dijous, 18 de setembre del 2014

SORTIDA CULTURAL AL MUSEU THYSSEN DE SANT FELIU DE GUIXOLS

El passat dimecres dia 10, la vigília de la Diada, la festa nacional de Catalunya un grup d’usuaris del Centre de Dia acompanyats per els monitor anaren de sortida cultural a Sant Feliu de Guíxols al l’emplaçament cultural del Monestir al costat de l’església on cada any a l’estiu s’instal·la provisionalment el museu Thyssen que cada any es diferent ja que canvia els quadres i els pintors. Aquest any ja es la tercera edició.
Al arribar a Sant Feliu vam anar a fer un cafè al bar de la plaça on solem anar a Sant Feliu. Tot seguit vàrem anar cap al Monestir, o sia cap al museu. L’exposició ens va agradar molt, a mi personalment és l’any que m’ha agradat més i això que les dels altres anys també m’havien agradat molt. Em va agradar molt ja que era sobre una temàtica que a mi m’apassiona que es la dels paisatges, era de pintura paisatgística. També m’agradaven els quadres dels pintors que eren a l’exposició com els de en  Paul Gauguin del que m’agraden molt els seus paisatges de la Polinèsia i el seu estil postimpressionista.
Personalment a mi l’exposició em va agradar molt i als companys que els hi vaig preguntar també. Tothom estava molt content. Per tots va ser una experiència molt apassionant, amena, interessant i fructífera.
JOSEP CUARTERO
Espai Thyssen

v concurs de spots sobre salut mental

Us volen fer saber que el Centre  de Dia de Salut Mental del Gironès-Pla de l'Estany participarem en el V concurs d'espots publicitaris sobre salut mental que arrenca el mes octubre sota el lema "Dóna la cara per la salut mental".
http://www.concursespot.org/el-concurs/

dimarts, 29 de juliol del 2014

VIATGE D'ESTIU A LA MANGA DEL MAR MENOR



La passada setmana entre el dilluns dia 9 i el divendres dia 13 varem anar, com fem cada any el mes de juny de viatge d'estiu, aquest any varem anar a la zona de la Manga del Mar Menor a la provincia de Múrcia. Va ser un viatge una mica diferent dels altres ja que a diferencia dels altres que sempre hi anavem amb avió en aquest per raons de proximitat hi varem anar amb tren i l'últim tram amb autocar, cosa que a mi personalment em va agradar més ja que a l'hora d'embarcar són mitjans molt menys pesats que amb l'avió i en els que al contrari d'aquest pots disfrutar més ja que pots gaudir més de les vistes i dels paisatges.

Vam sortir dilluns cap a les vuit del matí de l'estació de Girona amb AVE cap a Barcelona on vam arribar al cap de mitja hora a l'estació de Sants on al cap d'una hora a dos quarts de deu varem sortir amb Talgo Euromed en direcció a Alacant. El viatge va ser llarg pero divertit al poder gaudir de les vistes i més per la meva part a partir de Valencia per avall al no haver-hi passat mai i ser la primera vegada que ho veia si be era era un paisatge molt sec, abrupte i inhospit. Després de més de quatre hores de viatge vàrem arribar a Alacant on ja ens esperava el l' autocar que ens portaria a La Manga via Elx. En el tren haviem dinat entrepans que ens hàviem emportat de casa ja que encara no podiem dinar a l'hotel. A Elx vam poder admirar els atractius túristics de la ciutat entre ells el seu famos palmeral al cim d'un trenet túristic. El palmeral d'Elx és el més gran d'Espanya i un dels més grans del món i es patrimoni mundial de la humànitat, a mi personalment em va agradar molt, el que em va agradar més de la ciutat ilicitana. Acabada la visita vàrem tornar a agafar l'autocar i vàrem iniciar l'etapa final del nostre llarg recorregut cap a La Manga del Mar Menor a on arribariem cap al vespre finalitzant el nostre viatge.

