperem que des de el cel ens continuïs observant i que alguna nit en alguna estrella ens sentim observats per tu i t'hi veiem reflectit en ell.
 Et trobem i et trobarem a faltar. No t'oblidarem mai. Gracies per haver existit. Gracies.

JOSEP CUARTERO
02-04-2014

Sortida al museu Dalí

 

Divendres passat dia 14 al mati un grup d’usuaris del Centre de Dia acompanyats de dos monitores, la Rosa i la Roser, vàrem anar com a sortida cultural del divendres d’excursió al museu Dalí de Figueres. Vam sortir en tren de Girona cap a les nou i vam arribar a Figueres i al museu que encara no eren les deu i que per que per tan encara tenien que obrir i ens vam haver d’esperar una estona, no molta a la plaça del davant. Allà al veure l’església vaig pensar al que vaig llegar sobre l’enterrament d’en Dalí i que em va commoure i es que quan el bagul amb les seves restes va sortir de l’església per ser portat al museu per ser enterrar sota la cúpula va ser despedit amb una gran pluja d’aplaudiments per part de per així dir-ho del poble que no van poder entrar a l’església ja que les múltiples autoritats que assistiren a l’enterrament l’ocuparen tota i els aplaudiments no van cessar fins que el bagul no va entrar ben be al museu.

A les 10:00 va obrir el museu i hi vam poder entrar i hi vam poder admirar la bellesa dels seus quadres. Em va agradar molt sobretot el famós retrat de l’esposa de Dalí, la Gala gust que també la Roser va compartir i va dir. Molt a prop de l’entrada hi ha l’emblemàtic jaguar americà antic i a darrera la tomba del genial pintor empotrada a la paret i per tan a la vista de tothom, Dalí continua de mort essent un espectacle tan com ho va ser en vida i estic segur que sàpiguen el que li agradava la notorietat ell estaria encantat amb aquest fet. També vam veure quadres d’un altre pintor que era amic, col·laborador de Dalí i membre de la seva fundació Antoni Pitxot que exposava uns quadres molt bonics i autèntics sobre roques que semblaven de veritat. El museu en línies generals em va agradar molt ara personalment però vaig trobar que hi havia coses com ara una espècie de mòmia egípcia o una imatge canviant de Lincoln que desvirtuava la línia d’un museu de quadres i que eren una mica " cutres " i donaven un aire una mica a " las Vegas ". Però en línies generals em va agradar molt, com a tothom i vam encertar molt bon dia. Va ser una experiència molt positiva i molt enriquidora en molts aspectes.

　

 http://www.salvador-dali.org/museus/

JOSEP CUARTERO Y ALEX ROMERO 

Tram de camí de ronda: Llançà – El Port de la Selva (Anada i Tornada)

Dia: 29 gener 2014

La sortida es des de Salt a la hora prevista.

Vam passar a esmorzar a Bàscara i tot seguit érem a Llança i comencem a caminar pel camí i altres Randa anomenat ‘’GR92’’ passant pe la cala de ‘’Les Tonyines’’.

El camí es agradable, esta molt ben indicat i preparat, inclòs i sense cap perill. El fem amb poca dificultat.

Tot el recorregut érem acompanyats, per la part esquerra, de nostre mar mediterrani. La vegetació que veiem es de pocs matolls i amb roques erosionades pel vent del mar.

Un cop arribem a El Port de la selva ( vila marinera ) troben un passatge tranquil i assolellat en un mati d’hivern.

Inicien l’ascensió sortejant carrers estrets i amb escales fins que arribem al punt més elevat del passatge: d’on divisem ‘’cala Talavera’’ i la pista forestal del GR11 que s’endinsa al cap de Creus fins al far.

A continuació inicien la tornada pel mateix camí, aturant-vos a dinar al far que hi ha entre El Port de la Selva i Llança.

Arribem cansats, fem un cafè a Llança i cap a Girona.  

 Pere, Jordi, Miquel, Francesc, Anna Mª, Kiko, Félix i Roser. 
 

 

SORTIDA DE PORTBOU A LLANÇÀ

Vam sortir amb furgoneta a les 09:00 h. des de l’hospital de Santa Caterina per anar fins a Llançà. Allà vam agafar un tren fins a Portbou i vam arribar-hi entre un quart i dos quarts d’onze. A Portbou vam esmorzar i tot seguit vam començar a caminar. Vam sortir de Portbou en direcció a Llançà. A la sortida de Portbou vam passar per una muntanya amb una pendent molt pronunciada: 202 m. d’altitud sobre el mar. Des de la seva punta es veien les cales de Colera, el Garbet, Llança, Port de la Selva i el Cap de Creus. Una vista espectacular! Hi vam fer moltes fotos. Vam caminar rodejant el mar fins a arribar a Llançà, passant per corriols i platges. El camí estava empedregat amb metalls però amb molt bona indicació. Un paisatge magnífic! Vam arribar a Llançà i vam menjar l’entrepà de dinar. A les 17h ja érem a Girona.

SORTIDA CULTURAL A PARIS

Escric aquestes línies per explicar-vos el viatge cultural que un grup d'usuaris del Centre de Dia vàrem fer a Paris. Va ser una sortida molt divertida i instructiva ara que també va ser una mica accidentada com ja veureu al llegir tota la redacció. El viatge va ser del dilluns 9 de desembre al divendres 13 de desembre, estava previst que fos fins al dijous 12 de desembre però un imprevist que ja explicaré quan toqui va fer que el dia de tornada s'ajornés un dia. 

Com ja he dit abans el viatge va començar el dilluns dia 9 quan vam sortir amb el tren AVE de l’estació del tren AVE de Girona a les nou del mati en direcció cap a Figueres a on vam arribar-hi en mitja hora de viatge. Un cop allà a l'estació del tren AVE de Figueres vàrem agafar el tren TGV que ens portaria a Paris i vam emprendre el viatge. Vam passar la frontera per La Jonquera amb el TGV que, com l'AVE, es un tren última tecnologia, molt ràpid i còmode. A partir de Perpinyà fins a Nimes el tren va disminuir la velocitat agafant la velocitat d'un mitja distancia ja que encara no hi havia la via adequada a la velocitat del TGV cosa que vol dir que no sempre les infraestructures franceses son millors que les espanyoles. A partir de Nimes el tren va tornar a agafar la seva velocitat inicial i normal. El tren havia fet parades a Perpinyà, a Montpeller i a Nimes. A partir de Nimes nomes faria una parada a la ciutat de Valença a vora els Pre-Alps i després ja no pararia fins a Paris. Vam arribar a Paris cap a les cinc de la tarda i vam agafar el metro per anar a l'hotel que era molt a prop de les Galeries Lafayette. Un cop instal•lats a l'hotel vàrem anar a donar un tomb pels voltants de l'hotel i seguint la rue Lafayette ens vàrem arribar a veure el Teatre de l'Opera, la primera meravella arquitectònica que vam veure de Paris i les famoses galeries Lafayette que es un dels centres comercials més grans d'Europa i que te el format d'un teatre d'òpera, és circular i cada planta acaba com si fossin llotges. Esta ple de marques de roba i perfums cars i a la planta de dalt també hi ha una gran llibreria amb la que jo, que sóc un lletraferit, es a dir, un gran aficionat dels llibres, i hi vaig gaudir una estona encara que els llibres fossin en francès, i una cafeteria en el que per primera vegada vaig constatar que era veritat els que deien que Paris es una ciutat molt cara ja que un cafè em va costar quasi 5 euros. Després vam tornar a l'hotel i vam finalitzar el nostre primer dia de viatge que va ser molt cansat però també molt divertit i inoblidable.

