VIVENCIA,     Como `NACE´ esta `IDEA´, del  ---=Centre de Rehabilitación Psicosocial del Gironés i Pla de l’Estany=---

.__El CENTRE__ “ SE ESPABILA”  en  “BUSCAR y ENCONTRAR la IDEA y DESARROLLARLA” , para la  `-ACTUAL edición del 2015´-   “concurso VI”  -D’ESPOTS PUBLICITARIS D’OBERTAMENT-.

Empezamos a reunirnos un grupo d’usuarios formando el grupo básico y a partir de ahí, surgió “la pluja d’ideas” con el inicio hacia las diferentes etapas que se plantean para presentar al VI concurso d’espots publicitarios d’Obertament.

 

Primeramente, salió el  --- “concepto-definición”--- de la  *Buena Música*   ---& con armonía y melodía &---  para trabajarla  en el video concurso de la VI edició d’Espots Publicitaris de Obertament.

Y  en definitiva  -se decidió-  por  –desarrollar-    “el video hace referente a un  Servidor que escribe este escrito.

Que trata de la argumentación  de las aspiraciones que tiene `- froi-´ (Froilán).

Se trata del `Hobby ´ de –-escribir---  un libro.

Y encontrar la  --“mitja  taronje”--.

Mencionando que tengo 60 años y que que hace 40 tengo una enfermedad mental, ---“me siento capaz de conseguirlo”.

 

SORTIDA D’ESTIU A PEÑISCOLA

La passada setmana, entre el dilluns 15 de juny i el divendres 19 de juny un grup d’usuaris del Centre de Dia acompanyats de quatre monitors vàrem anar de sortida d’estiu al poble turístic de Peníscola a la província de Castelló de la Plana, – es el tercer poble de la província venint de Catalunya - , a la Comunitat Valenciana a la Costa dels Tarongers.

Vam sortir dilluns al matí de Girona a la plaça Poeta Marquina ( Bar Núria ) amb autocar i després de passar per Salt a recollir els usuaris de Salt ens vàrem dirigir cap al nostre destí que primerament no era Peñiscola sinó Morella molt més a l’interior, al Maestrat molt a prop de la frontera de la província de Terol a l’Aragó. Morella igual que Peñiscola és un dels pobles més bonics d’España on teníem previst dinar en un restaurant i fer-hi una visita. Morella queda molt lluny i molt aïllat, i s’ha d’anar per una carretera de moltes corbes en el que a partir d’un tram no hi ha absolutament res, ni cap poble ni cap casa.

També va ser a partir d’un tram que va començar a ploure i al arribar a Morella pedregava fort. És a partir d’un punt on comença a veure´s per el camí alguna casa de pagès, ramats d’ovelles; en definitiva senyals de vida que a mesura que et vas acostant al poble van augmentant. Finalment es veu la bella vista panoràmica del poble de Morella emmurallat i d’amunt d’un turó. Baix del turó hi ha la part nova del poble. Nosaltres ens dirigirem a dalt, a la part vella, a la vila medieval, al casc antic de Morella. Enmig de fortes pedregades l’autocar va aparcar davant un cobert quasi al costat de l’entrada principal del poble a la muralla i tot seguit vàrem anar a corre-cuita esquivant la pluja i les pedregades com vam poder a dinar al poble. Després de dinar vàrem anar a donar un tomb per veure el poble malgrat la pluja, es pot dir que va ser una visita passada per aigua. Malgrat la climatologia adversa vam l’excursió gaudir de per la vila de Morella, un poble típic medieval, pintoresc, molt bonic i que amb raó mereix el qualificatiu d’estar a l’associació dels “ Pobles més bonics d’España “, un poble en el que sembla que s’ha parat el temps i del que tothom, jo inclòs, va quedar encantat. Al estar dalt d’un turo fa pujada i a dalt de tot hi ha un mirador amb una esplèndida, bonica i bella vista panoràmica del Maestrat. Malgrat tot la visita va quedar enterbolida per la pluja però així és el temps que no és tria. Després de deixar el mirador vàrem iniciar la baixada i vam tornar al aparcament a agafar l’autocar per anar cap al nostre destí final: Peñiscola.  

