dilluns, 8 de juliol del 2019

Avançant amb el projecte de l'hort


Els companys del Servei de Rehabilitació que se’n cuiden l’hort, situat a les hortes de Salt, van avançant en el seu treball amb els tomàquets, cebes, carxofes, cogombres, enciams, albergínies, pebrots de Padrón, i altres hortalisses de la temporada d’estiu. L'esforç dona els seus resultats...



dilluns, 1 de juliol del 2019

Viatge d'estiu a Coma-ruga i Tarragona

Vam sortir de l’estació de bus de Girona el passat dilluns 17 de juny del 2019 a les 9 del matí, en direcció a Coma-ruga, un dels tres barris marítims de la població del Vendrell, i a Tarragona ciutat. Després de recollir uns companys al parc hospitalari Martí i Julià, vam començar un viatge que va transcorre plàcidament, amb converses i rialles entre companys i monitors, i amb un petit descans enmig del trajecte. Primer vam deixar un grup a Coma-ruga, barri al costat del qual hi ha el de Sant Salvador, que és on hi ha la Vil·la Museu Pau Casals, situada davant del passeig marítim, i que els companys van poder visitar al llarg del dies. Després, la resta de companys vam fer camí cap a Tarragona, que actualment compte amb una població de 130.000 i escaig habitants i que és la capital de la província. 

Com un dels punts estratègics de l’Imperi romà en la seva conquesta del que anomenarien Hispània, Tarragona (antigament, Tàrraco) està plena de restes arquitectòniques i arqueològiques (van ser anomenades Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l’any 2000) que es poden visitar i de infraestructures que encara conserven el seu nom, com és el cas de la Via Augusta, que és el nom del carrer on estava situat l’hotel on ens vam allotjar quan vam arribar el dilluns al migdia. Per la tarda, alguns vam anar a visitar la platja de l’Arrabassada i, al vespre, vam anar a sopar entaulats pels carrers de la ciutat. 

L’Ampolla va ser el destí del dimarts, on, després d’agafar el tren fins al poble, vam anar de visita a les muscleres amb barca, i ens van explicar com funciona un viver de musclos i ostres. Després de dinar un arròs deliciós al poble, uns van anar la platja, d’altres van voltar amb bicicleta i d’altres vam anar fins al Mirador de la Bassa de les Olles, que està a tocar del Delta de l’Ebre.

L’endemà al matí, dimecres, vam anar a fer una visita de rigor (guiada) pel casc antic de Tarragona, incloent la visita per la muralla (on destaca la icònica estàtua dedicada a l’Emperador August), per la plaça que dona accés al Rectorat de la universitat Rovira i Virgili (que antigament havia sigut un escorxador), per davant de la catedral, per la Casa Corderet (la botiga més antiga de Catalunya – 1751), per les restes del circ romà (torre del pretori), i, finalment, l’amfiteatre romà. Per la tarda, alguns de nosaltres vam caminar fins a la punta del port (quasi bé 5 km.), que és un dels més importants de la costa mediterrània, doncs, apart del port esportiu, hi ha el port de mercaderies, així com l’activitat relacionada amb el transport industrial de productes químics (disposa d’un pantalà, plataforma per on els vaixells carregats de cru i els seus derivats desembarquen o carreguen productes que necessita o genera la industria). També vam visitar el museu del port, on s’hi poden trobar vaixells clàssics de pesca, així com maquinària antiga aeroportuària.

El matí del dijous ens vam separar per grups, de tal manera que anàvem per “lliure”. El nostre grup vam visitar (per fora) el castell de Ferran, la platja de Altafulla, la platja de Tamarit i el castell de Tamarit (també per fora). Per la tarda, després de dinar a una zona del port de Tarragona anomenada El Serrallo, se’ns va presentar l’oportunitat de fer una visita guiada dins d’un vaixell patrulla de l’exèrcit de l’Estat que estava en fase de proves. Més tard, vam visitar de més a prop l’amfiteatre i, al vespre, ens vam reunir per fer l’últim sopar (pizza).  

I l’últim dia, divendres, pel matí, havent esmorzat, vam sortir de tornada cap a Girona, recollint els companys a Coma-ruga. Van ser unes experiències enriquidores tant a nivell de convivències, com cultural i lúdic, que aporten, poc o molt, a la vida personal de cadascú.


Interior de la Vil·la Museu Pau Casals a Coma-ruga

Balcó del Mediterrani en vistes al port de Tarragona

Maqueta de l'Antiga Tàrraco

El port Tarragona, de quasi bé 5 km de recorregut

Vam visitar un vaixell militar (patrulla)

Graderia de l'amfiteatre romà (1/3)

Sortida dels "guanyadors" de la lluita entre gladiadors o amb animals (2/3)

Restes de l'amfiteatre i la basílica visigòtica del segle VI construïda a dins (3/3)

 Carles Diaz Carrera

divendres, 14 de juny del 2019

Projecte canvi de calçat del personal sanitari


Amb els companys del Servei de Rehabilitació vam estar treballant en el projecte que donarà lloc a la difusió del canvi de calçat del personal sanitari del Parc Hospitalari Martí i Julià...