La Manga d'entrada em va agradar molt, es veia aigua per tots costats: per la dreta les aigues del mar Mediterrani que aquella hora eren d'un blau profund i fort i a l'esquerra les aigues de l'albufera del Mar Menor, l'albufera murciana; el Mar Menor és l'albufera i la Manga del Mar Menor és l'istme que esta entre les aigues, es a dir on estava el nostre hotel i per tant nosaltres. El nostre hotel, l'hotel Cavanna, era meravellos. Tenia quatre estrelles, una gran piscina en forma de caracola, un buffet lliure molt complert i variat, un gran menjador en que a un costat, - a on ens va tocar nosaltres - tenia unes precioses vistes a l'albufera bellesa que al vespre s'accentuava, Internet, unes habitacions magnifiques amb vistes al mar o a l'albufera, ball cada vespre i un servei magnific en tots els sentits. En definitiva tot el referent a l'hotel va ser perfecte, a mi a més em va toca una habitacío amb vistes al mar i vaig quedar encantat.

Un cop arribats, ens vam instal·lar i vam sopar i després cansats del viatge vam anar a dormir i al dia seguent vam anar amb tranport públic fins a Cartagena, aquell dia ja vam poder constatar que el transport public de la comunitat autonoma de Múrcia és molt dolent. A Cartagena ens arribariem fins al port passant per el centre i el casc antic de la ciutat que es la seva zona comercial. Es veu clarament que es una ciutat portuaria i militar naval. Al port els nostres companys varem anar a donar una volta amb una barcassa i a visitar al museu naval, jo vaig decidir acompanyar al meu company d'habitacio en Toni Contreras que volia quedar amb una seva tia que viu prop de Cartagena per veure-la pero al final no va poder ser i vam anar a donar un tomb per carrer més comercial de Cartagena La Calle Mayor. Després vam tornar a l'estació, ens vam retrobar amb els nostres companys i vam tornar a l'hotel, vam dinar i la tarda va ser lliure: jo i en Toni ens vam quedar descansant a l'habitació que per alguna cosa estavem de vacances. Tot seguit vam sopar, i després alguns entre ells jo ens vam quedar a veure el ball i fins i tot - en gran part obligat per els monitors - vaig ballar una mica. Un cop finalitzat el ball ens vam anar a dormir i vam donar per finalitzada la jornada.

Al dia següent iriem amb ferry per la Manga fins a un poble de l'altra costat de l'albufera, el poble de Santiago de la Ribera. Va ser un viatge molt bonic, era una hora de sol i les aigues del mar eren d'un blau clar i cristal·li. Arribats al poble vam anar a veure el seu mercat ja que era dimecres que es el dia del mercat setmanal del poble i es un mercat anomenat a la zona, i vam poder veure que la seva fama ho era en rao ja que era un mercat gran i molt complert i variat. Acabada la nostra jornada al poble tornàriem a embarcar amb el ferry i tornada a l'hotel cap a dinar. Després de dinar tindriem la tarda lliure en la que jo i en Toni ens dedicariem a descansar com l'anterior. Al vespre després de sopar jo iria una estona a Internet per després anar a dormir acabant aixi el dia. El dijous dia 12 vàrem anar a la platja, a la platja del mar Mediterrani es a dir de la del Mar Major, jo primer vaig caminar arran de l'aigua i després em vaig banyar i malgrat que era el primer bany de la temporada i que soc molt fredolic no em va costar gaire posar-m'hi ja que l'aigua no estava freda i la platja és molt plana siguent una experiencia inolvidable i saludable. A la tarde després de dinar vàrem anar a veure el Cabo de Palos i el poble del mateix nom. En el cap hi ha molta vista i com en a molts caps té un far, el poble em va agradar molt no m'ho pensava, va ser una grata sorpresa, la zona del port on hi havia bars en un dels quals ens vam parar a pendre em va encantar, em va donar la sensació de que que era una imatge treta d'una postal. Acabada la visita vam tornar a l'hotel, vam sopar i vam anar a dormir.

