EN RECORD DE JULIO RODRIGUEZ

La setmana passada quan no feia ni dos mesos de la trista pèrdua del nostre company Francesc Caparrós,  hem hagut de lamentar una altra  irreparable, prematura, sobtada i trista  pèrdua en la persona d'en Julio Rodríguez, un càncer fulminant de pulmó ha acabat amb la seva vida en un mes, ha sigut tan ràpid, fulminant i imprevisible que s'ha mort sense que ell hagi tingut temps de reaccionar davant la malaltia. Personalment no puc dir gaires coses sobre en Julio, no el coneixia gaire, no havíem coincidit molt apart de que era una persona molt tancada, reservada i callada amb una personalitat que es prestava a que el coneguessis poc. De totes formes puc dir que era d'aquestes persones que encara que semblessin que no s'adonaven gaire compte de les coses era dels que estaven més al cas de tot, cosa que ja sol passar amb aquest tipus de persones que no diuen mai gaire res. Moltes vegades semblava que no hi era  i hi era com aquella pluja que va caiguen sense fer fressa o com aquelles persones grises que sembla que no veuen res i veuen més que tothom. Per a mi aquestes persones són les més llestes i ell era una d'aquestes persones, per a mi era un home llest. Era per tant també molt observador, a vegades se't quedava observant callat i semblava que t'endevinava el pensament. Com ja he dit era una persona callada i tancada per això vaig valorar molt una vegada que em va preguntat com estava el dia següent d'haver-me trobat jo molt malament i ansiós en una mala temporada que estava jo passant. Em consta que li agradava molt anar a pescar, una vegada me'l vaig trobar pescant al port de Sant Feliu de Guíxols al qual jo hi anava a passejar. Malgrat ser un home solitari i no tenir família pròpia crec que estava molt unit als seus germans, com vam anar a Sevilla es va trobar amb un seu germà que feia molt de temps que no veia, el va conèixer de seguida i es va posar molt content i ara quan s'ha mort vaig veure que els seus germans l'hi havien posat una esquela al diari El Punt. Esperem que des de el cel ens continuïs observant i que alguna nit en alguna estrella ens sentim observats per tu i t'hi veiem reflectit en ell.
 Et trobem i et trobarem a faltar. No t'oblidarem mai. Gracies per haver existit. Gracies.

JOSEP CUARTERO
02-04-2014