TOT RECORDANT FRANCESC VALERA

Després de les irreparables pèrdues de en Francesc Caparros i de en Julio Rodriguez hem de lamentar al centre una altra irreparable, sentida i sobtada pèrdua, la d’un altre usuari del Centre de Dia i també de Pisos en Francesc Valera que ens va deixar sobtadament el passat mes de juny, la setmana que la majoria dels usuaris del centre érem de viatge a La Manga del Mar Menor, i el centre estava tancat; motiu per el qual la seva mort en principi va passar desapercebuda, una mort discreta tal com va ser la seva vida. 

Quines coses puc dir d’en Francesc?  Em puc dic tantes que en unes ratlles no hi cabrien ni de bon tros, i encara no soc de les persones que el coneixien més i per tant em podrien escriure més. A manera de resum diré que era molt bona persona, que malgrat les seves múltiples dificultats, apart de la malaltia mental tenia un problema de sobrepès i diabetis, tenia una gran capacitat d’esforç i superació. Era molt amic dels seus amics, estava molt estretament unit a un seu amic i company de pis, en Santi Marquès. Sempre anaven junts, eren carn i ungla, eren com germans. La seva mort sobtada el va afectar molt però ell mai va perdre les seves ganes de lluitar i de viure la vida, la prova es que aquell mateix any se’n va anar a la sortida cultural de Bilbao. Aquí tenim una mostra del que he dit abans de la seva capacitat d’esforç i de superació. Era una persona excepcional que si no hagués existit l’haurien d’haver inventat. Et trobarem a faltar. Estic segur que allà on ara has anat t’has retrobat  amb en Santi i que tots dos us heu posat molt contents i que estareu junts per tota la eternitat. Dóna-l’hi records de part nostre. A veure si alguna nit ens saludes a través de les estrelles. Gràcies per haver existit. Gràcies.

JOSEP CUARTERO

15-07-14