dimarts, 29 de juliol del 2014

VIATGE D'ESTIU A LA MANGA DEL MAR MENOR



La passada setmana entre el dilluns dia 9 i el divendres dia 13 varem anar, com fem cada any el mes de juny de viatge d'estiu, aquest any varem anar a la zona de la Manga del Mar Menor a la provincia de Múrcia. Va ser un viatge una mica diferent dels altres ja que a diferencia dels altres que sempre hi anavem amb avió en aquest per raons de proximitat hi varem anar amb tren i l'últim tram amb autocar, cosa que a mi personalment em va agradar més ja que a l'hora d'embarcar són mitjans molt menys pesats que amb l'avió i en els que al contrari d'aquest pots disfrutar més ja que pots gaudir més de les vistes i dels paisatges.

Vam sortir dilluns cap a les vuit del matí de l'estació de Girona amb AVE cap a Barcelona on vam arribar al cap de mitja hora a l'estació de Sants on al cap d'una hora a dos quarts de deu varem sortir amb Talgo Euromed en direcció a Alacant. El viatge va ser llarg pero divertit al poder gaudir de les vistes i més per la meva part a partir de Valencia per avall al no haver-hi passat mai i ser la primera vegada que ho veia si be era era un paisatge molt sec, abrupte i inhospit. Després de més de quatre hores de viatge vàrem arribar a Alacant on ja ens esperava el l' autocar que ens portaria a La Manga via Elx. En el tren haviem dinat entrepans que ens hàviem emportat de casa ja que encara no podiem dinar a l'hotel. A Elx vam poder admirar els atractius túristics de la ciutat entre ells el seu famos palmeral al cim d'un trenet túristic. El palmeral d'Elx és el més gran d'Espanya i un dels més grans del món i es patrimoni mundial de la humànitat, a mi personalment em va agradar molt, el que em va agradar més de la ciutat ilicitana. Acabada la visita vàrem tornar a agafar l'autocar i vàrem iniciar l'etapa final del nostre llarg recorregut cap a La Manga del Mar Menor a on arribariem cap al vespre finalitzant el nostre viatge.

La Manga d'entrada em va agradar molt, es veia aigua per tots costats: per la dreta les aigues del mar Mediterrani que aquella hora eren d'un blau profund i fort i a l'esquerra les aigues de l'albufera del Mar Menor, l'albufera murciana; el Mar Menor és l'albufera i la Manga del Mar Menor és l'istme que esta entre les aigues, es a dir on estava el nostre hotel i per tant nosaltres. El nostre hotel, l'hotel Cavanna, era meravellos. Tenia quatre estrelles, una gran piscina en forma de caracola, un buffet lliure molt complert i variat, un gran menjador en que a un costat, - a on ens va tocar nosaltres - tenia unes precioses vistes a l'albufera bellesa que al vespre s'accentuava, Internet, unes habitacions magnifiques amb vistes al mar o a l'albufera, ball cada vespre i un servei magnific en tots els sentits. En definitiva tot el referent a l'hotel va ser perfecte, a mi a més em va toca una habitacío amb vistes al mar i vaig quedar encantat.

Un cop arribats, ens vam instal·lar i vam sopar i després cansats del viatge vam anar a dormir i al dia seguent vam anar amb tranport públic fins a Cartagena, aquell dia ja vam poder constatar que el transport public de la comunitat autonoma de Múrcia és molt dolent. A Cartagena ens arribariem fins al port passant per el centre i el casc antic de la ciutat que es la seva zona comercial. Es veu clarament que es una ciutat portuaria i militar naval. Al port els nostres companys varem anar a donar una volta amb una barcassa i a visitar al museu naval, jo vaig decidir acompanyar al meu company d'habitacio en Toni Contreras que volia quedar amb una seva tia que viu prop de Cartagena per veure-la pero al final no va poder ser i vam anar a donar un tomb per carrer més comercial de Cartagena La Calle Mayor. Després vam tornar a l'estació, ens vam retrobar amb els nostres companys i vam tornar a l'hotel, vam dinar i la tarda va ser lliure: jo i en Toni ens vam quedar descansant a l'habitació que per alguna cosa estavem de vacances. Tot seguit vam sopar, i després alguns entre ells jo ens vam quedar a veure el ball i fins i tot - en gran part obligat per els monitors - vaig ballar una mica. Un cop finalitzat el ball ens vam anar a dormir i vam donar per finalitzada la jornada.

