Volem compartir amb vosaltres aquesta web ja que ens sembla molt interessant la informació que ens ofereix.
Associació Emilia Barcelona

SORTIDA A LA XOCOLATA TORRAS DE BANYOLES

 

El passat divendres dia 3 de maig al matí  els usuaris del Centre de Dia del Gironès i el Pla de l’Estany que tenim l’activitat de sortides culturals vàrem anar dins l’àmbit d’aquesta activitat d’excursió a la fabrica de la xocolata Torras que es troba a Banyoles. A les 11:00 h. vàrem agafar l’autobús TEISA que fa la línia Girona- Banyoles a la parada més propera al Centre de Dia, la parada dels jutjats on para l’autobús d’aquesta línia.  Cap a les 11:30 h. vàrem arribar al nostre destí. De la parada a la fabrica nomes vam haver de creuar la carretera ja que aquesta esta enfront de la parada. Un cop allà ens va rebre amb molta amabilitat una senyora de la fàbrica que ens va fer passar a una sala on ens va posar un vídeo que si be era infantil – la fabrica es visitada per molts estudiants de primària – estava molt ben fet, molt ben explicat i era molt amè i didàctic sobre la xocolata Torras. Després ens va donar una xocolatina Torras a cadascun de xocolata negra que tothom va trobar molt bona i després vàrem passar a veure la zona de la elaboració de la xocolata. Si be no hi vam poder entrar ja que sempre al entrar gent podria contaminar el producte ho vam poder veure des de un entresol que quedava al cim de la sala de fabricació a través d’unes finestres de vidre. Vam veure tot el procés d’elaboració: des de quan es feia el cacau desfet fins quan sortia la rajola de xocolata solida i envasada. Em va agradar molt menys el fet de que es llences xocolata que era bona. No ho vaig trobar be, no esta be llençar cap tipus de menjar i menys en el context de crisis actual. També em va agradar molt veure clavades a la paret de l’entresol tots els envoltoris que han tingut els diferents tipus de xocolata Torras al llarg de la seva història. Quan vam sortir vam anar a la botiga de la fabrica on tothom va comprar xocolata. N’hi havia de molts tipus i estava molt be de preu ja que al vendre’s a la fabrica sense intermediaris costava menys del que et podia costar en una botiga o supermercat. Després vàrem caminar una estona fins a l’entrada del nucli urbà de Banyoles on vam anar a un bar a prendre un cafè o una beguda. Després vam agafar l’autobús i vam tornar cap a Girona cap al migdia i aquí es quan es va acabar aquesta sortida.

En definitiva va ser una sortida molt bonica i instructiva i tothom s’ho va passar molt be i hi va quedar molt satisfet. També va ser una sortida molt dolça ¡ mai millor dit!

 

JOSEP CUARTERO PAYRET

VIATGE A LANZAROTE:

 

El passat dia 17 de juny un grup d'usuaris del Centre de Dia acompanyats d'algun monitor vàrem anar de viatge a l'illa volcànica de Lanzarote, a l'arxipèlag de les illes Canàries. Vam sortir de Girona amb autobús fins a l'aeroport de Barcelona, on vàrem agafar, amb una mica de retard tot s'ha de dir, un avió que ens va dur a l'illa, a  la qual arribaríem al cap d'unes tres hores de vol. Un cop a Lanzarote un autobús ens va portar al nostre hotel situat al poble de Playa Blanca, al sud de l'illa. Per el camí vàrem començar a conèixer l'illa. Vam veure que tot era volcànic i negre i àrid, el paisatge era totalment inhòspit, aquesta monotonia només era trencada per algunes cases blanques, color del que han de ser i són totes les cases de l'illa,  que estaven en grups o més aïllades. La seva blancor ressaltava profundament sobre la intensa negror del paisatge. També hi havia alguna vinya en què la verdor de les  fulles dels seus ceps ressaltava també molt sobre el paisatge negre que l'envoltava i es pot dir que era la única verdor que hi havia a l'illa. A les vinyes cada cep estava protegit del vent per una petita paret de pedra. La vinya que em va agradar més de les que vaig veure va ser la que és més coneguda, la de la Guerra, una negror molt fosca i intensa contrastava profundament amb una verdor també intensa de les fulles dels seus ceps. A mesura que ens endinsàvem cap al sud, el paisatge es tornava encara més àrid i inhòspit. Quan vaig arribar a l'hotel la primera impressió que vaig tenir va ser molt bona, tenia dos nivells en el que hi havien dos piscines molt grosses, em van agradar tan que fins i tot jo que no sóc de banyar-me, m'hi vaig banyar un dia. Als costats hi havien les habitacions que eren uns bungalows amb una sala d'estar-menjador-cuina a l'entrada, un lavabo a darrera i una habitació amb dos llits al costat esquerre. Eren uns bungalows molt complerts. L'hotel de nom Sun Royal també tenia un bar, un supermercat, una saleta amb ordinadors amb connexió a Internet  i un menjador on es servia bufet lliure i en el que el menjar era bo i abundant. En definitiva era un hotel molt complert i jo em vaig quedar molt content. Durant els cinc dies que vam estar a l'illa ens vam dedicar a conèixer-la i anar a la platja. El primer dia vam anar de botigues al poble de Caleta Blanca, un barri marítim que pertany al municipi de Yaiza. Al dia següent, al segon dia vàrem anar al poble de Yaiza el cap del municipi situat més a l'anterior. És un poble petit però bastant bonic amb les cases blanques típiques de Lanzarote. Al dia següent vam anar en un autobús llogar per el Centre de Dia a recórrer i conèixer tota l'illa. Vam anar a l'altre extrem, al nord, la part més bonica de l'illa on la negror es més fosca i menys àrida i hi ha més vinya i vegetació. Vàrem anar al poble de Orzola a fer un cafè i a on vam veure el ferry que surt diàriament en direcció a l'illa de La Graciosa, l'illa habitada de Canàries més petita i menys poblada. Després amb l’autobús vàrem anar més amunt al mirador on es veu l'illa de La Graciosa. Al mirador hi havia una vista espectacular i molt bonica de La Graciosa, es pot dir que la vam veure més bé que si hi haguéssim anat amb el ferry. Es veia l'illa que era desèrtica, però no tenia la negror de Lanzarote. Fora de dos agrupament de casetes blanques que estaven arran de mar, que estaven separats entre si i en el que un era molt petit la resta de l'illa era completament inhòspita i desèrtica. Em va semblar però una illa molt bonica. Al fons hi havia una petita muntanya volcànica que em va agradar molt.  A mi La Graciosa em va agradar molt. És una illa molt salvatge, només te uns 600 habitants que excepte algunes persones que tenen un restaurant o lloguen habitacions de la seva casa particular als turistes es dediquen com a element de vida a la pesca, element que abans d'arribar el turisme era exclusiu en tots els habitants de l'illa. No hi ha carreteres ni camins asfaltats i l'únic mitjà de transport que s'hi pot anar és amb vaixell. Després vàrem marxar amb l’autobús direcció sud cap al poble de Teguise, vam passar per una carretera de moltes corves i per una vall molt bonica que potser és el lloc més verd de tota l’illa amb moltes palmeres i que es diu  la “ vall de les mil palmeres “ ja que aproximadament hi ha unes mil palmeres. Tot seguit vàrem arribar a Teguise. El poble és molt bonic i una guia turística el cataloga com un dels pobles més bonics d’ Espanya. És un poble pintoresc amb les cases típiques d’estil canari. Allà vàrem comprar un entrepà que va ser el nostre dinar i després vàrem marxar en direcció sud cap al Parc Nacional de Timanfaya. És un parc completament negre, té una part remoguda per la lava i una altra part més llisa, per a mi la més bonica que, deixant apart que es de diferent color, fa pensar amb el desert del Sàhara. Allà uns quants entre ells jo vàrem muntar en dromedaris. Jo no les tenia totes i havia moments en què el dromedari es movia, que em pensava que cauria, i també tenia lumbàlgia, però finalment tot va anar bé i els dromedaris ens varen portar a fer una passejada en la qual vam veure unes molt boniques vistes panoràmiques del parc. Tot seguit vàrem anar amb l’autobús a la part més alta del volcà al punt del parc on hi ha el restaurant on ens varen fer les típiques demostracions amb el foc com la de que surt foc de la terra del parc. Després vam tornar a l’autobús i vàrem fer un recorregut per tot el parc. Vam veure uns paisatges preciosos o almenys diferents: terra negra, terra remoguda per la lava, volcans i cràters inactius. Va ser una experiència molt interessant i gratificant. Acabada aquesta excursió vàrem tornar a l’hotel. Al dia següent vàrem anar amb transport públic a Arrecife la capital insular, una ciutat petita i senzilla amb un bonic passeig marítim. Vàrem anar al centre on hi ha moltes botigues i alguns varen aprofitar per anar de compres. Encara que la ciutat sigui petita, al ser capital d’una illa molt turística, el seu centre té moltes botigues. Acabades les compres vàrem tornar amb autobús públic cap a l’hotel. A la tarda uns quants varen anar a la platja i uns altres ens vam quedar a descansar a l’hotel. Els que van anar a la platja van anar a una platja molt bonica de nom “ la playa de los papagayos “ i al ser una platja molt verge alguns es van banyar despullats. Jo que em vaig quedar a l’hotel vaig aprofitar per banyar-me a una de les piscines de l’hotel, piscines que em van agradar molt des de que les vaig veure per primera vegada fins al punt que jo, que no m’agrada banyar-me, m’hi vaig arribar a banyar. Al dia següent divendres era l’últim dia. Al matí vam aprofitar per fer les maletes i després de dinar vàrem marxar cap a l’aeroport de l’illa, on vam agafar un avió que ens va portar a l’aeroport del Prat de Barcelona. A l’aeroport de Barcelona ens esperava un autobús particular que ens va portar a Salt i a Girona donant per finalitzat un viatge que va ser molt divertit i una experiència molt interessant i gratificant, no només per el viatge i el turisme sinó també, i sobretot per això, per la companyonia que hi va haver amb els companys i els monitors.