Al cap d’una bona estona d’haver agafat l’autocar i quan ja havia acabat de ploure vam arribar al poble costaner de Peñiscola, un bonic poble del litoral de la província de Castelló de la Plana, de la Costa dels Tarongers; igual que Morella un dels pobles més bonics d’España, i que com aquest mereix amb raó el qualificatiu d’estar a l’associació dels “ Pobles més bonics d’España” i molt més turístic i conegut que Morella. Arribats a Peñiscola ens vam instal·lar a l’hotel que estava molt bé ja que era un aparhotel, o sia com una espècie de mini apartament amb una mini sala d’estar-menjador i mini cuina, un dormitori amb dos llits i dos lavabos. Com ja estava estipulat vam dormir tots per parelles. Després d’estar instal·lats vam anar a donar un tomb per els voltants per situar-nos i tot seguit vam anar a sopar a l’hotel que com tots els dies i tots els àpats seria bufet lliure, el menjar va ser molt bo i abundant. Després de sopar vam anar a prendre quelcom a un bar proper i seguidament vam anar a dormir finalitzant satisfets el primer dia del viatge.

El segon dia també va ser una jornada molt bonica. Vam agafar un tren turístic reservat per a nosaltres i vam anar a fer un recorregut amb vistes panoràmiques per el poble i els voltants. Vam veure el casc antic del poble, la vila vella situada en una península amb les seves emblemàtiques cases blanques i el seu més emblemàtic castell, que es pot dir amb tota la raó que és l’emblema de Peñiscola; un castell ple de història, el castell on es va refugiar i on va morir molt vell el papa d’origen aragonès, - antipapa en realitat –, Benet XIII, un cop va ser deposat per el Concili de Constança, conegut com el “ Papa Luna “ al pertànyer al llinatge aristocràtic aragonès dels Luna. Vam veure també els voltants dels poble on es veien esplèndides vistes panoràmiques de la vila vella des de diferents angles i també de la Costa dels Tarongers ( “Costa del Azahar” ), amb uns esplèndids i preciosos penya segats i un mar preciós; en definitiva una costa molt verge, pura i sobretot molt bonica. De tornada el tren ens deixaria al centre de Peñiscola a l’entrada del casc antic i aniríem a donar un tomb i a conèixer la vila vella. Jo ja hi havia estat una vegada però aquest cop vaig tenir oportunitat de veure-ho més bé i em va agradar i hi vaig gaudir-hi molt i vaig arribar a dalt de tot al castell. Després de la visita a la vila vella vam tornar a peu a l’hotel per a dinar, i després jo i el meu company cansats vam anar a l’habitació i ens hi vam quedar tota la tarda “fent panxing” al llit, que per alguna cosa estàvem de vacances. A l’hora de sopar vam anar a sopar, i després al contrari que la majoria del grup que va sortir a “fer el toc” vam tornar a l’habitació on jo vaig poder mirar una de les series de TV que no em perdo mai i que m’agrada molt: “El Príncipe” que estava en un punt molt interessant, i que una de les monitores la Rosa també va anar a mirar ja que tampoc se la perd mai. I així es va acabar la segona jornada d’aquest meravellós viatge.

