Primer visita a un mirador, que s'ha de pujar una mica per arribar hi, al mirador es veu el llac des de dalt, tota una vista panoràmica del paisatge, després es baixa i es fa una volta pel llac mes o menys uns 6 km on es veu el llac, casetes a la vora del llac, algun barco. aaaa .
Viatge a Camprodon (Comanegra i Pic de la Dona)
El passat dimecres 12 maig els usuaris de muntanya van fer un petit viatge a Camprodon de 2 dies.
Les muntanyes, els boscos, els camps de pastura i un cel blau protagonitzaven el paisatge a mesura de que arribàvem a Camprodon. La primera ruta va ser al Comanegra, la carretera feia zigi zaga hi ja no hi havien cases, es podia apreciar un canvi de vegetació amb algun pic de muntanya ben pelat. Vam deixar la furgoneta per començar la ruta a peu. Els corriols empoedrats eran la tònica dominant, a mig camí vam parar a un petit replà per contemplar l'espectacle del paisatge. Després de suar una estona vam arribar al cim del Comanegra, des d'aquell lloc es podien veure cadenes muntanyoses fins a l'infinit, amb les seves valls i algun poble que des d'allà quedava com una decoració en miniatura. Després, vam baixar per un altre camí també fent zigi zaga, tornant cap a la furgoneta, on ens esperava un bon àpat.
Per la tarda, havent dinat, vam baixar a prendre alguna cosa a Beget, un poble als peus del Comanegra que semblava un pessebre vivent. Un poble molt tranquil.
Quam vam arrivar a Camprodon i ja teníem tots els estris endreçats a l'hotel, vam fer una visita al poble i vam fer una mica de "shopping", entre la qual hi havia la compra de rigor de les galetes ques fabriquen en aquesta localitat, així com una mica d'embotit.
L'endemà al matí, després d'un bon esmorzar, van anar cap a Vallter2000, on vam deixar la furgoneta aparcada, vam iniciar la ruta enllaçant amb el GR 11.6, un petit tram de l'anomenat Sender del Pirineu, que recorre els Pirineus per la vessant sud, des del Cantàbric fins a la Mediterrània. Enmig del trajecte d'ascens ens vam creuar amb un dels rierols que acabaven formant el riu Ter i amb petites porcions de neu (ens va fer ilusió), cadascú anava al seu ritme i a mesura que pujàvem la majestuositat de l'entorn feia impossible que la màquina de fer fotos pares quieta. La vegetació anava minvant i la superfície rocosa i empredada era tal que s'agraïa el fet d'anar ben equipat i ben calçat, arrivats a la falda del pic de la Dona, la vegetació és limitava a una manta de gespa supervivent de les tempestes de vent i neu que poden arribar a haver-hi en aquelles latituds. Des d'allà vam poder apreciar el Pic de la Dona, Pic de Freser, el Pic de l'Infern, Gra de Fajol, el Costabona i el Canigó. Vam realitzar el descens enllaçant altre vegada amb el GR 11.6.
Ruta Batet de la Serra-Puigsacalm
El passat 14 d'abril els usuaris de muntanya van anar fins a la comarca de Garrotxa, concretament fins a la muntanya del Puigsacalm, que està a la Vall d'en Bas, a uns quants quilometres d'Olot. És una ruta una mica més dificil de l'habitual però els paisatges que van veure valien la pena.
Sortida a l'estany de Banyoles
El passat 17 de març es va anar a l'estany de Banyoles, va ésser una ruta d'uns 6 kilómetres on hi havia un mirador que va fer de pedra angular de l'excursió. Va cohesionar l'experiència, ja que la panoràmica era impressionant.
 |
Caminants als camins adjacents de l'Estany. |
 |
Pesquera de l'Estany. |
 |
Un altre detall de la pesquera. |
 |
Esforçant-se pel camí, el recorregut es fa curt. |
Ruta per Corçà
Vam anar al poble de Corçà, que està situats uns quants km al nord de la Bisbal d'Empordà, és un poble molt bonic, on destaca la seva esglèsia i el passeig amb arbres que hi ha molt a prop.
