SORTIDA CULTURAL A CÓRDOVA

El passat 30 de novembre un grup d’usuaris del Centre de Dia acompanyats de dos monitors vàrem anar de sortida cultural a Córdova. Va ser una sortida cultural diferent ja que per iniciativa d’un dels monitors acostumat a organitzar-se els seus propis viatges va ser un viatge que ens vam organitzar i autogestionar nosaltres mateixos buscant información abans de la sortida i inclús durant aquesta demanant les direccions dels monuments que buscavem a les persones que trobavem per el carrer.

Vam sortir a la matinada de l’estació de Girona amb AVE cap a Barcelona. Un cop a Barcelona vam agafar l’ AVE que una vegada al dia surt de Barcelona direcció a Sevilla sense haver de fer transbordo a Madrid i que fà a escala a Córdova. El viatge va durar unes cinc hores i va ser molt bónic, per a mí sobretot passat Madrid ja que jo no hi havia passat mai; ara també va ser en aquest tram que al ser ja el recorregut final que el viatge ja es va fer una mica pesat. Finalment al migdia vam arribar a la bònica ciutat de Córdova una ciutat plena d’esplendor de história i d’un passat esplendoros. Antiga capital d’una de les tres provincies de l’Espanya romana (Hispània) i de l’ Espanya musulmana,  va arribar a ser al s. X a l’época del califat de Córdova la ciutat d’Occident més gran amb 1 milió  d’habitants i la segona amb més població de tot el mon després de Bagdad i un centre comercial, financer i religios de primer ordre. Tornant al viatge al trepitjar terres cordoveses vam agafar un autobús urba que ens portaría cap a la zona del nostre hotel. Al autobús ens va pasar la primera anécdota del viatge: hi havien unes noies gitanes que no paraven de cantar, en realitat cridar i molestar i fins i tot fer salts, no cal cap més comentari. Arribats a l’hotel cadascú es va instalar amb el seu company a les seves habitacions. Era un hotel molt bonic, estil arab es a dir estil cordoves. Tenia un pati interior precios. Era molt comode i vam estar molt tranquils ja que hi havia molt poca gent. Els esmorzars –la resta de menjars els feiem a fora- eren molt bons i abundants. Un cop instalats vam anar a dinar a una fonda propera on jo vaig menjar una tapa d’olives i un salmorejo bonissim i després acabats de dinar varem anar a donar un tomb. Caminant avall de baixada arrivariem al riu Guadalquivir, per el cami vàrem trovar dues noies de Menorca que els hi va fer gracia sentir-nos parlar amb català. Arribats al Guadalquivir ens vam arribar al seu emblemàtic Pont Romà, el qual vam atravesar fins a l’altre extrem, a la Torre de Calahorra.

El segon dia ens vam dirigir al que es pot dir que es el monument emblemàtic de la ciutat: la catedral-mesquita de Córdova, acabada de construir per els arabs al s. X a l’epoca del califat com a mesquita es va adaptar com a catedral després de la reconquesta cristiana s. XIII i en l’actualitat es la catedral de Córdova. La mesquita te com a entrada un pati interior precios ple de tarongers i palmeres, “El Patio de los Naranjos”. Malauradament aquell dia no vam poder veure l’interior de la mesquita ja que un petit contratemps ho va impedir. Sortint de la mesquita vam trovar el que ja es una atracció i cosa típica de les ciutats andaluses: gitanes  amb romani que et volen anllegar la bonaventura a canvi d’algunes monedes, parlant clar que et volent timar, jo que ja hi tinc experiencia no vaig caure en els seus subterfugis peró si algún dels meus companys que sel´s hi van endur alguns euros encara sort que dintre el timo no van ser molts. Seguidament ens vam dirigir a l’Alcassar dels Reis Cristians que era la residencia dels reis de Castella quan venien a Córdova que te uns jardins preciosos, molt ben cuidats, espaiosos amb flors, fonts i surtidors. A mí em van agradar molt, crec que a tothom.

Tot seguit continuariem el nostre recorregut per el casc antic de Córdova i iriem als Banys Califals que están al costat de l’alcassar que eren els banys calents o les termes dels califes de Córdova, les saunes que diriem avui i després a la Sinagoga que si be es petita esta molt ben conservada, clar testimoni de la presencia dels jueus a  la história de Córdova. Es l’unica sinagoga d’Andalusia i una de les tres que només hi han a Espanya, les altres dos están a Toledo.

Acabades aquestes visites iriem a dinar i despres a descansar una estona a l’hotel. A la tarda el pla que teniem era diferent del d’un viatge tradicional ja que vam decidir anar al cine, si ¡al cine!. Vam anar a veure “Ocho apellidos catalanes” per veure la visió que tenien els andalusos de nosaltres els catalans i la reacció que tindren com a públic al veure la película. No dic pas que hi hagues una visio ni una reaccio negativa pero era una película comica i no vaig sentir gaires rialles del públic. Jo no soc molt cinefil peró a mi la película em va fer gracia. Es pot dir que erem “Ocho catalanes” a Cordova “solos ante el peligro” je je je… Acabat el cinema vàrem tornar a l’hotel i vam acabar la segona jornada d’aquest meravellos i, perque no dir-ho, diferent viatge.

El tercer dia el matí el vam fer servir per visitar la Mesquita-Catedral, “la Mezquita”. Al pati abans d’entrar vam trovar unes noies cordobeses molt simpatiques estudiants de turisme que feien enquestes i ens van fer una enquesta sobre la nostra satisfacció de la nostra estada a Córdova. Van ser molt simpatiques i amables i ens van dir que volien marxar de Cordova i anar a viure a un altre lloc per desenvolupar millor els seus objectius professionals un cop acabada la carrera ja que veien que a Cordova no tenien futur i que a altres llocs com ara a Catalunya si. Ens va agradar que tinguessin bona opinio de Catalunya i això es un altre exemple de que no es pot caure en els tópics. Al entrar a la mesquita jo vaig quedar meravellat, i encara que vaig arribar a la conclusio que no es pot explicar en paraules sinó que simplement s´ha de veure intentare dir alguna cosa: es un temple musulmà que després de la reconquesta es va acondicionar com a temple cristià siguent la fusió de l’arquitectura i de l’art de les dues religions. Es el maxim exemple de l’arquitectura hispanomusulmana. La seva construcció com a mesquita va començar el 785 i es va acabar a finals del s. X. L’any 1238 dos anys després de la Reconquesta cristiana de Córdova va ser consagrada com a temple cristia, com a catedral. Hi han 1300 columnes que són de tres estils diferents: islàmic, romànic i renaixentista cosa que indica els diferents periodes en que es va construir o ampliar la mesquita –al s. XVI. época del Renaixement es feren les últimes ampliacions-. Esta plena d’arcs, 365 en total de ferradura bicolor. Té 23.400 m. quadrats i en el passat va arribar a ser la segona mesquita més gran del món després de la Mesquita de La Meca que era es la la primera ciutat santa de l’islam. Al centre hi ha la catedral renaixentita. Als costats del temple també esta ple d’art cristià. La mesquita era preciosa, senzillament ¡una MERAVELLA!. Vam poder fer una visita guiada que va ser molt interessant i vam apendre ja que el guía era molt savi. El guía era un erudit sobre el tema de la mesquita i el “Al-Andalus”. Ens va parlar de l’arquitectura i de l’art de la mesquita, i que a l’epoca del califat al s. X. havia arribat a tenir un milió d’habitants siguent la ciutat més poblada d’Occident i la segona del món. En definitiva va ser una visita guiada molt amena, fructífera i interessant. I la visita a la mesquita en general també apart d’esser un veritable plaer per els sentits.

Vaig notar que a l’entrada de la mesquita hi havia vigilancia policial i em van dir perque Cordova i la seva mesquita era un dels principals objectius de les amenaçes del terrorismo islamista al voler els integristes convertir l’antiga capital d’”Al-Andalus” en la capital del seu hipotetic califat. Tot seguit després d’abandonar la mesquita vam anar al centre a dinar i després a reposar una estona a l’hotel. A la tarda va manar cap al barri antic passant per l’emblemática i típica Plaza de la Corredera plena de voltes que em va fer pensar amb la Plaza Mayor de Madrid i amb la Plaza Mayor de Salamanca.

Després de “fer el toc” en una de les terrasses d’un dels bars de la plaça vam dirigir-nos cap al casc antic en concret al barri jueu on van anar a la emblemàtica –el carrer més emblemátic de Córdova- Calleja de las Flores que desemboca a una petita plaçeta sense sortida de cases blanques i balcons enreixats. La Calleja de las Flores també es de cases blanques i balcons plens de testos i des de ells es veu el campanar de la catedral-mesquita, la seva vista emblemática. Es peró un carrer molt petit i si be es bónic a mi personalment, -potser perque ho tenia una mica idealitzat- em va decepcionar una mica.

Després de voltar per el barri vell vàrem sopar i vam tornar a l’hotel acabant la tercera jornada del viatge  per terres califals.

Al dia següent, el quart dia va ser el dia de marxa. Després de tenir una estona lliure per anar a comprar algún record o fer el que volguessim va manar cap a l’estacio de trens a agafar a les 12:00 del migdia l’AVE que ens portaria cap a Madrid. Vam dinar d’entrepans al tren en el trajecte Cordova-Madrid i un cop arribats a Madrid fariem transbordo i embarcariem amb un altre AVE cap a Girona a on arribariem cap a les 08:00 de la tarda donant per finalitzat un divertit, ame, instructiu, diferent i gran viatge.

JOSEP CUARTERO

07-03-2016