SORTIDA CULTURAL A MADRID.
El passat mes de desembre un grup d'usuaris del Centre de Dia de Salut Mental del Girones i Pla de l'Estany acompanyats de dos monitors varen anar de sortida cultural a Madrid.
El viatge va començar a l’estació de l’ AVE de Girona a on vàrem
agafar aquest tren que ens portaria de Girona a Madrid en menys de quatre
hores. Vam sortir a les nou del matí i al migdia arribàvem a Madrid. Va ser un
viatge molt amè i entretingut i el tren va passar davant uns paisatges molt
bonics que jo personalment no havia vist mai. L’AVE era per una altra banda
molt ràpid i confortable El passat mes de desembre un grup d'usuaris del Centre
de Dia de Salut.
Un cop arribats a Madrid ens vàrem dirigir a l’hotel que estava al
costat del Palacio Real també anomenat Palacio de Oriente i molt a prop del
centre històric de la capital del país. Jo vaig quedar gratament impressionat
de la gran meravella arquitectònica del Palacio Real, l’edifici neoclàssic de
Madrid més important del segle XVIII. Després d’instal·lar-nos al hotel vàrem anar
a dinar a un restaurant del costat que també tenia servei de xarcuteria
d’embotits típics de Madrid. Entre que el menjar era bo i teníem gana vàrem
menjar be i vam quedar ben satisfets. Tot seguit vàrem començar a descobrir la
villa de Madrid començant a passejar per la famosa Plaza de Oriente
davant del Palacio Real que no vam poder visitar ja que estava tancat al públic
degut a una recepció oficial estant tot l’edifici vigilat per les Forces de
Seguretat de l’Estat. En realitat no podríem visitar el palau cap dia ja que va
estar tancat tota la setmana per temes privats ( recepcions, sopars oficials...
). ¡Llàstima!. Va ser com a Granada que vam haver de veure el Patio de los Leones
de la Alhambra sense els lleons ja que els estaven restaurant. Després
d’aquesta decepció ens dirigirem a la Catedral de la Almudena que es troba al
costat del Palacio Real, en concret vàrem anar a la part de darrera de la
catedral la més propera al palau ja que ens pensaven que allà hi havia
l’entrada i a punt vam estar de tenir una altra decepció ja que dos persones
ens van dir de manera equivocada que la catedral era tancada perquè s’estava
celebrant un funeral per la duquessa d’Alba morta poques setmanes abans quan en realitat
es celebrava en un altre temple. Aclarit el malentès i veient que l’entrada era
a la part de davant vàrem poder entrar a l’emblemàtica Catedral de la Almudena
de Madrid, el lloc on es varen casar els actuals reis d’Espanya Felipe y
Letizia. La catedral era molt bonica si be no ha sigut de les que m’ha agradat
més
L’exterior
era d’estil neoclàssic i l’interior
d’estil neogòtic i a l’altar hi havia la tomba de la reina Maria de las
Mercedes la primera esposa del rei Alfons XII de Espanya que va morir molt jove
essent la catedral dedicada al seu record i a la seva memòria, la construcció
de la qual fou iniciada per el seu espòs que ja pensava que la catedral fos en
honor de la seva difunta esposa i que les seves restes reposessin en ella un
cop acabada com així va ser l’any 1999. Després de visitar la catedral vàrem
anar a la Cripta de la Catedral a escassos metros del temple. La Cripta és molt
més bonica que la catedral almenys en la meva opinió personal, i també en
l’opinió de la senyora que cobrava les entrades que així ens ho va dir. A mi em
va agradar molt. A part de la bellesa del seu estil arquitectònic a mi també em
va agradar molt perquè aquell lloc era un lloc que s’enterrava gent, una espècie
de cementiri i les persones que s’enterraven eren de l’aristocràcia o noblesa
espanyola, jo que personalment soc molt aficionat a tot el que està relacionat
amb la noblesa o reialesa i m’agrada veure tombes de persones il·lustres em va
agradar i fascinar molt. Les tombes estaven totes plenes de títols nobiliaris,
es pot dir que mai havia vist tants títols nobiliaris en quantitat i junts
encara que soni una mica irònic i tètric. A més hi havia un ambient molt
espiritual en que es tocava música sacra de fons de relaxació. Crec
personalment que quan ets mort ets mort igual reposis a on reposis però en vida
et pot alegrar saber que el lloc on reposaràs en la mort pot ser millor que un
altre com és el cas d’aquesta cripta.
