Tram de camí de ronda: Llançà – El Port de la Selva (Anada i Tornada)

Dia: 29 gener 2014

La sortida es des de Salt a la hora prevista.

Vam passar a esmorzar a Bàscara i tot seguit érem a Llança i comencem a caminar pel camí i altres Randa anomenat ‘’GR92’’ passant pe la cala de ‘’Les Tonyines’’.

El camí es agradable, esta molt ben indicat i preparat, inclòs i sense cap perill. El fem amb poca dificultat.

Tot el recorregut érem acompanyats, per la part esquerra, de nostre mar mediterrani. La vegetació que veiem es de pocs matolls i amb roques erosionades pel vent del mar.

Un cop arribem a El Port de la selva ( vila marinera ) troben un passatge tranquil i assolellat en un mati d’hivern.

Inicien l’ascensió sortejant carrers estrets i amb escales fins que arribem al punt més elevat del passatge: d’on divisem ‘’cala Talavera’’ i la pista forestal del GR11 que s’endinsa al cap de Creus fins al far.

A continuació inicien la tornada pel mateix camí, aturant-vos a dinar al far que hi ha entre El Port de la Selva i Llança.

Arribem cansats, fem un cafè a Llança i cap a Girona.  

 Pere, Jordi, Miquel, Francesc, Anna Mª, Kiko, Félix i Roser. 
 

 

SORTIDA DE PORTBOU A LLANÇÀ

Vam sortir amb furgoneta a les 09:00 h. des de l’hospital de Santa Caterina per anar fins a Llançà. Allà vam agafar un tren fins a Portbou i vam arribar-hi entre un quart i dos quarts d’onze. A Portbou vam esmorzar i tot seguit vam començar a caminar. Vam sortir de Portbou en direcció a Llançà. A la sortida de Portbou vam passar per una muntanya amb una pendent molt pronunciada: 202 m. d’altitud sobre el mar. Des de la seva punta es veien les cales de Colera, el Garbet, Llança, Port de la Selva i el Cap de Creus. Una vista espectacular! Hi vam fer moltes fotos. Vam caminar rodejant el mar fins a arribar a Llançà, passant per corriols i platges. El camí estava empedregat amb metalls però amb molt bona indicació. Un paisatge magnífic! Vam arribar a Llançà i vam menjar l’entrepà de dinar. A les 17h ja érem a Girona.

SORTIDA CULTURAL A PARIS

Escric aquestes línies per explicar-vos el viatge cultural que un grup d'usuaris del Centre de Dia vàrem fer a Paris. Va ser una sortida molt divertida i instructiva ara que també va ser una mica accidentada com ja veureu al llegir tota la redacció. El viatge va ser del dilluns 9 de desembre al divendres 13 de desembre, estava previst que fos fins al dijous 12 de desembre però un imprevist que ja explicaré quan toqui va fer que el dia de tornada s'ajornés un dia. 

Com ja he dit abans el viatge va començar el dilluns dia 9 quan vam sortir amb el tren AVE de l’estació del tren AVE de Girona a les nou del mati en direcció cap a Figueres a on vam arribar-hi en mitja hora de viatge. Un cop allà a l'estació del tren AVE de Figueres vàrem agafar el tren TGV que ens portaria a Paris i vam emprendre el viatge. Vam passar la frontera per La Jonquera amb el TGV que, com l'AVE, es un tren última tecnologia, molt ràpid i còmode. A partir de Perpinyà fins a Nimes el tren va disminuir la velocitat agafant la velocitat d'un mitja distancia ja que encara no hi havia la via adequada a la velocitat del TGV cosa que vol dir que no sempre les infraestructures franceses son millors que les espanyoles. A partir de Nimes el tren va tornar a agafar la seva velocitat inicial i normal. El tren havia fet parades a Perpinyà, a Montpeller i a Nimes. A partir de Nimes nomes faria una parada a la ciutat de Valença a vora els Pre-Alps i després ja no pararia fins a Paris. Vam arribar a Paris cap a les cinc de la tarda i vam agafar el metro per anar a l'hotel que era molt a prop de les Galeries Lafayette. Un cop instal•lats a l'hotel vàrem anar a donar un tomb pels voltants de l'hotel i seguint la rue Lafayette ens vàrem arribar a veure el Teatre de l'Opera, la primera meravella arquitectònica que vam veure de Paris i les famoses galeries Lafayette que es un dels centres comercials més grans d'Europa i que te el format d'un teatre d'òpera, és circular i cada planta acaba com si fossin llotges. Esta ple de marques de roba i perfums cars i a la planta de dalt també hi ha una gran llibreria amb la que jo, que sóc un lletraferit, es a dir, un gran aficionat dels llibres, i hi vaig gaudir una estona encara que els llibres fossin en francès, i una cafeteria en el que per primera vegada vaig constatar que era veritat els que deien que Paris es una ciutat molt cara ja que un cafè em va costar quasi 5 euros. Després vam tornar a l'hotel i vam finalitzar el nostre primer dia de viatge que va ser molt cansat però també molt divertit i inoblidable.

 Al dia següent vam agafar el metro, - en la nostra estada a Paris ens desplaçaríem molt en metro – i vam anar fins al museu del Louvre que estava tancat per ser el dia de descans setmanal i ens vam quedar sense veure el famós quadre de “ La Gioconda “ però en canvi vam poder admirar la gran bellesa arquitectònica del Louvre, - cal recordar que abans era un palau i era la residencia dels reis de França abans de la construcció del palau de Versalles - amb la seva famosa piràmide que esta al seu davant. Després tot caminant i seguint el riu Sena ens vam arribar a la catedral de Notre Dame que esta en una illa del riu i vam poder admirar una altra gran meravella arquitectònica i aquesta vegada i per primera vegada a Paris no només el seu exterior sinó també el seu interior que em va agradar molt sobretot els seus vitralls. Després alguns vam anar a una cafeteria que hi havia al costat però jo no vaig prendre res perquè un cafè amb llet valia quasi 6 euros i amb això ja ho dic tot. Cal dir que tots estàvem molt contents i ens ho estàvem passant molt be però també estàvem molts cansats, ara tinc que dir que jo malgrat que em vaig cansar al portar unes sabates noves, altes però de poc pes a penes em varen fer mal els peus. Posteriorment tornaríem a agafar el metro i aniríem a veure la Basílica del Sacre Coeur i el famós barri d'artistes de Montmatre que esta al seu costat. Per pujar al Sacre Coeur ho vàrem fer en funicular ja que esta en un lloc molt alt i es per això que des de davant de la basílica hi ha una vista espectacular i impressionat de la ciutat de Paris, a mi em va fer pensar amb la vista de Barcelona des de la muntanya de Montjuic però al ser la ciutat de Paris més gran que la de Barcelona encara em va agradar i impressionar més. Després d'admirar la vista vam entrar al Sacre Coeur que jo vaig trobar molt diferent de Notre Dame no només per fora sinó també per dins. Em va agradar molt però menys que la Notre Dame. Al sortir de la basílica vàrem entrar al famós barri bohemi de Montmatre que no em va agradar em va encantar. Al començament igual que davant del Sacre Coeur estava ple de parades de menjar com xocolates, gelats o formatges i també una parada de nines russes que tot i no ser una cosa típica ni de Paris ni de la resta de França em van agradar molt. El barri estava ple de botiguetes de souvenirs i d'ornamentacions de decoració, jo vaig comprar dos figuretes decoratives de porcellana. Al mig hi havia una plaça que estava plena de pintors pintant quadres: la bohèmia de Montmatre. Després vam dinar al mateix barri, molt bé per cert i tot seguit vam marxar a l’estació de metro més pròxima per anar a l'avinguda dels Camps Elisis, ben bé al centre de Paris i al lloc on hi ha les botigues més cares de la ciutat i els pisos més cars no només de Paris sinó també d'Europa. Jo aquell dia vaig poder constatar que Paris es una ciutat de grans contrastos no només en les distàncies llargues com poden ser els Camps Elisis i la zona on hi ha el Sacre Coeur sinó també en les distàncies curtes, en el mateix barri com vaig veure al tornar de la basílica: anant havíem passat per un carrer amb un estil molt suburbial i al tornar per el carrer del costat, si bé no tenia l'estil dels carres de la zona cara de Paris sí que vaig poder constatar que l'estil era molt diferent i el nivell era més alt arribant a la conclusió de que Paris es una gran ciutat plena de contrastos no només en distancies llargues sinó també curtes i ben curtes ja que era el carrer del costat, es tocaven com aquell qui diu. Tot seguit vam tornar a agafar el metro hi vam anar a l'avinguda dels Camps Elisis el lloc més cèntric i amb les botigues més cares de Paris i amb els habitatges més cars, no només de Paris sinó de tot Europa. Un cop a l'avinguda vam poder veure el seu monument més emblemàtic, el famós Arc de Triomf que es va construir per ordres de Napoleó del qual vaig tenir una grata sorpresa: a la part més alta de l'arc hi havia gent mirant el panorama cosa que volia dir que s'hi podia pujar, que la part més alta de l'arc era accessible. L'avinguda estava plena de botigues cares, fora de supermercats d'alimentació, – podria dir que es una avinguda plena de glamour i ambaixades. També vam veure un concessionari de cotxes de luxe, de Mercedes esportius que ja es pot dir que són de col•leccionista, que en fan un nombre limitat i que no solen circular per el carrer. Tot era luxe i glamour. Després si bé teníem intenció de pujar-hi el dia següent vam anar a veure el monument més famós i emblemàtic de Paris, la Torre Eiffel. El primer cop que la vam veure va ser des de un mirador i jo vaig quedar gratament impressionat i meravellat davant la seva majestuositat i espectacularitat i més al vespre en que estava tota il•luminada. Em va agradar tan que vaig pensar que estava veient una de les 7 meravelles del mon actual i que així havia d'esser considerada. També vam poder apreciar la bellesa dels jardins que envolten la Torre Eiffel que té aquest nom perquè es el cognom del seu arquitecte el gran Gustave Eiffel, els jardins del Trocadero. Tot seguit vam tornar a agafar el metro que com veieu va ser el nostre transport habitual i vam tornar a l'hotel no sense abans sopar en un McDonald’s de la rue Lafayette.

 Al dia següent després d’esmorzar a l'hotel vam tornar a anar a la Torre Eiffel i hi vam pujar no a dalt de tot però si molt amunt i vam poder apreciar una meravellosa i espectacular vista de la ciutat de Paris amb el riu Sena que passa molt a prop de la torre. Vaig veure que al riu hi navegaven embarcacions, jo el dia anterior al veure’l per primera vegada ja havia vist que era un riu navegable i vaig pensar en el famós cantant francès Gilbert Becaud que veient que s'estava morint va triar fer-ho navegant per el Sena com així va ser. Al baixar de la Torre Eiffel ens vam arribar amb el metro fins al museu d' Orsay molt a prop del Louvre. Es un museu d'art, de pintura que si bé no té la fama i el prestigi del Louvre, - cosa que jo després de veure'l vaig trobar que això era immerescut -, està ple de grans i esplèndides obres d'art dels grans pintors impressionistes i postimpressionistes de la segona meitat del segle XIX. Vam veure obres de pintors de la talla de Monet, Van Gogh i Gauguin entre altres grans artistes. A mi que m'agrada molt la pintura i aquests estils em va agradar molt l’experiència. Després de sortir de l'Orsay volíem anar a dinar al barri llatí però no vàrem trobar el metro i vam caminar molt, aquella estona caminant va ser per a mi, i crec que per a tots, l'estona que em vaig cansar més del viatge. Estàvem al barri del Louvre i vàrem passar per davant de moltes botigues d’antiguitats. Finalment com que ja no podíem més vam decidir no arribar-nos al barri llatí i vam entrar al mateix restaurant que vam trobar, era una restaurant-pizzeria de cuina italiana en el que vam menjar molt bé i vam descansar i vam tornar a agafar forces. Un cop dinats i descansats vam poder trobar al metro i vàrem tornar a l'hotel. Un cop a l'hotel es va decidir que un grup aniria al barri de teatres i cabarets de Montmatre on hi ha els famosos i llegendaris teatres del Moulin Rouge i del Folies Bergere i un altre, els que estàvem més cansats que ens quedaríem a l'hotel i que com a molt aniríem a donar un tomb pels seus voltants, jo que estava bastant cansat em vaig decidir quedar a l'hotel i vaig aprofitat per anar fins a les Galeries Lafayette. Al sortir de les galeries vaig preguntar quina era la llibreria més propera, em van dir que era una botiga de la cadena FNAC i em va indicar a on era. Cal dir que ho vaig haver de tornar a preguntar ja que entre que el meu francès es molt deficient i la seva comprensió també ho és no m'hi acabava entenent ni ho acabava trobant. Gràcies però a la meva perseverança, a les meves nocions de francès i al fet de que m'ho feia indicar amb senyals m'hi vaig poder arribar. Un cop vista la secció dels libres me'n vaig anar i vaig sopar per el meu compte en un restaurant camí de l'hotel a on hi aniria tot seguit. 