Al poble hi ha sèrie de carrers estrets i cases de pedra que li dóna un especte medieval.
La ruta que vam fer va constar d'uns 13 km, amb un paisatge molt bonic, darrera l'esglèsia hi ha el castell de Corçà, que està pràcticament en runes, però encara en conserva una paret.
Ruta per Beuda
La sortida va constar d'aproximadament uns 5 km, amb sortida i tornada al petit poble de Beuda, situat als peus de l'Alta Garrotxa. Als afores del poble hi ha el castell de Beuda, que de lluny sembla una casa de pagès però un cop allà veus una torre molt gran i també ben conservada. Vam continuar caminant per camins estrets amb un paisatge molt bonic de l'Alta Garrotxa, i al tornar a veure al castell de Beuda significava que estàvem a prop del poble.
 |
| Castell de Beuda |
 |
| Vista general de Beuda |
Sortida a l'Escala
La sortida a l'Escala va proporcionar moments de gran bellesa. No només per la vivacitat del mar, sinó que enfilant el passeig es va arribar a les ruïnes d'Empúries que es troben entre l'Escala i Sant Martí d'Empúries. L'actual port va ser emprat fins l'època medieval.
A les ruínes d'Empuries hi ha les restes de la ciutat grega Emporion i la ciutat romana Emporiae.
Cal remarcar una escultura rescatada; l'Asclepi d'Empúries o també Esculapi d'Empúries trobada en les excavacions de l'any 1909.
Actualment els experts consideren que és el Déu Serapis, no el Déu de la medicina com es creia.
Caminant pel passeig de l'Escala impacten les ruïnes. També impressionen les platges. La vila recorda el seu passat mariner a través dels diferents monuments.
Romanyà de la Selva (Cim del cel i cova d'en Daina)
Des
del poble de Romanyà de la Selva vam enfilar un caminet que ens
guiaria fins una font, tot seguit, mitjançant la tecnogolia, ens vam
dirigir cap al mirador del Cel. És d'aquells llocs que et pots
sentir com un ocell per vistes que hi ha. El vertigen pot incomodar,
però val la pena. De camí cap segon objectiu, vam poder apreciar
algun dels fantàstics masos disseminats que hi ha al llarg de la
muntanya. I vam poder visitar el dolmen o cova d'en Diana. Es tracta
d'un sepulcre construït fa 4000 anys amb mecanismes rudimentaris de
l'època. Les converses amb els companys i monitors quedaven
interrompudes per alguns ciclistes que feien la muntanya quan
passàvem per algun punt de la carretera asfaltada.
Aventura a la Barroca
La Barroca és una muntanya amb una ruta circular, composada per dues ermites . Fins a la primera ermita és una ruta planera però fins a la segona ermita el camí fa més pujada i després es suavitza tot el recorregut.
El paisatge fascinant, embaucador. Amb vistes indòmites de la vall de Llémena i aire sa., que penetra en els pulmons, i relaxa la ment. La marxa es fa lleugera i alegre.
Ruta fins a Sant Julià de Llor
El dia va començar tot nuvolat i va continuar així, però això no va impedir que féssim la sortida. Després de deixar el vehicle prop de l'ermita de Sant Julià de Llor, ens vam endinsar per corriols i camins, vam travessar rius i rierols, i vam fer uns espectacular descens de pendent. I com que després d'una baixada sempre ve una pujada, vam acabar suant la carnsalada amb un ascens per atresorar a la memòria. Aquest trajectes estàn plens d'emocions que actuen com una muntanya russa. Caminar pel bosc és terapèutic en sí mateix, però fer-ho amb bona companyia, doblement.
 |
| L'aigua dona vida |
 |
| Caminant és fan cames |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada