SORTIDA CULTURAL A MADRID

SORTIDA CULTURAL A MADRID.

El passat mes de desembre un grup d'usuaris del Centre de Dia de Salut Mental del Girones i Pla de l'Estany acompanyats de dos monitors varen anar de sortida cultural a Madrid.

 El viatge va començar a l’estació de l’ AVE de Girona a on vàrem agafar aquest tren que ens portaria de Girona a Madrid en menys de quatre hores. Vam sortir a les nou del matí i al migdia arribàvem a Madrid. Va ser un viatge molt amè i entretingut i el tren va passar davant uns paisatges molt bonics que jo personalment no havia vist mai. L’AVE era per una altra banda molt ràpid i confortable El passat mes de desembre un grup d'usuaris del Centre de Dia de Salut.

Un cop arribats a Madrid ens vàrem dirigir a l’hotel que estava al costat del Palacio Real també anomenat Palacio de Oriente i molt a prop del centre històric de la capital del país. Jo vaig quedar gratament impressionat de la gran meravella arquitectònica del Palacio Real, l’edifici neoclàssic de Madrid més important del segle XVIII. Després d’instal·lar-nos al hotel vàrem anar a dinar a un restaurant del costat que també tenia servei de xarcuteria d’embotits típics de Madrid. Entre que el menjar era bo i teníem gana vàrem menjar be i vam quedar ben satisfets. Tot seguit vàrem començar a descobrir la villa de Madrid començant a passejar per la famosa Plaza de Oriente davant del Palacio Real que no vam poder visitar ja que estava tancat al públic degut a una recepció oficial estant tot l’edifici vigilat per les Forces de Seguretat de l’Estat. En realitat no podríem visitar el palau cap dia ja que va estar tancat tota la setmana per temes privats ( recepcions, sopars oficials... ). ¡Llàstima!. Va ser com a Granada que vam haver de veure el Patio de los Leones de la Alhambra sense els lleons ja que els estaven restaurant. Després d’aquesta decepció ens dirigirem a la Catedral de la Almudena que es troba al costat del Palacio Real, en concret vàrem anar a la part de darrera de la catedral la més propera al palau ja que ens pensaven que allà hi havia l’entrada i a punt vam estar de tenir una altra decepció ja que dos persones ens van dir de manera equivocada que la catedral era tancada perquè s’estava celebrant un funeral per la duquessa d’Alba  morta poques setmanes abans quan en realitat es celebrava en un altre temple. Aclarit el malentès i veient que l’entrada era a la part de davant vàrem poder entrar a l’emblemàtica Catedral de la Almudena de Madrid, el lloc on es varen casar els actuals reis d’Espanya Felipe y Letizia. La catedral era molt bonica si be no ha sigut de les que m’ha agradat més

L’exterior era d’estil neoclàssic  i l’interior d’estil neogòtic i a l’altar hi havia la tomba de la reina Maria de las Mercedes la primera esposa del rei Alfons XII de Espanya que va morir molt jove essent la catedral dedicada al seu record i a la seva memòria, la construcció de la qual fou iniciada per el seu espòs que ja pensava que la catedral fos en honor de la seva difunta esposa i que les seves restes reposessin en ella un cop acabada com així va ser l’any 1999. Després de visitar la catedral vàrem anar a la Cripta de la Catedral a escassos metros del temple. La Cripta és molt més bonica que la catedral almenys en la meva opinió personal, i també en l’opinió de la senyora que cobrava les entrades que així ens ho va dir. A mi em va agradar molt. A part de la bellesa del seu estil arquitectònic a mi també em va agradar molt perquè aquell lloc era un lloc que s’enterrava gent, una espècie de cementiri i les persones que s’enterraven eren de l’aristocràcia o noblesa espanyola, jo que personalment soc molt aficionat a tot el que està relacionat amb la noblesa o reialesa i m’agrada veure tombes de persones il·lustres em va agradar i fascinar molt. Les tombes estaven totes plenes de títols nobiliaris, es pot dir que mai havia vist tants títols nobiliaris en quantitat i junts encara que soni una mica irònic i tètric. A més hi havia un ambient molt espiritual en que es tocava música sacra de fons de relaxació. Crec personalment que quan ets mort ets mort igual reposis a on reposis però en vida et pot alegrar saber que el lloc on reposaràs en la mort pot ser millor que un altre com és el cas d’aquesta cripta.