Començant els preparatius

Enmig dels preparatius

Projecte sabates personal sanitari



divendres, 7 de juny del 2019

Sortida de muntanya - Els Àngels

Partint de l’església de Sant Fèlix (Girona) i passant pel monestir de Sant Daniel, i amb el clima estiuenc donant clares mostres de vida, hem fet camí cap als Àngels tot recorrent a les ampolles d’aigua que teníem al nostre abast. Travessant camins, corriols i algun túnel, hem gaudit d’unes vistes espectaculars i d’una esplèndida companyia... 


Camí que porta als Àngels

Corriols pedregosos de camí cap als Àngels

Unes vistes espectaculars de la ciutat de Girona

Travessant el túnel per sota la variant de Girona (Vall de Sant Daniel)


divendres, 31 de maig del 2019

En record d'en Josep Maria Sanabras


El passat 23 d’abril, dia de Sant Jordi el nostre estimat amic i company Josep Maria Sanabras, “en Sani” ens va dir adéu després d’una malaltia cruel, sobtada i ràpida a la prematura edat  de 59 anys.

Què podem dir d’en Josep Maria? Era una bona persona, una molt bona persona; per a mi i crec que per molts dels que l’han conegut una de les millors que han passat per el centre de dia. En el meu cas, i crec que en molts d’altres era no només un company, un gran i bon company sinó un amic, un gran i bon amic. En ell si que es pot aplicar aquella dita que diu que sempre són els més bons els que es moren aviat i de pressa, potser perquè allà on jo crec que van també els volen per la seva bondat i generositat, coses de les que en Josep Maria n’estava ple. La seva gran qualitat humana es demostrava en moltes coses. Tot i que no li sobraven els diners sempre estava a punt per donar i donava: disposava de dos paquets de cigarrets i un sempre el repartia amb els companys que també fumaven. I jo havia vist que si veia alguna persona demanant caritat sempre, si en tenia, els hi donava algunes monedes igual que també participava a ONGS. I malgrat ser tan generós –i això es una cosa típica de la gent generosa- mai volia que el convidessin; encara recordo aquella vegada a Portbou que et vaig intentar pagar un cafè i tu et vas inventar una excusa perquè em tornessin els diners i que no el pagues, i així va ser. El fet de no poder-te convidar és una cosa que m’haurà quedat pendent i espero quant ens tornem a trobar –si en el lloc que has anat es pot fer- poder-te convidar. I el més important, no només donaves coses materials sinó també molt d’amor i bondat coses que n’estaves ple. Eres una persona molt altruista, sempre et posaves a favor del més dèbil. Jo mateix ho havia vist amb persones amb moltes dificultats que venien al centre. I també estaves sempre a punt d’ajudar als companys en els seus moments baixos. En aquests moments se m’acumulen tants records: el cap d’any que vam passar plegats, quan vam dormir a la mateixa habitació a Puigcerdà i a Menorca, quan em vas venir a veure a la clínica quan m’havien operat de la trencadura del braç, quant em vas donar suport en els moments previs del meu ingrés a l’hospital psiquiàtric, i tantes i tantes coses que no acabaria mai. I també en relació amb altres usuaris i també els professionals del centre. Eres una persona excepcional que et feies estimar. A mi personalment -i crec que a tots els que t’han conegut- ens has donat una lliçó de com ha d’esser una persona de veritat. També eres una persona molt culta i intel·ligent, es notava que eres un home que tenia estudis. Eres també una persona molt educada, eres un senyor, el que es diu “tot un senyor”.

Per últim et vull donar les gràcies per tot el que m’has donat, la teva companyia, la teva amistat, la teva bondat i la teva estima... Mentre un dels que t’hem conegut i estimat hi sigui estaràs en els nostres records i en els nostres cors. I quan això falti, en aquest món continuaràs perdurant per sempre per la petjada de la existència i també la de la teva bondat i generositat, I crec fermament que la teva prolongació, ànima o energia… estant en un lloc millor sia un altre món, una altra realitat, una altra dimensió o un altre univers… I espero que algun dia ens tornarem a trobar perquè no nomes ho crec sinó que em nego a descansar de tu i a dir-te adéu per sempre. Per això mateix em nego a dir-te un adéu per sempre sino que et dic un “a reveure” i gracies per tot.
A reveure!!! i gràcies per tot de part meva i de tot el centre.



A reveure, Josep Maria!!!





JOSEP CUARTERO
14-05-2019