VIVENCIA,     Como `NACE´ esta `IDEA´, del  ---=Centre de Rehabilitación Psicosocial del Gironés i Pla de l’Estany=---

.__El CENTRE__ “ SE ESPABILA”  en  “BUSCAR y ENCONTRAR la IDEA y DESARROLLARLA” , para la  `-ACTUAL edición del 2015´-   “concurso VI”  -D’ESPOTS PUBLICITARIS D’OBERTAMENT-.

Empezamos a reunirnos un grupo d’usuarios formando el grupo básico y a partir de ahí, surgió “la pluja d’ideas” con el inicio hacia las diferentes etapas que se plantean para presentar al VI concurso d’espots publicitarios d’Obertament.

 

Primeramente, salió el  --- “concepto-definición”--- de la  *Buena Música*   ---& con armonía y melodía &---  para trabajarla  en el video concurso de la VI edició d’Espots Publicitaris de Obertament.

Y  en definitiva  -se decidió-  por  –desarrollar-    “el video hace referente a un  Servidor que escribe este escrito.

Que trata de la argumentación  de las aspiraciones que tiene `- froi-´ (Froilán).

Se trata del `Hobby ´ de –-escribir---  un libro.

Y encontrar la  --“mitja  taronje”--.

Mencionando que tengo 60 años y que que hace 40 tengo una enfermedad mental, ---“me siento capaz de conseguirlo”.

 

SORTIDA D’ESTIU A PEÑISCOLA

La passada setmana, entre el dilluns 15 de juny i el divendres 19 de juny un grup d’usuaris del Centre de Dia acompanyats de quatre monitors vàrem anar de sortida d’estiu al poble turístic de Peníscola a la província de Castelló de la Plana, – es el tercer poble de la província venint de Catalunya - , a la Comunitat Valenciana a la Costa dels Tarongers.

Vam sortir dilluns al matí de Girona a la plaça Poeta Marquina ( Bar Núria ) amb autocar i després de passar per Salt a recollir els usuaris de Salt ens vàrem dirigir cap al nostre destí que primerament no era Peñiscola sinó Morella molt més a l’interior, al Maestrat molt a prop de la frontera de la província de Terol a l’Aragó. Morella igual que Peñiscola és un dels pobles més bonics d’España on teníem previst dinar en un restaurant i fer-hi una visita. Morella queda molt lluny i molt aïllat, i s’ha d’anar per una carretera de moltes corbes en el que a partir d’un tram no hi ha absolutament res, ni cap poble ni cap casa.

També va ser a partir d’un tram que va començar a ploure i al arribar a Morella pedregava fort. És a partir d’un punt on comença a veure´s per el camí alguna casa de pagès, ramats d’ovelles; en definitiva senyals de vida que a mesura que et vas acostant al poble van augmentant. Finalment es veu la bella vista panoràmica del poble de Morella emmurallat i d’amunt d’un turó. Baix del turó hi ha la part nova del poble. Nosaltres ens dirigirem a dalt, a la part vella, a la vila medieval, al casc antic de Morella. Enmig de fortes pedregades l’autocar va aparcar davant un cobert quasi al costat de l’entrada principal del poble a la muralla i tot seguit vàrem anar a corre-cuita esquivant la pluja i les pedregades com vam poder a dinar al poble. Després de dinar vàrem anar a donar un tomb per veure el poble malgrat la pluja, es pot dir que va ser una visita passada per aigua. Malgrat la climatologia adversa vam l’excursió gaudir de per la vila de Morella, un poble típic medieval, pintoresc, molt bonic i que amb raó mereix el qualificatiu d’estar a l’associació dels “ Pobles més bonics d’España “, un poble en el que sembla que s’ha parat el temps i del que tothom, jo inclòs, va quedar encantat. Al estar dalt d’un turo fa pujada i a dalt de tot hi ha un mirador amb una esplèndida, bonica i bella vista panoràmica del Maestrat. Malgrat tot la visita va quedar enterbolida per la pluja però així és el temps que no és tria. Després de deixar el mirador vàrem iniciar la baixada i vam tornar al aparcament a agafar l’autocar per anar cap al nostre destí final: Peñiscola.  

Al cap d’una bona estona d’haver agafat l’autocar i quan ja havia acabat de ploure vam arribar al poble costaner de Peñiscola, un bonic poble del litoral de la província de Castelló de la Plana, de la Costa dels Tarongers; igual que Morella un dels pobles més bonics d’España, i que com aquest mereix amb raó el qualificatiu d’estar a l’associació dels “ Pobles més bonics d’España” i molt més turístic i conegut que Morella. Arribats a Peñiscola ens vam instal·lar a l’hotel que estava molt bé ja que era un aparhotel, o sia com una espècie de mini apartament amb una mini sala d’estar-menjador i mini cuina, un dormitori amb dos llits i dos lavabos. Com ja estava estipulat vam dormir tots per parelles. Després d’estar instal·lats vam anar a donar un tomb per els voltants per situar-nos i tot seguit vam anar a sopar a l’hotel que com tots els dies i tots els àpats seria bufet lliure, el menjar va ser molt bo i abundant. Després de sopar vam anar a prendre quelcom a un bar proper i seguidament vam anar a dormir finalitzant satisfets el primer dia del viatge.

El segon dia també va ser una jornada molt bonica. Vam agafar un tren turístic reservat per a nosaltres i vam anar a fer un recorregut amb vistes panoràmiques per el poble i els voltants. Vam veure el casc antic del poble, la vila vella situada en una península amb les seves emblemàtiques cases blanques i el seu més emblemàtic castell, que es pot dir amb tota la raó que és l’emblema de Peñiscola; un castell ple de història, el castell on es va refugiar i on va morir molt vell el papa d’origen aragonès, - antipapa en realitat –, Benet XIII, un cop va ser deposat per el Concili de Constança, conegut com el “ Papa Luna “ al pertànyer al llinatge aristocràtic aragonès dels Luna. Vam veure també els voltants dels poble on es veien esplèndides vistes panoràmiques de la vila vella des de diferents angles i també de la Costa dels Tarongers ( “Costa del Azahar” ), amb uns esplèndids i preciosos penya segats i un mar preciós; en definitiva una costa molt verge, pura i sobretot molt bonica. De tornada el tren ens deixaria al centre de Peñiscola a l’entrada del casc antic i aniríem a donar un tomb i a conèixer la vila vella. Jo ja hi havia estat una vegada però aquest cop vaig tenir oportunitat de veure-ho més bé i em va agradar i hi vaig gaudir-hi molt i vaig arribar a dalt de tot al castell. Després de la visita a la vila vella vam tornar a peu a l’hotel per a dinar, i després jo i el meu company cansats vam anar a l’habitació i ens hi vam quedar tota la tarda “fent panxing” al llit, que per alguna cosa estàvem de vacances. A l’hora de sopar vam anar a sopar, i després al contrari que la majoria del grup que va sortir a “fer el toc” vam tornar a l’habitació on jo vaig poder mirar una de les series de TV que no em perdo mai i que m’agrada molt: “El Príncipe” que estava en un punt molt interessant, i que una de les monitores la Rosa també va anar a mirar ja que tampoc se la perd mai. I així es va acabar la segona jornada d’aquest meravellós viatge.

Al dia següent jo tindria permís dels monitors per anar a Valencia per el meu compte, es pot dir que va ser un dia que vaig viatjar per lliure. Amb el grup va manar a veure el poble del costat de Peñiscola, el poble de Benicarló on hi havia mercat, i on el grup també aprofitaria per fer-hi una passejada. És al anar a Benicarló que jo aprofitaria per anar a Valencia ja que aquest poble te estació de tren i hi passa la línia de tren que va a Valencia. L’autobús ens va deixar a la plaça a on es feia el mercat al centre de Benicarló i jo vaig agafar un taxi perquè em portes a l’estació ja que aquesta al estar als afores del poble quedava una mica lluny. Un cop allà i després de comprar els bitllets i d’esperar-me el temps pertinent vaig agafar el tren cap a Valencia, la capital autonòmica de la Comunitat Valenciana, una de les dos capitals d’Espanya durant la Guerra Civil Espanyola al ser la capital de la zona republicana degut a la circumstància de que el que govern de la 2ª República va traslladar la capitalitat de Madrid a Valencia per raons de seguretat. Al anar amb Talgo no vaig tardar gaire estona en arribar a Valencia, a la seva emblemàtica estació, l’Estació del Nord en ple centre de la ciutat. El primer que vaig fer es anar a dinar, que ja era l’hora i que per tant ja tocava. Tot seguit em vaig dedicar a visitar els monuments més turístics, bonics i emblemàtics del centre de la ciutat: vaig passar per l’Ajuntament que a davant té l’edifici de Correus de la ciutat. Vaig anar a visitar la Llotja de la Seda de la ciutat que es Patrimoni Mundial de la Humanitat per l’UNESCO des de l’any 1996. La llotja és un edifici preciós d’arquitectura gòtica flamígera (gòtic tardi) construïda a finals del segle XV i principis del segle XVI. Va funcionar entre mitjans del segle XVI  i finals del segle XVIII com al lloc on es fabricava la seda a Valencia, cal tenir en compte que en aquells temps  l’industria sedera era l’industria més potent de la ciutat de Valencia. Després de deixar de ser un lloc d’indústria sedera continuaria durant uns temps essent un lloc dedicat a les activitats  mercantils fins que es convertiria en museu. Després de deixar la Llotja em vaig dirigir al Mercat Central que està a davant. És un mercat cobert i si bé no té els productes exòtics del Mercat de La Boqueria de Barcelona és molt més gran: és el segon mercat cobert més gran d’Europa després del de Bilbao però és el que té la superfície o planta més gran del continent ja que el de Bilbao és gran perquè té més d’un pis o planta.

 Al sortir del mercat em vaig dirigir cap a la Catedral de la ciutat, la Catedral de Santa Maria dels Desemparats amb la seva emblemàtica torre del “Micalet”, llàstima que era tancada i només la vaig poder veure per fora. La basílica al ser construïda en un llarg espai de temps (s.XIII-s.XVIII) es una combinació de diferents estils: predomina l’estil gòtic mediterrani però també hi ha elements de l’estil romànic, del gòtic francès del renaixentista, del barroc i del neoclàssic. Vaig passar per l’emblemàtica Porta dels Apòstols on cada dijous a les 12:00 del migdia –excepte festius que es reuneix el dimecres- es reuneix el famós Tribunal de les Aigües, un  tribunal consuetudinari format per nou jutges que cada un representa una de les nou Comunitats de Regants de Comunitats de Valencia jutgen, fan sentencia i per tant solucionen conflictes que tenen a veure amb l’aigua de l’horta valenciana. Són judicis orals, ràpids i íntegrament en valencià. Són tota una institució a Valencia i a la seva comunitat i són Patrimoni Immaterial de la Humanitat des de l’any 2009. Seguidament, i encara que tenia temps vaig tornar a l’estació sense presses i amb tranquil·litat podent agafar el tren de tornada ben aviat i sense cap tipus de problema, els problemes com ara veureu vindrien després.

Poca estona després d’haver arrancat el tren per tornar cap a Benicarló sortint de Valencia però encara a la perifèria de la ciutat sobtadament se’n va anar la llum i el tren és va parar. Evidentment els passatgers ens vam alarmar, a més les portes i les finestres estaven ben tancades, no es podien obrir i si s’havia de sortir incloent per una causa extrema de moment no és podia. A més l’aire condicionat també havia marxat i amb les portes tancades encara feia més calor, molta calor. Finalment va venir el revisor del tren que ens va dir de que hi havia hagut una falta de tensió cosa que evidentment feia que no hi hagués llum i que per tant tots els trens de la zona no poguessin circular. En definitiva, un desastre. Després el revisor ens diria que la pèrdua de tensió es devia a que havien robat el cable d’alta tensió i que això havia paralitzat fins que ho arreglessin la línia ferroviària de la zona. Ens va tranquil·litzar en el sentit de que ens va dir de que no hi havia perill de res, de que ho estaven arreglant i que si es tardava molt a solucionar-ho se’ns posaria a la nostra disposició un tren dièsel i que per accedir-hi – estàvem al mig d’una via – ens posarien una rampa, i a més de que farien venir uns tècnics a obrir les portes per el tema de la calor si bé per seguretat ningú podia sortir. Cal dir que vam estar una hora ben bona parats i quant ja ens acabaven de dir que ens evacuàvem la llum va tornar i vam poder continuar el viatge al mateix tren sense cap més interrupció i amb tota normalitat, això si amb molt de retard. Jo finalment vaig poder localitzar als monitors del Centre de Dia que abans al ser a la platja tenien el mòbil apagat i que al saber que tot estava arreglat ja es van quedar tranquils i a casa que al haver-li’ls trucat abans ja ho sabien i que sense haver-se alarma’t perquè tampoc havia passat cap catàstrofe també van quedar tranquils. Al arribar a Benicarló vaig agafar un taxi que em va portar cap a l’hotel a Peñiscola on recordaria l’anècdota de forma divertida amb els companys i monitors. Tot seguit vam sopar i jo i en Toni vam anar a l’habitació i jo miraria un dels capítols d’una de les meves series preferides “Sin Identidad” que està en els seus últims capítols i està més interessant que mai i després m’aniria a dormir posant fi a la tercera jornada del viatge, una jornada que va ser molt moguda, intensa i agitada.