Al dia següent jo tindria permís dels monitors per anar a Valencia per el meu compte, es pot dir que va ser un dia que vaig viatjar per lliure. Amb el grup va manar a veure el poble del costat de Peñiscola, el poble de Benicarló on hi havia mercat, i on el grup també aprofitaria per fer-hi una passejada. És al anar a Benicarló que jo aprofitaria per anar a Valencia ja que aquest poble te estació de tren i hi passa la línia de tren que va a Valencia. L’autobús ens va deixar a la plaça a on es feia el mercat al centre de Benicarló i jo vaig agafar un taxi perquè em portes a l’estació ja que aquesta al estar als afores del poble quedava una mica lluny. Un cop allà i després de comprar els bitllets i d’esperar-me el temps pertinent vaig agafar el tren cap a Valencia, la capital autonòmica de la Comunitat Valenciana, una de les dos capitals d’Espanya durant la Guerra Civil Espanyola al ser la capital de la zona republicana degut a la circumstància de que el que govern de la 2ª República va traslladar la capitalitat de Madrid a Valencia per raons de seguretat. Al anar amb Talgo no vaig tardar gaire estona en arribar a Valencia, a la seva emblemàtica estació, l’Estació del Nord en ple centre de la ciutat. El primer que vaig fer es anar a dinar, que ja era l’hora i que per tant ja tocava. Tot seguit em vaig dedicar a visitar els monuments més turístics, bonics i emblemàtics del centre de la ciutat: vaig passar per l’Ajuntament que a davant té l’edifici de Correus de la ciutat. Vaig anar a visitar la Llotja de la Seda de la ciutat que es Patrimoni Mundial de la Humanitat per l’UNESCO des de l’any 1996. La llotja és un edifici preciós d’arquitectura gòtica flamígera (gòtic tardi) construïda a finals del segle XV i principis del segle XVI. Va funcionar entre mitjans del segle XVI  i finals del segle XVIII com al lloc on es fabricava la seda a Valencia, cal tenir en compte que en aquells temps  l’industria sedera era l’industria més potent de la ciutat de Valencia. Després de deixar de ser un lloc d’indústria sedera continuaria durant uns temps essent un lloc dedicat a les activitats  mercantils fins que es convertiria en museu. Després de deixar la Llotja em vaig dirigir al Mercat Central que està a davant. És un mercat cobert i si bé no té els productes exòtics del Mercat de La Boqueria de Barcelona és molt més gran: és el segon mercat cobert més gran d’Europa després del de Bilbao però és el que té la superfície o planta més gran del continent ja que el de Bilbao és gran perquè té més d’un pis o planta.

 Al sortir del mercat em vaig dirigir cap a la Catedral de la ciutat, la Catedral de Santa Maria dels Desemparats amb la seva emblemàtica torre del “Micalet”, llàstima que era tancada i només la vaig poder veure per fora. La basílica al ser construïda en un llarg espai de temps (s.XIII-s.XVIII) es una combinació de diferents estils: predomina l’estil gòtic mediterrani però també hi ha elements de l’estil romànic, del gòtic francès del renaixentista, del barroc i del neoclàssic. Vaig passar per l’emblemàtica Porta dels Apòstols on cada dijous a les 12:00 del migdia –excepte festius que es reuneix el dimecres- es reuneix el famós Tribunal de les Aigües, un  tribunal consuetudinari format per nou jutges que cada un representa una de les nou Comunitats de Regants de Comunitats de Valencia jutgen, fan sentencia i per tant solucionen conflictes que tenen a veure amb l’aigua de l’horta valenciana. Són judicis orals, ràpids i íntegrament en valencià. Són tota una institució a Valencia i a la seva comunitat i són Patrimoni Immaterial de la Humanitat des de l’any 2009. Seguidament, i encara que tenia temps vaig tornar a l’estació sense presses i amb tranquil·litat podent agafar el tren de tornada ben aviat i sense cap tipus de problema, els problemes com ara veureu vindrien després.