Tot seguit ens dirigirem cap al centre històric de Madrid: el Madrid dels Austries, vàrem començar entrant per la zona comercial per carrers plens de botigues hi vam arribar a l’emblemàtica Plaza Mayor en la que hi havia les tradicionals parades de Nadal. Seguidament ens dirigirem cap a la Puerta del Sol en ple centre de Madrid. Molts dels meus companys vàrem aprofitar per comprar loteria de nadal de l’emblemàtica administració de loteria “ Manolita “ havent de fer cua durant una bona estona. Jo vaig aprofitar per anar a fer un tomb per El Corte Ingles i la Casa del Libro. Un altre cop tots junts vàrem anar a un bar a prendre alguna cosa i després vàrem tornar a l’hotel i vàrem passar per el carrer Fuencarral que està ple de botigues. Un cop a l’hotel vàrem sopar i ens vàrem anar a dormir finalitzant la primera jornada d’aquell meravellós viatge.

El segon dia vàrem anar al Museu del Prado on hi ha les els quadres més importants de la història de l’art espanyol com “ Las Meninas “ de Velazquez, “ La Maja desnuda “ de Goya y “ La Família de Carlos IV “ també de Goya entre molts altres quadres. També hi havia quadres de pintors estrangers com “ La Família de Felipe V “ del pintor holandes Van Loo. El que em va agradar més van ser els quadres dels pintors paisatgístics del segle XVIII. El museu es molt gran i molt bonic, a mi personalment em va agradar molt. Al sortir del Prado vaig veure l’emblemàtica catedral de Los Jerónimos que està quasi al costat del museu. Tot seguit començarem a fer una llarga caminada; vàrem anar al Parque del Retiro que està molt a prop del museu. Un cop al parc aniríem  a veure el Palacio de Cristal per arribar-nos després al llac que es on hi ha les barques i també els bars amb les seves terrasses i anar seguidament a la sortida que va parar a l’emblemàtica Puerta de Alcala. Un cop allà ens dirigiríem al casc històric de Madrid i vam acabar el nostre recorregut molt cansats però també molt contents dinant en un dels restaurants de la Plaza Mayor. Un cop acabats de dinar ens vàrem anar a l’hotel a descansar, uns tota la tarda com jo que estava molt cansat i uns altres una estona. Els que només descansaren una estona varen anar a passejar a un centre comercial proper, el centre comercial de l’estació de metro de Monasterios. Després ens reunirem tots a l’hotel per a sopar i vàrem donar per finalitzat el segon dia d’aquell meravellós viatge que va ser molt divertit però també molt cansat, el més cansat de tots.

El dimecres o sia el tercer dia vàrem anar a l’emblemàtic barri de Chueca, el barri bohemi de Madrid. És el barri dels artistes i també el barri  gai de Madrid. Va ser el centre de l’emblemàtic moviment artístic i bohemi dels anys vuitanta anomenat “ la Movida madrilenya “. Esta ple d’establiments ( botigues, bars... )  destinades al consumidor homosexual que tenen l’emblemàtic arc de sant Marti el símbol dels col·lectiu gai. També hi ha establiments que no són d’ambient com  bars, en un d’aquests vam anar a prendre i jo finalment vaig prendre el típic “ chocolate con porras “ de Madrid. Tot seguit després d’abandonar el barri de Chueca vàrem anar a veure el Congreso de los Diputados amb les seves emblemàtiques figures de lleons que té a fora. Estava tancat però el vam poder veure per fora. El Congreso de los Diputados es la seu del poder legislatiu, un dels tres 

