Nova teràpia amb gossos per a persones amb malaltia mental

Una teràpia assistida amb gossos millora actituds de la personalitat, el control d'impulsos i l'acceptació de la frustració en persones amb malaltia mental greu.

Ser pacient mental no és tasca fàcil i menys encara si es pateix un trastorn mental sever. Una teràpia assistida amb gossos, pionera en aquest tipus de pacients, pot ajudar de manera notable a millorar l’autoestima, així com el control d’impulsos i la tolerància a la frustració, entre altres aspectes de vital importància en aquesta etapa.

La primera gran crisi de l’ésser humà es registra en l’adolescència, segons els experts. De fet, la paraula adolescent prové d’emmalaltir , ja que en aquesta etapa s’acusen moltes manques de personalitat i tenen lloc diversos canvis en el cervell. Aquest òrgan madura i no completa el seu desenvolupament fins a l’etapa adulta. La seva immaduresa explica que els adolescents tinguin un comportament més impulsiu i irracional .que els adults.Si a aquesta complicada època de la vida se li suma el patiment d’una malaltia mental, aquesta primera crisi resulta encara més greu i difícil de superar.

En pacients esquizofrènics, s’havia comprovat que la teràpia assistida amb gossos i gats millora la comunicació i la realització de tasques quotidianes (com la higiene), la mobilitat, el benestar general i la socialització.

En el meu cas, porto 7 anys sense sortir de casa i tota la medicació que m'han donat aixi com l'ajuda de diferents agents socials i mentals, no em va servir de gaire res.

Tot va canviar quan vaig adoptar un gosset de dos mesos, i al principi em va costar adaptar-m'hi.

Havia de sortir 3 o 4 vegades al dia perque el gos fes les seves necessitats,i tambe em vaig acostumar a passejarlo pels boscos propers a casa meva.

Els gossos tenen un sisé sentit, i senten totes les sensacions,plors,temors del seu propietari; o sigui que cada gos s'adapta al seu amo.

En el meu cas , em mirava els ulls i sabia tot el que em passava, i va començar a estar en contacte fisic, cosa que em donava molta pau interior.

Dormim junts i ell es posa sobre meu i aixi em controla la respiració, els batecs del cor, el moviment...

i sempre esta pendent del meu estat.

Al crèixer al costat d'una persona amb problemes de salut mental fa que els gossos s'adaptin al seu amo, a la seva enfermetat i a les seves dificultats.

Em fa companyia i sortir al carrer ara em fa menys por que fa un temps gracies a ell , que em dona seguretat i ajuda en cas de necessitat.

A dia d'avui l'estimo tant que no em puc imaginar un dia sense ell! quan no estic amb ell, em tornen a venir les pors, pensaments negatius i recluiment a casa.

Quan el tinc al costat em dona pau i serenitat, s'em dibuixa un somriure a  la cara i els ulls em brillen d'alegria mentre el miro com corra pels boscos, com juga amb les pedres,  com interactua amb altres gossos que també passegen amb els seus amos.

Recordo un temps, en el que vaig estar ingressat a la clínica i no tenia contacte amb l'exterior tret de les visites dels pares. Ells sabien que estar a prop del meu gos em feia sentir bé i m'omplia de felicitat, aixi que un cop a la setmana el meu pare venia amb en Jack ( el meu gos ) i al veurem em saltava a sobre i jugavem sobre la gespa.

Altres pacients s'hi acostaven per tocar-lo i abraçar-lo i semblava com si en Jack sapigués que aquella gent també tenien diverses dificultats mentals.

Des de llavors, els interns que estaven ingressats amb mi, esperaven amb ganes la proxima visita del meu gos, i quan sabien que venia tots l'esperaven amb les mans obertes,.

En jack m'ajudava a mi i també ho va fer amb la resta de malalts. Quan els veia jugar amb ell, vaig adonar-me que per a la gent que tenim problemes mentals, tenir l'ajuda d'un animal ens aporta una felicitat especial que no es troba en les persones.

M'agradaria que cada vegada més, s'introduissin animals per tal d'ajudar a persones malaltes o amb alguna discapacitat.

He descobert per experiència propia que no es necessiten tants medicaments, tants hospitals i tanta ajuda de professionals del sector...

El contacte amb animals desperten uns sentiments que tenim adormits;la tristesa es transforma en felicitat, els plors en somriures,l'aillament en companyia, i mai es cansen de jugar amb tu.

Crec que la terapia amb animals pot ajudar a molta gent a sortir del pou en que es troben, i es crea un vincle amb l'animal per sempre.