Poca estona després d’haver arrancat el tren per tornar cap a Benicarló sortint de Valencia però encara a la perifèria de la ciutat sobtadament se’n va anar la llum i el tren és va parar. Evidentment els passatgers ens vam alarmar, a més les portes i les finestres estaven ben tancades, no es podien obrir i si s’havia de sortir incloent per una causa extrema de moment no és podia. A més l’aire condicionat també havia marxat i amb les portes tancades encara feia més calor, molta calor. Finalment va venir el revisor del tren que ens va dir de que hi havia hagut una falta de tensió cosa que evidentment feia que no hi hagués llum i que per tant tots els trens de la zona no poguessin circular. En definitiva, un desastre. Després el revisor ens diria que la pèrdua de tensió es devia a que havien robat el cable d’alta tensió i que això havia paralitzat fins que ho arreglessin la línia ferroviària de la zona. Ens va tranquil·litzar en el sentit de que ens va dir de que no hi havia perill de res, de que ho estaven arreglant i que si es tardava molt a solucionar-ho se’ns posaria a la nostra disposició un tren dièsel i que per accedir-hi – estàvem al mig d’una via – ens posarien una rampa, i a més de que farien venir uns tècnics a obrir les portes per el tema de la calor si bé per seguretat ningú podia sortir. Cal dir que vam estar una hora ben bona parats i quant ja ens acabaven de dir que ens evacuàvem la llum va tornar i vam poder continuar el viatge al mateix tren sense cap més interrupció i amb tota normalitat, això si amb molt de retard. Jo finalment vaig poder localitzar als monitors del Centre de Dia que abans al ser a la platja tenien el mòbil apagat i que al saber que tot estava arreglat ja es van quedar tranquils i a casa que al haver-li’ls trucat abans ja ho sabien i que sense haver-se alarma’t perquè tampoc havia passat cap catàstrofe també van quedar tranquils. Al arribar a Benicarló vaig agafar un taxi que em va portar cap a l’hotel a Peñiscola on recordaria l’anècdota de forma divertida amb els companys i monitors. Tot seguit vam sopar i jo i en Toni vam anar a l’habitació i jo miraria un dels capítols d’una de les meves series preferides “Sin Identidad” que està en els seus últims capítols i està més interessant que mai i després m’aniria a dormir posant fi a la tercera jornada del viatge, una jornada que va ser molt moguda, intensa i agitada.

Al dia següent, el quart dia vàrem anar tots a la platja incloent els que com jo no som de platja. Primer vaig anar a caminar per la platja per la riba del mar un bon tros fins quasi arribar a la vila vella i quasi acabar la platja quilomètrica de la part nova de Peñiscola. M’ho vaig passar bé perquè m’agrada caminar i després al tornar em vaig banyar. Entre que soc fredolic i era com he dit abans el primer bany de l’any em va costar posar-m’hi però finalment amb l’ajuda de la Rosa m’hi vaig posar i un cop a dins hi vaig estar molt bé. Després de la platja vàrem anar a dutxar-nos i tot seguit a dinar. A la tarda els usuaris que varen voler varen anar de compres amb els monitors al casc antic de Peñiscola ja que era l’últim dia; jo i en Toni fidels a la nostra costum de que les tardes fossin el més relaxades possibles ens vàrem quedar a la habitació i només vàrem sortir a fer alguna petita compra per els voltants de l’hotel. Al vespre després de sopar a causa de que era l’última nit que estàvem a Peñiscola i que el dia següent ja marxàvem i tornàvem cap a Girona i s’acabava el viatge, en definitiva per fer el comiat vàrem anar tots a prendre un refresc, escoltar música i fins i tot ballar a la terrassa del bar de l’hotel on dos animadors posant música i cançons d’estiu animaven molt l’ambient. Inclús jo que no soc ballador animat per la Rosa em vaig animar a ballar. Acabada la festa ens vam anar a dormir finalitzant el quart dia del viatge i l’últim complert a Peñiscola.

Al dia següent després d’esmorzar i de fer les maletes vàrem agafar l’autocar i iniciar el camí de tornada a Girona amb parada a Sant Carles de la Ràpita ja a Catalunya. Sant Carles de la Ràpita és un poble amb mar molt bonic amb una activitat pesquera i musclera molt important situat molt a prop de la part meridional del Delta de l’Ebre. Arribats a Sant Carles de la Ràpita vàrem agafar una barcassa tipus “golondrina” que ens portaria a fer una excursió per els voltants veient el mar i aquella zona costanera veient així el barri marítim d’Alcanar –l’últim poble de Catalunya o el primer segons t’ho miris- Les Cases d’Alcanar.

Tot seguit la barcassa ens portaria a una musclera on l’amo ens explicaria tot el procés de recollida i elaboració dels musclos i ostres i ens convidarien després a fer una degustació com ja estava previst tant de musclos com de ostres, no cal dir que tots els productes estaven boníssims. Acabada la degustació tornaríem a terra, al poble on agafaríem l’autocar que ens portaria al restaurant “Ca la Nuri” a l’entrada del Delta de l’Ebre i on essent mereixedor de la seva fama vàrem menjar un arròs negre boníssim. Acabat el dinat tornaríem a agafar l’autocar i aquesta vegada per tornar ja definitivament cap a Girona on arribaríem cap a les set de la tarda acabant un viatge en que tothom em va quedar molt content en tots els sentits i que va ser molt divertit, amè i fructífer per a tots.