poders que regeixen i estructuren  l’estat espanyol; al congres es debaten i s’aproven moltes lleis molt importants i bàsiques per a l’estat i el seu desenvolupament en tots els àmbits. Tot seguit vàrem anar cap al Madrid dels Austries on molt a prop de la Plaza Mayor vàrem dinar en un bar menjant el típic “bocadillo de calamares” de Madrid que estava molt bo. Acabats de dinar vàrem  anar a “ prendre un cafè “ en un bar que hi ha en dels carrers de darrera la Plaza Mayor. Alguns com jo mateix vam aprofitar per comprar dolços típics madrilenys en una pastisseria que hi havia al davant. Després de tot això vàrem tornar a l’hotel i com el dia abans vàrem anar a descansar. Uns hi vam estar més estona i uns altres menys. Els qui van estar menys estona descansant van anar a veure el riu Manzanares que està a prop de l’hotel, jo personalment que vaig estar més estona descansant vaig anar a passejar al centre comercial de l’estació Monasterios, el centre comercial que la majoria dels meus companys havien visitat el dia anterior. A mi personalment aquell centre em va fer pensar amb l’Espai Gironès. Passada la tarda ens reunirem per a sopar i després uns quants ens dirigirem acompanyats per una monitora, la Rosa a un ” tablao flamenco “ i tots ens ho vàrem passar molt be i vam gaudir molt del ball, el cant i la música. A mi personalment m’agrada molt el flamenc i m’ho vaig passar molt be i fins i tot vaig tirar alabançes a les balladores des de el  lloc on estava assentat. Acabada aquesta inoblidable estona vàrem tornar a l’hotel i vàrem acabar la tercera jornada d’aquest meravellós viatge.

Al dia següent, dijous vam arribar al quart i últim dia del viatge. Vàrem intentar una altra vegada visitar el Palacio Real però va ser infructuós perquè com ja he dit abans el palau va estar tancat al públic tota la setmana perquè es celebraven actes oficials. Vam poder anar, això sí, a la cafeteria en la que hi havia molta gent, fins i tot gent treballadora que estava fent el cafè durant el seu descans matinal. Vaig trobar curiós i fins i tot em va fer gràcia que molts treballadors anessin a fer el cafè al Palacio Real i més quan no fa ni cent anys que encara residia amb tota la seva opulència la família reial espanyola: el rei Alfons XIII d’Espanya de la dinastia dels Borbons i la seva família. També ho vaig trobar una cosa positiva i que era senyal de que el món i Espanya havien evolucionat al segle XX.  ja que un palau d’aquestes característiques abans restringit a l’ús i acomodo personal i privat d’una família només per ser la família que era, ara era accessible a tothom. A mi em va agradar molt anar a la cafeteria del Palacio Real i en certa forma vaig pensar en to de “guasa”: (podràs presumir d’haver anat a fer un cafè al Palacio Real). Tot seguit vàrem anar a la botiga de records, hi havia moltes coses relacionades amb els Borbons espanyols inclús llibres sobre ells, als que jo soc tan aficionat. Al sortir del Palacio Real vàrem anar als famosos i emblemàtics Jardines del Campo del Moro que estan molt a prop del palau i que igual que ell estava tancat en aquest cas per obres. Fou per aquest motiu que vàrem anar als Jardins de Sabatini situats al costat dret del Palacio Real. Aquests jardins si be no són tant famosos com els del Campo del Moro i més aviat són petits estan plens de bellesa i són molt bonics. Personalment em van agradar molt. S’anomenen Jardins de Sabatini ja que abans d’haver-hi els jardins hi havia hagut unes corredisses fetes per l’arquitecte italià Francesco Sabatini establert a Espanya durant el regnat de Carles III que va ser el seu mecenes; d’aquí el seu nom. Seguidament vàrem anar a dinar i tot seguit vàrem anar a buscar les maletes a l’hotel i vàrem començar a empendre el camí de tornarda cap a Girona. Amb metro vam anar a l’estació de Atocha i a les quatre de la tarda vam sortir amb l’AVE en direcció a Girona on arribaríem cap a dos quarts de vuit del vespre havent quedat tots molt satisfets de la sortida. Va ser un viatge cansat però a la vegada molt divertit, amè, interessant, instructiu i fructífer tant per als usuaris com per als monitors. Per a tots va esser una experiència inoblidable digna de repetir-se.