 Al dia següent vam agafar el metro, - en la nostra estada a Paris ens desplaçaríem molt en metro – i vam anar fins al museu del Louvre que estava tancat per ser el dia de descans setmanal i ens vam quedar sense veure el famós quadre de “ La Gioconda “ però en canvi vam poder admirar la gran bellesa arquitectònica del Louvre, - cal recordar que abans era un palau i era la residencia dels reis de França abans de la construcció del palau de Versalles - amb la seva famosa piràmide que esta al seu davant. Després tot caminant i seguint el riu Sena ens vam arribar a la catedral de Notre Dame que esta en una illa del riu i vam poder admirar una altra gran meravella arquitectònica i aquesta vegada i per primera vegada a Paris no només el seu exterior sinó també el seu interior que em va agradar molt sobretot els seus vitralls. Després alguns vam anar a una cafeteria que hi havia al costat però jo no vaig prendre res perquè un cafè amb llet valia quasi 6 euros i amb això ja ho dic tot. Cal dir que tots estàvem molt contents i ens ho estàvem passant molt be però també estàvem molts cansats, ara tinc que dir que jo malgrat que em vaig cansar al portar unes sabates noves, altes però de poc pes a penes em varen fer mal els peus. Posteriorment tornaríem a agafar el metro i aniríem a veure la Basílica del Sacre Coeur i el famós barri d'artistes de Montmatre que esta al seu costat. Per pujar al Sacre Coeur ho vàrem fer en funicular ja que esta en un lloc molt alt i es per això que des de davant de la basílica hi ha una vista espectacular i impressionat de la ciutat de Paris, a mi em va fer pensar amb la vista de Barcelona des de la muntanya de Montjuic però al ser la ciutat de Paris més gran que la de Barcelona encara em va agradar i impressionar més. Després d'admirar la vista vam entrar al Sacre Coeur que jo vaig trobar molt diferent de Notre Dame no només per fora sinó també per dins. Em va agradar molt però menys que la Notre Dame. Al sortir de la basílica vàrem entrar al famós barri bohemi de Montmatre que no em va agradar em va encantar. Al començament igual que davant del Sacre Coeur estava ple de parades de menjar com xocolates, gelats o formatges i també una parada de nines russes que tot i no ser una cosa típica ni de Paris ni de la resta de França em van agradar molt. El barri estava ple de botiguetes de souvenirs i d'ornamentacions de decoració, jo vaig comprar dos figuretes decoratives de porcellana. Al mig hi havia una plaça que estava plena de pintors pintant quadres: la bohèmia de Montmatre. Després vam dinar al mateix barri, molt bé per cert i tot seguit vam marxar a l’estació de metro més pròxima per anar a l'avinguda dels Camps Elisis, ben bé al centre de Paris i al lloc on hi ha les botigues més cares de la ciutat i els pisos més cars no només de Paris sinó també d'Europa. Jo aquell dia vaig poder constatar que Paris es una ciutat de grans contrastos no només en les distàncies llargues com poden ser els Camps Elisis i la zona on hi ha el Sacre Coeur sinó també en les distàncies curtes, en el mateix barri com vaig veure al tornar de la basílica: anant havíem passat per un carrer amb un estil molt suburbial i al tornar per el carrer del costat, si bé no tenia l'estil dels carres de la zona cara de Paris sí que vaig poder constatar que l'estil era molt diferent i el nivell era més alt arribant a la conclusió de que Paris es una gran ciutat plena de contrastos no només en distancies llargues sinó també curtes i ben curtes ja que era el carrer del costat, es tocaven com aquell qui diu. Tot seguit vam tornar a agafar el metro hi vam anar a l'avinguda dels Camps Elisis el lloc més cèntric i amb les botigues més cares de Paris i amb els habitatges més cars, no només de Paris sinó de tot Europa. Un cop a l'avinguda vam poder veure el seu monument més emblemàtic, el famós Arc de Triomf que es va construir per ordres de Napoleó del qual vaig tenir una grata sorpresa: a la part més alta de l'arc hi havia gent mirant el panorama cosa que volia dir que s'hi podia pujar, que la part més alta de l'arc era accessible. L'avinguda estava plena de botigues cares, fora de supermercats d'alimentació, – podria dir que es una avinguda plena de glamour i ambaixades. També vam veure un concessionari de cotxes de luxe, de Mercedes esportius que ja es pot dir que són de col•leccionista, que en fan un nombre limitat i que no solen circular per el carrer. Tot era luxe i glamour. Després si bé teníem intenció de pujar-hi el dia següent vam anar a veure el monument més famós i emblemàtic de Paris, la Torre Eiffel. El primer cop que la vam veure va ser des de un mirador i jo vaig quedar gratament impressionat i meravellat davant la seva majestuositat i espectacularitat i més al vespre en que estava tota il•luminada. Em va agradar tan que vaig pensar que estava veient una de les 7 meravelles del mon actual i que així havia d'esser considerada. També vam poder apreciar la bellesa dels jardins que envolten la Torre Eiffel que té aquest nom perquè es el cognom del seu arquitecte el gran Gustave Eiffel, els jardins del Trocadero. Tot seguit vam tornar a agafar el metro que com veieu va ser el nostre transport habitual i vam tornar a l'hotel no sense abans sopar en un McDonald’s de la rue Lafayette.