JOSEP CUARTERO

04-08-2015

Persones amb malalties mentals fan xerrades als instituts

Més de 500 alumnes de secundària s'han beneficiat, des del 2011, d'un programa de xerrades que imparteixen persones amb malalties mentals als instituts. El projecte, que s'anomena Compartint experiències, té com a objectiu lluitar contra l'estigma de la malaltia mental i sensibilitzar els joves envers aquest tipus de patologia. Darrere d'aquest programa hi ha la comissió mixta en salut mental de les comarques gironines, un espai de treball integrat per usuaris i professionals de la xarxa de salut mental i addiccions. Aquest curs, la comissió triplicarà la seva activitat i farà conferències a més de quinze instituts. I col·labora amb el projecte d'àmbit autonòmic Obertament assessorant altres entitats que treballen contra la discriminació social de les persones que tenen una malaltia mental. El primer assessorament el farà a l'entitat Mosaic de Manresa. Usuaris del centre de dia de salut mental de la Garrotxa que formen part de la comissió han creat el blog de divulgació Mentalitza't.  El Punt Avui Comarques Gironines 14-10-2013.

Per fer un primer tastet, us presentem un enllaç de la crisi i del seu impacte a la salut mental.
Esperem que us agradi!

La presumpció d'innocència queda abolida per en Gallardón amb la seva llei contra els malalts mentals. Un dels col·lectius més vulnerables.

Aquesta llei és retrograda, antiga, desfasada i recorda els temps del franquisme. I va en contra dels drets humans.

http://www.publico.es/actualidad/474492/gallardon-permite-el-internamiento-perpetuo-de-enfermos-mentales

En aquest apartat del blog us anirem oferint notícies referides a la salut mental.

http://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&frm=1&source=web&cd=1&cad=rja&uact=8&ved=0CEMQFjAA&url=http%3A%2F%2Fmedicablogs.diariomedico.com%2Fprisma%2Fcategory%2Factualidad-prensa%2F&ei=v-DpU4W9EpDY0QWk7oHQCA&usg=AFQjCNF9Whm8WNVtIwmqbdRvzQCUi7J0Kw&sig2=dldNrcZTKSzhe9HQuf_rMA

JORNADES ESPORTIVES BLANES 2015

JORNADES ESPORTIVES DE BLANES 2015

El passat divendres dia 17 d’ abril els usuaris del Centre de Dia acompanyats dels nostres monitors  vàrem anar a Blanes al sud de La Costa Brava a celebrar les jornades esportives en la que competeixen els diferents Centres de Dia de la província de Girona i que tenen lloc cada any per aquestes dates de la primavera en les diferents localitats on es troben els Centres de Dia, que cada any es celebren evidentment en una localitat diferent.

Vam sortir cap a les nou del matí de l’estació d’autobusos de Girona i després de passar per el psiquiàtric de Salt a recollir els usuaris de Salt ens vam dirigir amb autobús cap a Blanes, en concret al pavelló esportiu de la localitat que està als afores i a on tindrien lloc les diferents competicions de futbol, basquet i ping pong entre els diferents Centres de Dia. Al arribar ens anàvem trobant amb els altres Centres de Dia de la província presents a les jornades i el centre amfitrió: el Centre de Dia de Blanes ens va donar esmorzar tal com és tradició cada any a les jornades. Tot seguit van tenir lloc les diferents competicions esportives, i els nostres representants de la categoria de basquet van quedar guanyadors i en futbol en segona posició. Després de donar les medalles i els trofeus tots els centres vàrem anar amb autobús a dinar a un restaurant situat també als afores de Blanes, a dos Km. del poble i a prop del Santuari del Vilar i on el menjar era molt bo. Després de l’àpat hi va haver animació musical amb ball i acabada la festa vam tornar cap a Salt i Girona on vam arribar cap a les cinc de la tarda finalitzant una jornada que com cada any va ser molt fructífera, meravellosa, divertida, plena de companyonia i inoblidable.