Al dia següent era el dia de la tornada, vam fer les maletes, vam esmorzar i vam anar cap a l'estació de Lyon per agafar el TGV que ens tornaria cap a Girona. Un cop allà tindríem una sorpresa que si no va ser desagradable si que va ser molt inoportuna: hi havia vaga de trens i el pròxim TGV no sortia fins al dia següent al matí, a més a més al no tenir-hi plaça reservada, les places les teníem en el que feia vaga, no sabíem si podríem viatjar assentats o hauríem de fer el llarg trajecte dempeus. En definitiva un desastre. Desconcertats vam buscar un hotel barat o una pensió prop de l'estació. Afortunadament dins la mala sort vam poder trobar una pensió que si be no tenia les comoditats de l'hotel que havíem estat si que reunia unes condicions mínimes per dormir-hi almenys una nit. Després de deixar-hi les maletes vàrem anar a dinar al restaurant del costat, que per cert vàrem menjar molt be i a on també hi soparíem. A la tarda un grup va tornar al centre de la ciutat a veure el Museu Pompidou, un museu d'art contemporani del mateix prestigi que l' Orsay i anomenat aixi en honor de Georges Pompidou que va ser president de França, el segon que hi va haver de la república actual francesa, la V república. Un grup ens vam quedar per el barri de l'estació i jo vaig aprofitar per donar un tomb i sense tenir-hi intenció ja que desconeixia que hi estigues a prop vaig arribar fins a la plaça de la Bastilla, la presó de l'Antic Regim en que el seu assalt l'any 1789 per els revolucionaris va marcar l'inici de la Revolució Francesa i la fi de L'Edat Moderna i el començament de l'Edat Contemporània. Al seu costat hi passava el riu Sena i hi havia precisament el seu port fluvial, el lloc on atracaven els vaixells fluvials i les barquetes que hi navegaven. Finalitzada aquesta petita excursió vaig tornar a la pensió i a les seves portes ens vam trobar tots i vàrem anar a sopar. Un cop sopats ens vàrem anar a dormir de seguida ja que el nostre TGV sortia molt aviat, abans de les 8 del matí. El lloc no era molt còmode i havíem de dormir en unes habitacions petites, els nois en una i les noies en una altra, i a més a més en lliteres i en un tercer pis sense ascensor. Em pensava que passaria la nit en blanc però per sort si be no vaig dormir gaire vaig poder dormir unes hores com la resta de la gent. 

Al dia següent divendres dia 13 cansats, mal dormits però plens de ganes de marxar, si be el viatge ens havia agradat molt i ens ho havíem passat molt be, vàrem agafar el tren, el TGV que ens portaria cap a Figueres a on empalmaríem amb l' AVE que ens portaria cap a Girona. Malgrat que ens havíem dit i temíem que hauríem d'anar dempeus vam poder estar assentats tot el viatge. Jo vaig sentir una sensació de gran descans quan vaig pujar al tren, em vaig assentar i un cop iniciat el viatge, i crec que tota la resta del grup també, i vam deixar enrere la ciutat de Paris, la “ ciutat llum “. Al tren esmorzaríem una mica de menjar que portàvem i no hi ha gaire res més a dir, el trajecte de tornada va ser com el d'anada amb la diferencia que el trajecte d'anada va ser més emocionant al iniciar un viatge, al anar en primera vegada amb TGV i al veure per primer cop paisatges que no havíem vist mai. Al migdia vam arribar a Figueres a on agafaríem l' AVE i en menys de mitja hora arribaríem a l’estació de l'AVE de Girona a on cadascú s'aniria per el seu compte cap a casa seva. Havia finalitzat el viatge, un viatge que si be al final va ser una mica accidentat va ser molt bonic, molt divertit i molt instructiu tan en el pla cultural com, i sobretot en aquest, en el pla personal. 

JOSEP CUARTERO
12-02-2014