 Al dia següent després d’esmorzar a l'hotel vam tornar a anar a la Torre Eiffel i hi vam pujar no a dalt de tot però si molt amunt i vam poder apreciar una meravellosa i espectacular vista de la ciutat de Paris amb el riu Sena que passa molt a prop de la torre. Vaig veure que al riu hi navegaven embarcacions, jo el dia anterior al veure’l per primera vegada ja havia vist que era un riu navegable i vaig pensar en el famós cantant francès Gilbert Becaud que veient que s'estava morint va triar fer-ho navegant per el Sena com així va ser. Al baixar de la Torre Eiffel ens vam arribar amb el metro fins al museu d' Orsay molt a prop del Louvre. Es un museu d'art, de pintura que si bé no té la fama i el prestigi del Louvre, - cosa que jo després de veure'l vaig trobar que això era immerescut -, està ple de grans i esplèndides obres d'art dels grans pintors impressionistes i postimpressionistes de la segona meitat del segle XIX. Vam veure obres de pintors de la talla de Monet, Van Gogh i Gauguin entre altres grans artistes. A mi que m'agrada molt la pintura i aquests estils em va agradar molt l’experiència. Després de sortir de l'Orsay volíem anar a dinar al barri llatí però no vàrem trobar el metro i vam caminar molt, aquella estona caminant va ser per a mi, i crec que per a tots, l'estona que em vaig cansar més del viatge. Estàvem al barri del Louvre i vàrem passar per davant de moltes botigues d’antiguitats. Finalment com que ja no podíem més vam decidir no arribar-nos al barri llatí i vam entrar al mateix restaurant que vam trobar, era una restaurant-pizzeria de cuina italiana en el que vam menjar molt bé i vam descansar i vam tornar a agafar forces. Un cop dinats i descansats vam poder trobar al metro i vàrem tornar a l'hotel. Un cop a l'hotel es va decidir que un grup aniria al barri de teatres i cabarets de Montmatre on hi ha els famosos i llegendaris teatres del Moulin Rouge i del Folies Bergere i un altre, els que estàvem més cansats que ens quedaríem a l'hotel i que com a molt aniríem a donar un tomb pels seus voltants, jo que estava bastant cansat em vaig decidir quedar a l'hotel i vaig aprofitat per anar fins a les Galeries Lafayette. Al sortir de les galeries vaig preguntar quina era la llibreria més propera, em van dir que era una botiga de la cadena FNAC i em va indicar a on era. Cal dir que ho vaig haver de tornar a preguntar ja que entre que el meu francès es molt deficient i la seva comprensió també ho és no m'hi acabava entenent ni ho acabava trobant. Gràcies però a la meva perseverança, a les meves nocions de francès i al fet de que m'ho feia indicar amb senyals m'hi vaig poder arribar. Un cop vista la secció dels libres me'n vaig anar i vaig sopar per el meu compte en un restaurant camí de l'hotel a on hi aniria tot seguit. 

Al dia següent era el dia de la tornada, vam fer les maletes, vam esmorzar i vam anar cap a l'estació de Lyon per agafar el TGV que ens tornaria cap a Girona. Un cop allà tindríem una sorpresa que si no va ser desagradable si que va ser molt inoportuna: hi havia vaga de trens i el pròxim TGV no sortia fins al dia següent al matí, a més a més al no tenir-hi plaça reservada, les places les teníem en el que feia vaga, no sabíem si podríem viatjar assentats o hauríem de fer el llarg trajecte dempeus. En definitiva un desastre. Desconcertats vam buscar un hotel barat o una pensió prop de l'estació. Afortunadament dins la mala sort vam poder trobar una pensió que si be no tenia les comoditats de l'hotel que havíem estat si que reunia unes condicions mínimes per dormir-hi almenys una nit. Després de deixar-hi les maletes vàrem anar a dinar al restaurant del costat, que per cert vàrem menjar molt be i a on també hi soparíem. A la tarda un grup va tornar al centre de la ciutat a veure el Museu Pompidou, un museu d'art contemporani del mateix prestigi que l' Orsay i anomenat aixi en honor de Georges Pompidou que va ser president de França, el segon que hi va haver de la república actual francesa, la V república. Un grup ens vam quedar per el barri de l'estació i jo vaig aprofitar per donar un tomb i sense tenir-hi intenció ja que desconeixia que hi estigues a prop vaig arribar fins a la plaça de la Bastilla, la presó de l'Antic Regim en que el seu assalt l'any 1789 per els revolucionaris va marcar l'inici de la Revolució Francesa i la fi de L'Edat Moderna i el començament de l'Edat Contemporània. Al seu costat hi passava el riu Sena i hi havia precisament el seu port fluvial, el lloc on atracaven els vaixells fluvials i les barquetes que hi navegaven. Finalitzada aquesta petita excursió vaig tornar a la pensió i a les seves portes ens vam trobar tots i vàrem anar a sopar. Un cop sopats ens vàrem anar a dormir de seguida ja que el nostre TGV sortia molt aviat, abans de les 8 del matí. El lloc no era molt còmode i havíem de dormir en unes habitacions petites, els nois en una i les noies en una altra, i a més a més en lliteres i en un tercer pis sense ascensor. Em pensava que passaria la nit en blanc però per sort si be no vaig dormir gaire vaig poder dormir unes hores com la resta de la gent. 