SORTIDA CULTURAL A MADRID

SORTIDA CULTURAL A MADRID.

El passat mes de desembre un grup d'usuaris del Centre de Dia de Salut Mental del Girones i Pla de l'Estany acompanyats de dos monitors varen anar de sortida cultural a Madrid.

 El viatge va començar a l’estació de l’ AVE de Girona a on vàrem agafar aquest tren que ens portaria de Girona a Madrid en menys de quatre hores. Vam sortir a les nou del matí i al migdia arribàvem a Madrid. Va ser un viatge molt amè i entretingut i el tren va passar davant uns paisatges molt bonics que jo personalment no havia vist mai. L’AVE era per una altra banda molt ràpid i confortable El passat mes de desembre un grup d'usuaris del Centre de Dia de Salut.

Un cop arribats a Madrid ens vàrem dirigir a l’hotel que estava al costat del Palacio Real també anomenat Palacio de Oriente i molt a prop del centre històric de la capital del país. Jo vaig quedar gratament impressionat de la gran meravella arquitectònica del Palacio Real, l’edifici neoclàssic de Madrid més important del segle XVIII. Després d’instal·lar-nos al hotel vàrem anar a dinar a un restaurant del costat que també tenia servei de xarcuteria d’embotits típics de Madrid. Entre que el menjar era bo i teníem gana vàrem menjar be i vam quedar ben satisfets. Tot seguit vàrem començar a descobrir la villa de Madrid començant a passejar per la famosa Plaza de Oriente davant del Palacio Real que no vam poder visitar ja que estava tancat al públic degut a una recepció oficial estant tot l’edifici vigilat per les Forces de Seguretat de l’Estat. En realitat no podríem visitar el palau cap dia ja que va estar tancat tota la setmana per temes privats ( recepcions, sopars oficials... ). ¡Llàstima!. Va ser com a Granada que vam haver de veure el Patio de los Leones de la Alhambra sense els lleons ja que els estaven restaurant. Després d’aquesta decepció ens dirigirem a la Catedral de la Almudena que es troba al costat del Palacio Real, en concret vàrem anar a la part de darrera de la catedral la més propera al palau ja que ens pensaven que allà hi havia l’entrada i a punt vam estar de tenir una altra decepció ja que dos persones ens van dir de manera equivocada que la catedral era tancada perquè s’estava celebrant un funeral per la duquessa d’Alba  morta poques setmanes abans quan en realitat es celebrava en un altre temple. Aclarit el malentès i veient que l’entrada era a la part de davant vàrem poder entrar a l’emblemàtica Catedral de la Almudena de Madrid, el lloc on es varen casar els actuals reis d’Espanya Felipe y Letizia. La catedral era molt bonica si be no ha sigut de les que m’ha agradat més

L’exterior era d’estil neoclàssic  i l’interior d’estil neogòtic i a l’altar hi havia la tomba de la reina Maria de las Mercedes la primera esposa del rei Alfons XII de Espanya que va morir molt jove essent la catedral dedicada al seu record i a la seva memòria, la construcció de la qual fou iniciada per el seu espòs que ja pensava que la catedral fos en honor de la seva difunta esposa i que les seves restes reposessin en ella un cop acabada com així va ser l’any 1999. Després de visitar la catedral vàrem anar a la Cripta de la Catedral a escassos metros del temple. La Cripta és molt més bonica que la catedral almenys en la meva opinió personal, i també en l’opinió de la senyora que cobrava les entrades que així ens ho va dir. A mi em va agradar molt. A part de la bellesa del seu estil arquitectònic a mi també em va agradar molt perquè aquell lloc era un lloc que s’enterrava gent, una espècie de cementiri i les persones que s’enterraven eren de l’aristocràcia o noblesa espanyola, jo que personalment soc molt aficionat a tot el que està relacionat amb la noblesa o reialesa i m’agrada veure tombes de persones il·lustres em va agradar i fascinar molt. Les tombes estaven totes plenes de títols nobiliaris, es pot dir que mai havia vist tants títols nobiliaris en quantitat i junts encara que soni una mica irònic i tètric. A més hi havia un ambient molt espiritual en que es tocava música sacra de fons de relaxació. Crec personalment que quan ets mort ets mort igual reposis a on reposis però en vida et pot alegrar saber que el lloc on reposaràs en la mort pot ser millor que un altre com és el cas d’aquesta cripta.

