En record d'en Josep Maria Sanabras

El passat 23 d’abril, dia de Sant Jordi el nostre estimat amic i company Josep Maria Sanabras, “en Sani” ens va dir adéu després d’una malaltia cruel, sobtada i ràpida a la prematura edat  de 59 anys.

Què podem dir d’en Josep Maria? Era una bona persona, una molt bona persona; per a mi i crec que per molts dels que l’han conegut una de les millors que han passat per el centre de dia. En el meu cas, i crec que en molts d’altres era no només un company, un gran i bon company sinó un amic, un gran i bon amic. En ell si que es pot aplicar aquella dita que diu que sempre són els més bons els que es moren aviat i de pressa, potser perquè allà on jo crec que van també els volen per la seva bondat i generositat, coses de les que en Josep Maria n’estava ple. La seva gran qualitat humana es demostrava en moltes coses. Tot i que no li sobraven els diners sempre estava a punt per donar i donava: disposava de dos paquets de cigarrets i un sempre el repartia amb els companys que també fumaven. I jo havia vist que si veia alguna persona demanant caritat sempre, si en tenia, els hi donava algunes monedes igual que també participava a ONGS. I malgrat ser tan generós –i això es una cosa típica de la gent generosa- mai volia que el convidessin; encara recordo aquella vegada a Portbou que et vaig intentar pagar un cafè i tu et vas inventar una excusa perquè em tornessin els diners i que no el pagues, i així va ser. El fet de no poder-te convidar és una cosa que m’haurà quedat pendent i espero quant ens tornem a trobar –si en el lloc que has anat es pot fer- poder-te convidar. I el més important, no només donaves coses materials sinó també molt d’amor i bondat coses que n’estaves ple. Eres una persona molt altruista, sempre et posaves a favor del més dèbil. Jo mateix ho havia vist amb persones amb moltes dificultats que venien al centre. I també estaves sempre a punt d’ajudar als companys en els seus moments baixos. En aquests moments se m’acumulen tants records: el cap d’any que vam passar plegats, quan vam dormir a la mateixa habitació a Puigcerdà i a Menorca, quan em vas venir a veure a la clínica quan m’havien operat de la trencadura del braç, quant em vas donar suport en els moments previs del meu ingrés a l’hospital psiquiàtric, i tantes i tantes coses que no acabaria mai. I també en relació amb altres usuaris i també els professionals del centre. Eres una persona excepcional que et feies estimar. A mi personalment -i crec que a tots els que t’han conegut- ens has donat una lliçó de com ha d’esser una persona de veritat. També eres una persona molt culta i intel·ligent, es notava que eres un home que tenia estudis. Eres també una persona molt educada, eres un senyor, el que es diu “tot un senyor”.

Per últim et vull donar les gràcies per tot el que m’has donat, la teva companyia, la teva amistat, la teva bondat i la teva estima... Mentre un dels que t’hem conegut i estimat hi sigui estaràs en els nostres records i en els nostres cors. I quan això falti, en aquest món continuaràs perdurant per sempre per la petjada de la existència i també la de la teva bondat i generositat, I crec fermament que la teva prolongació, ànima o energia… estant en un lloc millor sia un altre món, una altra realitat, una altra dimensió o un altre univers… I espero que algun dia ens tornarem a trobar perquè no nomes ho crec sinó que em nego a descansar de tu i a dir-te adéu per sempre. Per això mateix em nego a dir-te un adéu per sempre sino que et dic un “a reveure” i gracies per tot.

A reveure!!! i gràcies per tot de part meva i de tot el centre.

A reveure, Josep Maria!!!

JOSEP CUARTERO

14-05-2019