Al dia següent divendres dia 13 cansats, mal dormits però plens de ganes de marxar, si be el viatge ens havia agradat molt i ens ho havíem passat molt be, vàrem agafar el tren, el TGV que ens portaria cap a Figueres a on empalmaríem amb l' AVE que ens portaria cap a Girona. Malgrat que ens havíem dit i temíem que hauríem d'anar dempeus vam poder estar assentats tot el viatge. Jo vaig sentir una sensació de gran descans quan vaig pujar al tren, em vaig assentar i un cop iniciat el viatge, i crec que tota la resta del grup també, i vam deixar enrere la ciutat de Paris, la “ ciutat llum “. Al tren esmorzaríem una mica de menjar que portàvem i no hi ha gaire res més a dir, el trajecte de tornada va ser com el d'anada amb la diferencia que el trajecte d'anada va ser més emocionant al iniciar un viatge, al anar en primera vegada amb TGV i al veure per primer cop paisatges que no havíem vist mai. Al migdia vam arribar a Figueres a on agafaríem l' AVE i en menys de mitja hora arribaríem a l’estació de l'AVE de Girona a on cadascú s'aniria per el seu compte cap a casa seva. Havia finalitzat el viatge, un viatge que si be al final va ser una mica accidentat va ser molt bonic, molt divertit i molt instructiu tan en el pla cultural com, i sobretot en aquest, en el pla personal. 

JOSEP CUARTERO
12-02-2014

 

SORTIDA AL VOLCÀ DE SANTA MARGARITA, VOLCÀ DEL CRUSCAT I LA FAGEDA D'EN JORDÀ

Vam anar d'excursió i vam veure el volcà de Santa Margarita on, un monitor va fer la volta a aquest volcà i va poder observar que hi havia un bon camí que tenia molts arbres.

 Allà vam veure una ermita. Vam passar en furgoneta pel volcà del Cruscat i davant d'aquest volcà vam veure que hi havia un llac amb molta natura. A la Fageda d'en Jordà vam passar per un camí ple de fulles. Vam dinar i vam trobar tres autocars plens de joves que dibuixaven i que feien fotos a la ermita. Llavors vam tornar cap a casa.

                                                   

EXCURSIÓ SANT MARTÍ D'OGASSA

Vam sortir de Fontajau a les 10.30, érem quatre usuaris i dos monitors. Vam anar a esmorzar a Sant Joan de les Abadesses i llavors vam arribar fins a Sant Martí d'Ogassa, on vam visitar la seva església.

Vam pujar en furgoneta, mentre pujàvem vam poder veure un paisatge  molt bonic. Llavors,una vegada vam arribar al refugi, vam començar a caminar. Mentre pujàvem amunt vam passar per un espai on vam trobar diferents animals com l'isard, la guineu i el trencalós, entre altres. A dalt de la muntanya hi havia neu. Vam immortalitzar l'acte d'haver arribat a dalt amb unes fotos, llavors vam esmorzar i vam baixar, gaudint unes vistes impressionants. Vam trobar un refugi i el vam visitar. Finalment vam agafar el camí de tornada fins arribar a Girona.