Al dia següent, el quart dia vàrem anar tots a la platja incloent els que com jo no som de platja. Primer vaig anar a caminar per la platja per la riba del mar un bon tros fins quasi arribar a la vila vella i quasi acabar la platja quilomètrica de la part nova de Peñiscola. M’ho vaig passar bé perquè m’agrada caminar i després al tornar em vaig banyar. Entre que soc fredolic i era com he dit abans el primer bany de l’any em va costar posar-m’hi però finalment amb l’ajuda de la Rosa m’hi vaig posar i un cop a dins hi vaig estar molt bé. Després de la platja vàrem anar a dutxar-nos i tot seguit a dinar. A la tarda els usuaris que varen voler varen anar de compres amb els monitors al casc antic de Peñiscola ja que era l’últim dia; jo i en Toni fidels a la nostra costum de que les tardes fossin el més relaxades possibles ens vàrem quedar a la habitació i només vàrem sortir a fer alguna petita compra per els voltants de l’hotel. Al vespre després de sopar a causa de que era l’última nit que estàvem a Peñiscola i que el dia següent ja marxàvem i tornàvem cap a Girona i s’acabava el viatge, en definitiva per fer el comiat vàrem anar tots a prendre un refresc, escoltar música i fins i tot ballar a la terrassa del bar de l’hotel on dos animadors posant música i cançons d’estiu animaven molt l’ambient. Inclús jo que no soc ballador animat per la Rosa em vaig animar a ballar. Acabada la festa ens vam anar a dormir finalitzant el quart dia del viatge i l’últim complert a Peñiscola.

Al dia següent després d’esmorzar i de fer les maletes vàrem agafar l’autocar i iniciar el camí de tornada a Girona amb parada a Sant Carles de la Ràpita ja a Catalunya. Sant Carles de la Ràpita és un poble amb mar molt bonic amb una activitat pesquera i musclera molt important situat molt a prop de la part meridional del Delta de l’Ebre. Arribats a Sant Carles de la Ràpita vàrem agafar una barcassa tipus “golondrina” que ens portaria a fer una excursió per els voltants veient el mar i aquella zona costanera veient així el barri marítim d’Alcanar –l’últim poble de Catalunya o el primer segons t’ho miris- Les Cases d’Alcanar.

Tot seguit la barcassa ens portaria a una musclera on l’amo ens explicaria tot el procés de recollida i elaboració dels musclos i ostres i ens convidarien després a fer una degustació com ja estava previst tant de musclos com de ostres, no cal dir que tots els productes estaven boníssims. Acabada la degustació tornaríem a terra, al poble on agafaríem l’autocar que ens portaria al restaurant “Ca la Nuri” a l’entrada del Delta de l’Ebre i on essent mereixedor de la seva fama vàrem menjar un arròs negre boníssim. Acabat el dinat tornaríem a agafar l’autocar i aquesta vegada per tornar ja definitivament cap a Girona on arribaríem cap a les set de la tarda acabant un viatge en que tothom em va quedar molt content en tots els sentits i que va ser molt divertit, amè i fructífer per a tots.

JOSEP CUARTERO

04-08-2015