Tot seguit ens dirigirem cap al centre històric de Madrid: el Madrid dels Austries, vàrem començar entrant per la zona comercial per carrers plens de botigues hi vam arribar a l’emblemàtica Plaza Mayor en la que hi havia les tradicionals parades de Nadal. Seguidament ens dirigirem cap a la Puerta del Sol en ple centre de Madrid. Molts dels meus companys vàrem aprofitar per comprar loteria de nadal de l’emblemàtica administració de loteria “ Manolita “ havent de fer cua durant una bona estona. Jo vaig aprofitar per anar a fer un tomb per El Corte Ingles i la Casa del Libro. Un altre cop tots junts vàrem anar a un bar a prendre alguna cosa i després vàrem tornar a l’hotel i vàrem passar per el carrer Fuencarral que està ple de botigues. Un cop a l’hotel vàrem sopar i ens vàrem anar a dormir finalitzant la primera jornada d’aquell meravellós viatge.

El segon dia vàrem anar al Museu del Prado on hi ha les els quadres més importants de la història de l’art espanyol com “ Las Meninas “ de Velazquez, “ La Maja desnuda “ de Goya y “ La Família de Carlos IV “ també de Goya entre molts altres quadres. També hi havia quadres de pintors estrangers com “ La Família de Felipe V “ del pintor holandes Van Loo. El que em va agradar més van ser els quadres dels pintors paisatgístics del segle XVIII. El museu es molt gran i molt bonic, a mi personalment em va agradar molt. Al sortir del Prado vaig veure l’emblemàtica catedral de Los Jerónimos que està quasi al costat del museu. Tot seguit començarem a fer una llarga caminada; vàrem anar al Parque del Retiro que està molt a prop del museu. Un cop al parc aniríem  a veure el Palacio de Cristal per arribar-nos després al llac que es on hi ha les barques i també els bars amb les seves terrasses i anar seguidament a la sortida que va parar a l’emblemàtica Puerta de Alcala. Un cop allà ens dirigiríem al casc històric de Madrid i vam acabar el nostre recorregut molt cansats però també molt contents dinant en un dels restaurants de la Plaza Mayor. Un cop acabats de dinar ens vàrem anar a l’hotel a descansar, uns tota la tarda com jo que estava molt cansat i uns altres una estona. Els que només descansaren una estona varen anar a passejar a un centre comercial proper, el centre comercial de l’estació de metro de Monasterios. Després ens reunirem tots a l’hotel per a sopar i vàrem donar per finalitzat el segon dia d’aquell meravellós viatge que va ser molt divertit però també molt cansat, el més cansat de tots.

El dimecres o sia el tercer dia vàrem anar a l’emblemàtic barri de Chueca, el barri bohemi de Madrid. És el barri dels artistes i també el barri  gai de Madrid. Va ser el centre de l’emblemàtic moviment artístic i bohemi dels anys vuitanta anomenat “ la Movida madrilenya “. Esta ple d’establiments ( botigues, bars... )  destinades al consumidor homosexual que tenen l’emblemàtic arc de sant Marti el símbol dels col·lectiu gai. També hi ha establiments que no són d’ambient com  bars, en un d’aquests vam anar a prendre i jo finalment vaig prendre el típic “ chocolate con porras “ de Madrid. Tot seguit després d’abandonar el barri de Chueca vàrem anar a veure el Congreso de los Diputados amb les seves emblemàtiques figures de lleons que té a fora. Estava tancat però el vam poder veure per fora. El Congreso de los Diputados es la seu del poder legislatiu, un dels tres 