Tot seguit ens dirigirem cap al centre històric de
Madrid: el Madrid dels Austries, vàrem començar entrant per la zona comercial
per carrers plens de botigues hi vam arribar a l’emblemàtica Plaza Mayor en la
que hi havia les tradicionals parades de Nadal. Seguidament ens dirigirem cap a
la Puerta del Sol en ple centre de Madrid. Molts dels meus companys vàrem
aprofitar per comprar loteria de nadal de l’emblemàtica administració de
loteria “ Manolita “ havent de fer cua durant una bona estona. Jo vaig
aprofitar per anar a fer un tomb per El Corte Ingles i la Casa del Libro. Un
altre cop tots junts vàrem anar a un bar a prendre alguna cosa i després vàrem
tornar a l’hotel i vàrem passar per el carrer Fuencarral que està ple de
botigues. Un cop a l’hotel vàrem sopar i ens vàrem anar a dormir finalitzant la
primera jornada d’aquell meravellós viatge.
El
segon dia vàrem anar al Museu del Prado on hi ha les els quadres més importants
de la història de l’art espanyol com “ Las Meninas “ de Velazquez, “ La Maja
desnuda “ de Goya y “ La Família de Carlos IV “ també de Goya entre molts
altres quadres. També hi havia quadres de pintors estrangers com “ La Família
de Felipe V “ del pintor holandes Van Loo. El que em va agradar més van ser els
quadres dels pintors paisatgístics del segle XVIII. El museu es molt gran i
molt bonic, a mi personalment em va agradar molt. Al sortir del Prado vaig
veure l’emblemàtica catedral de Los Jerónimos que està quasi al costat del
museu. Tot seguit començarem a fer una llarga caminada; vàrem anar al Parque
del Retiro que està molt a prop del museu. Un cop al parc aniríem a veure el Palacio de Cristal per arribar-nos
després al llac que es on hi ha les barques i també els bars amb les seves
terrasses i anar seguidament a la sortida que va parar a l’emblemàtica Puerta
de Alcala. Un cop allà ens dirigiríem al casc històric de Madrid i vam acabar
el nostre recorregut molt cansats però també molt contents dinant en un dels
restaurants de la Plaza Mayor. Un cop acabats de dinar ens vàrem anar a l’hotel
a descansar, uns tota la tarda com jo que estava molt cansat i uns altres una
estona. Els que només descansaren una estona varen anar a passejar a un centre
comercial proper, el centre comercial de l’estació de metro de Monasterios.
Després ens reunirem tots a l’hotel per a sopar i vàrem donar per finalitzat el
segon dia d’aquell meravellós viatge que va ser molt divertit però també molt
cansat, el més cansat de tots.
El
dimecres o sia el tercer dia vàrem anar a l’emblemàtic barri de Chueca, el
barri bohemi de Madrid. És el barri dels artistes i també el barri gai de Madrid. Va ser el centre de
l’emblemàtic moviment artístic i bohemi dels anys vuitanta anomenat “ la Movida
madrilenya “. Esta ple d’establiments ( botigues, bars... ) destinades al consumidor homosexual que tenen
l’emblemàtic arc de sant Marti el símbol dels col·lectiu gai. També hi ha
establiments que no són d’ambient com
bars, en un d’aquests vam anar a prendre i jo finalment vaig prendre el
típic “ chocolate con porras “ de Madrid. Tot seguit després d’abandonar el
barri de Chueca vàrem anar a veure el Congreso de los Diputados amb les seves
emblemàtiques figures de lleons que té a fora. Estava tancat però el vam poder
veure per fora. El Congreso de los Diputados es la seu del poder legislatiu, un
dels tres
poders
que regeixen i estructuren l’estat
espanyol; al congres es debaten i s’aproven moltes lleis molt importants i
bàsiques per a l’estat i el seu desenvolupament en tots els àmbits. Tot seguit
vàrem anar cap al Madrid dels Austries on molt a prop de la Plaza Mayor vàrem
dinar en un bar menjant el típic “bocadillo de calamares” de Madrid que estava
molt bo. Acabats de dinar vàrem anar a “