Al dia següent iriem amb ferry per la Manga fins a un poble de l'altra costat de l'albufera, el poble de Santiago de la Ribera. Va ser un viatge molt bonic, era una hora de sol i les aigues del mar eren d'un blau clar i cristal·li. Arribats al poble vam anar a veure el seu mercat ja que era dimecres que es el dia del mercat setmanal del poble i es un mercat anomenat a la zona, i vam poder veure que la seva fama ho era en rao ja que era un mercat gran i molt complert i variat. Acabada la nostra jornada al poble tornàriem a embarcar amb el ferry i tornada a l'hotel cap a dinar. Després de dinar tindriem la tarda lliure en la que jo i en Toni ens dedicariem a descansar com l'anterior. Al vespre després de sopar jo iria una estona a Internet per després anar a dormir acabant aixi el dia. El dijous dia 12 vàrem anar a la platja, a la platja del mar Mediterrani es a dir de la del Mar Major, jo primer vaig caminar arran de l'aigua i després em vaig banyar i malgrat que era el primer bany de la temporada i que soc molt fredolic no em va costar gaire posar-m'hi ja que l'aigua no estava freda i la platja és molt plana siguent una experiencia inolvidable i saludable. A la tarde després de dinar vàrem anar a veure el Cabo de Palos i el poble del mateix nom. En el cap hi ha molta vista i com en a molts caps té un far, el poble em va agradar molt no m'ho pensava, va ser una grata sorpresa, la zona del port on hi havia bars en un dels quals ens vam parar a pendre em va encantar, em va donar la sensació de que que era una imatge treta d'una postal. Acabada la visita vam tornar a l'hotel, vam sopar i vam anar a dormir.

Finalment va arribar divendres dia 13 el dia de la tornada. Vam fer les maletes, vam esmorsar i a dos quarts de dotze vam agafar l'autocar que ens portaria cap a Alacant per desprès allà seguint el mateix recorregut que a l'anada però a l'inversa agafar el Talgo Euromed que ens portaria cap a Barcelona. Aixi ho vam fer i un cop arribats a Alacant i si be a l'hotel ens havien preparat un picnic per dinar com que el viatge era llarg vam dinar en un Pans Company de l'estació d'Alacant i després de dinar passades les tres varem agafar el tren cap a Barcelona a on vam arribar passades les set de la tarda tinguent el temps just per agafar l'AVE arribant a Girona a les vuit dela tarda donant per finalitzat el viatge que com tots els viatges del centre de dia va ser un viatge magnific, molt divertit, amè, entretingut però sobretot fructifer i enriquidor envers les relacions i la companyonia entre els usuaris i tambe entre els usuaris i els monitors.




JOSEP CUARTERO
 
18-06-2014

TOT RECORDANT FRANCESC VALERA


Després de les irreparables pèrdues de en Francesc Caparros i de en Julio Rodriguez hem de lamentar al centre una altra irreparable, sentida i sobtada pèrdua, la d’un altre usuari del Centre de Dia i també de Pisos en Francesc Valera que ens va deixar sobtadament el passat mes de juny, la setmana que la majoria dels usuaris del centre érem de viatge a La Manga del Mar Menor, i el centre estava tancat; motiu per el qual la seva mort en principi va passar desapercebuda, una mort discreta tal com va ser la seva vida. 
Quines coses puc dir d’en Francesc?  Em puc dic tantes que en unes ratlles no hi cabrien ni de bon tros, i encara no soc de les persones que el coneixien més i per tant em podrien escriure més. A manera de resum diré que era molt bona persona, que malgrat les seves múltiples dificultats, apart de la malaltia mental tenia un problema de sobrepès i diabetis, tenia una gran capacitat d’esforç i superació. Era molt amic dels seus amics, estava molt estretament unit a un seu amic i company de pis, en Santi Marquès. Sempre anaven junts, eren carn i ungla, eren com germans. La seva mort sobtada el va afectar molt però ell mai va perdre les seves ganes de lluitar i de viure la vida, la prova es que aquell mateix any se’n va anar a la sortida cultural de Bilbao. Aquí tenim una mostra del que he dit abans de la seva capacitat d’esforç i de superació. Era una persona excepcional que si no hagués existit l’haurien d’haver inventat. Et trobarem a faltar. Estic segur que allà on ara has anat t’has retrobat  amb en Santi i que tots dos us heu posat molt contents i que estareu junts per tota la eternitat. Dóna-l’hi records de part nostre. A veure si alguna nit ens saludes a través de les estrelles. Gràcies per haver existit. Gràcies.
JOSEP CUARTERO

15-07-14