poders que regeixen i estructuren  l’estat espanyol; al congres es debaten i s’aproven moltes lleis molt importants i bàsiques per a l’estat i el seu desenvolupament en tots els àmbits. Tot seguit vàrem anar cap al Madrid dels Austries on molt a prop de la Plaza Mayor vàrem dinar en un bar menjant el típic “bocadillo de calamares” de Madrid que estava molt bo. Acabats de dinar vàrem  anar a “ prendre un cafè “ en un bar que hi ha en dels carrers de darrera la Plaza Mayor. Alguns com jo mateix vam aprofitar per comprar dolços típics madrilenys en una pastisseria que hi havia al davant. Després de tot això vàrem tornar a l’hotel i com el dia abans vàrem anar a descansar. Uns hi vam estar més estona i uns altres menys. Els qui van estar menys estona descansant van anar a veure el riu Manzanares que està a prop de l’hotel, jo personalment que vaig estar més estona descansant vaig anar a passejar al centre comercial de l’estació Monasterios, el centre comercial que la majoria dels meus companys havien visitat el dia anterior. A mi personalment aquell centre em va fer pensar amb l’Espai Gironès. Passada la tarda ens reunirem per a sopar i després uns quants ens dirigirem acompanyats per una monitora, la Rosa a un ” tablao flamenco “ i tots ens ho vàrem passar molt be i vam gaudir molt del ball, el cant i la música. A mi personalment m’agrada molt el flamenc i m’ho vaig passar molt be i fins i tot vaig tirar alabançes a les balladores des de el  lloc on estava assentat. Acabada aquesta inoblidable estona vàrem tornar a l’hotel i vàrem acabar la tercera jornada d’aquest meravellós viatge.

Al dia següent, dijous vam arribar al quart i últim dia del viatge. Vàrem intentar una altra vegada visitar el Palacio Real però va ser infructuós perquè com ja he dit abans el palau va estar tancat al públic tota la setmana perquè es celebraven actes oficials. Vam poder anar, això sí, a la cafeteria en la que hi havia molta gent, fins i tot gent treballadora que estava fent el cafè durant el seu descans matinal. Vaig trobar curiós i fins i tot em va fer gràcia que molts treballadors anessin a fer el cafè al Palacio Real i més quan no fa ni cent anys que encara residia amb tota la seva opulència la família reial espanyola: el rei Alfons XIII d’Espanya de la dinastia dels Borbons i la seva família. També ho vaig trobar una cosa positiva i que era senyal de que el món i Espanya havien evolucionat al segle XX.  ja que un palau d’aquestes característiques abans restringit a l’ús i acomodo personal i privat d’una família només per ser la família que era, ara era accessible a tothom. A mi em va agradar molt anar a la cafeteria del Palacio Real i en certa forma vaig pensar en to de “guasa”: (podràs presumir d’haver anat a fer un cafè al Palacio Real). Tot seguit vàrem anar a la botiga de records, hi havia moltes coses relacionades amb els Borbons espanyols inclús llibres sobre ells, als que jo soc tan aficionat. Al sortir del Palacio Real vàrem anar als famosos i emblemàtics Jardines del Campo del Moro que estan molt a prop del palau i que igual que ell estava tancat en aquest cas per obres. Fou per aquest motiu que vàrem anar als Jardins de Sabatini situats al costat dret del Palacio Real. Aquests jardins si be no són tant famosos com els del Campo del Moro i més aviat són petits estan plens de bellesa i són molt bonics. Personalment em van agradar molt. S’anomenen Jardins de Sabatini ja que abans d’haver-hi els jardins hi havia hagut unes corredisses fetes per l’arquitecte italià Francesco Sabatini establert a Espanya durant el regnat de Carles III que va ser el seu mecenes; d’aquí el seu nom. Seguidament vàrem anar a dinar i tot seguit vàrem anar a buscar les maletes a l’hotel i vàrem començar a empendre el camí de tornarda cap a Girona. Amb metro vam anar a l’estació de Atocha i a les quatre de la tarda vam sortir amb l’AVE en direcció a Girona on arribaríem cap a dos quarts de vuit del vespre havent quedat tots molt satisfets de la sortida. Va ser un viatge cansat però a la vegada molt divertit, amè, interessant, instructiu i fructífer tant per als usuaris com per als monitors. Per a tots va esser una experiència inoblidable digna de repetir-se.