Finalment va arribar divendres dia 13 el dia de la tornada. Vam fer les maletes, vam esmorsar i a dos quarts de dotze vam agafar l'autocar que ens portaria cap a Alacant per desprès allà seguint el mateix recorregut que a l'anada però a l'inversa agafar el Talgo Euromed que ens portaria cap a Barcelona. Aixi ho vam fer i un cop arribats a Alacant i si be a l'hotel ens havien preparat un picnic per dinar com que el viatge era llarg vam dinar en un Pans Company de l'estació d'Alacant i després de dinar passades les tres varem agafar el tren cap a Barcelona a on vam arribar passades les set de la tarda tinguent el temps just per agafar l'AVE arribant a Girona a les vuit dela tarda donant per finalitzat el viatge que com tots els viatges del centre de dia va ser un viatge magnific, molt divertit, amè, entretingut però sobretot fructifer i enriquidor envers les relacions i la companyonia entre els usuaris i tambe entre els usuaris i els monitors.




JOSEP CUARTERO
 
18-06-2014

TOT RECORDANT FRANCESC VALERA


Després de les irreparables pèrdues de en Francesc Caparros i de en Julio Rodriguez hem de lamentar al centre una altra irreparable, sentida i sobtada pèrdua, la d’un altre usuari del Centre de Dia i també de Pisos en Francesc Valera que ens va deixar sobtadament el passat mes de juny, la setmana que la majoria dels usuaris del centre érem de viatge a La Manga del Mar Menor, i el centre estava tancat; motiu per el qual la seva mort en principi va passar desapercebuda, una mort discreta tal com va ser la seva vida. 
Quines coses puc dir d’en Francesc?  Em puc dic tantes que en unes ratlles no hi cabrien ni de bon tros, i encara no soc de les persones que el coneixien més i per tant em podrien escriure més. A manera de resum diré que era molt bona persona, que malgrat les seves múltiples dificultats, apart de la malaltia mental tenia un problema de sobrepès i diabetis, tenia una gran capacitat d’esforç i superació. Era molt amic dels seus amics, estava molt estretament unit a un seu amic i company de pis, en Santi Marquès. Sempre anaven junts, eren carn i ungla, eren com germans. La seva mort sobtada el va afectar molt però ell mai va perdre les seves ganes de lluitar i de viure la vida, la prova es que aquell mateix any se’n va anar a la sortida cultural de Bilbao. Aquí tenim una mostra del que he dit abans de la seva capacitat d’esforç i de superació. Era una persona excepcional que si no hagués existit l’haurien d’haver inventat. Et trobarem a faltar. Estic segur que allà on ara has anat t’has retrobat  amb en Santi i que tots dos us heu posat molt contents i que estareu junts per tota la eternitat. Dóna-l’hi records de part nostre. A veure si alguna nit ens saludes a través de les estrelles. Gràcies per haver existit. Gràcies.
JOSEP CUARTERO

15-07-14

dimecres, 28 de maig del 2014

SORTIDA CULTURAL AL CAIXA FORUM A L'EXPOSICIÓ DE LES MOMIES DE L'ÁNTIC EGIPTE


El passat divendres dia 16 un grup d'usuaris del Centre de Dia acompanyats per una monitora, la Roser Serrallonga vàrem anar al Caixa Forum a veure l'exposicio que hi havia sobre les momies de l'àntic Egipte i que tant hàviem sentit parlat. La visita va ser guiada i molt ben explicada. No només era de momies també hi havien altres objectes relacionats amb la cultura funeraria i de la mort d' Egipte com els anomenats  quatre vasos canopis que eren representats per els caps dels quatre fills del Déu Horus de l'Ántic Egipte en forma d'un cap de persona, un cap de falcó, un cap de chacal i un cap de babui. Aquests vasos eren molt importants ja que en ells es guardaven les visceres del difunt ( l'estómac, el fetge, els pulmons i els intestins ), cada viscera era guardada en un vas diferent. A l'exposició també hi havien figures de falcons i de gats que eren animals considerats sagrats a la civilització de l'Ántic Egipte i estan molt presents en la seva simbologia.. Al final al pis d'abaix vàrem veure una momia en el seu estat natural, era una momia embalsamada de veritat i per a mi i crec que per a tots va ser una mica impactant; al seu costat hi havien els seus sarcofags i parlo en plural perque se li posaven més d'un.  Despres d'això es va acabar l'esposició que va ser molt interessant, amena, entretinguda, instructiva i fins i tot una mica impactant.
JOSEP CUARTERO
21-05-2015

 



dimecres, 7 de maig del 2014

Ruta de la Mina del Nen Jesús: Sant Miquel ( Celrà )

Varem anar de Girona a Celrà amb tren i un cop allà vam caminar en direcció a la Font de les Escales, vam travessar la Riera de Mas Valls i vam passar per davant de la font de'n Burré. Tot seguit vam caminar per un caminet ple d'arbres, pollancres, castanyers...Vam seguir caminant una estona més i vam arribar a les mines. Després vam continuar caminat cap amunt i arribarem fins al punt de Sant Miquel i a partir d'aquí varem iniciar la caminada de tornada cap al poble de Celrà i un cop allà en tren cap a Girona.. L'excursió ens ha agradat molt encara que ha fet una mica de calor. Ens ho hem passat molt be i ara fins a fer-ne i gaudir-ne una altre. 30-04-2014

dimecres, 16 d’abril del 2014

EN RECORD DE JULIO RODRIGUEZ

La setmana passada quan no feia ni dos mesos de la trista pèrdua del nostre company Francesc Caparrós,  hem hagut de lamentar una altra  irreparable, prematura, sobtada i trista  pèrdua en la persona d'en Julio Rodríguez, un càncer fulminant de pulmó ha acabat amb la seva vida en un mes, ha sigut tan ràpid, fulminant i imprevisible que s'ha mort sense que ell hagi tingut temps de reaccionar davant la malaltia. Personalment no puc dir gaires coses sobre en Julio, no el coneixia gaire, no havíem coincidit molt apart de que era una persona molt tancada, reservada i callada amb una personalitat que es prestava a que el coneguessis poc. De totes formes puc dir que era d'aquestes persones que encara que semblessin que no s'adonaven gaire compte de les coses era dels que estaven més al cas de tot, cosa que ja sol passar amb aquest tipus de persones que no diuen mai gaire res. Moltes vegades semblava que no hi era  i hi era com aquella pluja que va caiguen sense fer fressa o com aquelles persones grises que sembla que no veuen res i veuen més que tothom. Per a mi aquestes persones són les més llestes i ell era una d'aquestes persones, per a mi era un home llest. Era per tant també molt observador, a vegades se't quedava observant callat i semblava que t'endevinava el pensament. Com ja he dit era una persona callada i tancada per això vaig valorar molt una vegada que em va preguntat com estava el dia següent d'haver-me trobat jo molt malament i ansiós en una mala temporada que estava jo passant. Em consta que li agradava molt anar a pescar, una vegada me'l vaig trobar pescant al port de Sant Feliu de Guíxols al qual jo hi anava a passejar. Malgrat ser un home solitari i no tenir família pròpia crec que estava molt unit als seus germans, com vam anar a Sevilla es va trobar amb un seu germà que feia molt de temps que no veia, el va conèixer de seguida i es va posar molt content i ara quan s'ha mort vaig veure que els seus germans l'hi havien posat una esquela al diari El Punt. Esperem que des de el cel ens continuïs observant i que alguna nit en alguna estrella ens sentim observats per tu i t'hi veiem reflectit en ell.
 Et trobem i et trobarem a faltar. No t'oblidarem mai. Gracies per haver existit. Gracies.
JOSEP CUARTERO
02-04-2014