prendre un cafè “ en un bar que hi ha en dels carrers de darrera la Plaza
Mayor. Alguns com jo mateix vam aprofitar per comprar dolços típics madrilenys
en una pastisseria que hi havia al davant. Després de tot això vàrem tornar a
l’hotel i com el dia abans vàrem anar a descansar. Uns hi vam estar més estona
i uns altres menys. Els qui van estar menys estona descansant van anar a veure
el riu Manzanares que està a prop de l’hotel, jo personalment que vaig estar
més estona descansant vaig anar a passejar al centre comercial de l’estació
Monasterios, el centre comercial que la majoria dels meus companys havien visitat
el dia anterior. A mi personalment aquell centre em va fer pensar amb l’Espai
Gironès. Passada la tarda ens reunirem per a sopar i després uns quants ens
dirigirem acompanyats per una monitora, la Rosa a un ” tablao flamenco “ i tots
ens ho vàrem passar molt be i vam gaudir molt del ball, el cant i la música. A
mi personalment m’agrada molt el flamenc i m’ho vaig passar molt be i fins i
tot vaig tirar alabançes a les balladores des de el lloc on estava assentat. Acabada aquesta
inoblidable estona vàrem tornar a l’hotel i vàrem acabar la tercera jornada
d’aquest meravellós viatge.
Al dia següent, dijous vam arribar al quart i últim
dia del viatge. Vàrem intentar una altra vegada visitar el Palacio Real però va
ser infructuós perquè com ja he dit abans el palau va estar tancat al públic
tota la setmana perquè es celebraven actes oficials. Vam poder anar, això sí, a
la cafeteria en la que hi havia molta gent, fins i tot gent treballadora que
estava fent el cafè durant el seu descans matinal. Vaig trobar curiós i fins i
tot em va fer gràcia que molts treballadors anessin a fer el cafè al Palacio Real
i més quan no fa ni cent anys que encara residia amb tota la seva opulència la
família reial espanyola: el rei Alfons XIII d’Espanya de la dinastia dels
Borbons i la seva família. També ho vaig trobar una cosa positiva i que era senyal
de que el món i Espanya havien evolucionat al segle XX. ja que un palau d’aquestes característiques
abans restringit a l’ús
i acomodo personal i privat d’una família només per ser la família que era, ara
era accessible a tothom. A mi em va agradar molt anar a la cafeteria del
Palacio Real i en certa forma vaig pensar en to de “guasa”: (podràs presumir
d’haver anat a fer un cafè al Palacio Real). Tot seguit vàrem anar a la botiga
de records, hi havia moltes coses relacionades amb els Borbons espanyols inclús
llibres sobre ells, als que jo soc tan aficionat. Al sortir del Palacio Real
vàrem anar als famosos i emblemàtics Jardines del Campo del Moro que estan molt
a prop del palau i que igual que ell estava tancat en aquest cas per obres. Fou
per aquest motiu que vàrem anar als Jardins de Sabatini situats al costat dret
del Palacio Real. Aquests jardins si be no són tant famosos com els del Campo
del Moro i més aviat són petits estan plens de bellesa i són molt bonics.
Personalment em van agradar molt. S’anomenen Jardins de Sabatini ja que abans
d’haver-hi els jardins hi havia hagut unes corredisses fetes per l’arquitecte
italià Francesco Sabatini establert a Espanya durant el regnat de Carles III
que va ser el seu mecenes; d’aquí el seu nom. Seguidament vàrem anar a dinar i
tot seguit vàrem anar a buscar les maletes a l’hotel i vàrem començar a
empendre el camí de tornarda cap a Girona. Amb metro vam anar a l’estació de
Atocha i a les quatre de la tarda vam sortir amb l’AVE en direcció a Girona on
arribaríem cap a dos quarts de vuit del vespre havent quedat tots molt
satisfets de la sortida. Va ser un viatge cansat però a la vegada molt
divertit, amè, interessant, instructiu i fructífer tant per als usuaris com per
als monitors. Per a tots va esser una experiència inoblidable digna de
repetir-se.
